Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Primer pla de la folclòrica Rocío Jurado

La gran absència de l'homenatge a Rocío Jurado: «Ni l'esperen, ni seria benvinguda»

Els familiars de Rocío Jurado celebren un esdeveniment i deixen fora una persona molt important

Rocío Jurado és una de les artistes més estimades del país. Va morir el 2006, a causa d'un càncer de pàncrees, però el seu talent sempre serà etern. Tenia una relació estupenda amb la premsa rosa. Els mitjans de comunicació la respectaven el màxim, i el públic sentia una gran admiració per ella. Forma part de la història de l'espectacle. Mai serà oblidada.

La família li ret un homenatge anual a Chipiona, la seva terra natal. Els primers esdeveniments estaven carregats de sentiment. Recordaven la cantant entre llàgrimes i aplaudiments. Semblava que allò els ajudava a romandre units. No obstant això, el temps va anar passant, i cada vegada hi ha menys membres del clan que assisteixen a aquests actes. Una de les absències més notòries és la de Rocío Carrasco.

La filla de la 'més gran' cada dia recorda la seva mare, però es nega a compartir espai amb certes persones. Per aquest motiu, fa molt temps que no va a cap dels homenatges pòstums. El documental que està protagonitzant a Telecinco ha deixat clar el veritable motiu: els Jurado la van trair. Rociíto va confessar al seu tiet José Antonio, marit de Gloria Mohedano, l'infern que estava vivint per culpa d'Antonio David Flores. En un primer moment li va donar suport, però quan van començar les desavinences econòmiques, no va dubtar a posar-se de banda del botxí de la seva neboda.

L'hereva universal de l'artista porta molt de temps sense anar a Chipiona. No vol saber res de la seva família materna. Ha renunciat a participar als actes públics que rememoren l'art de la seva progenitora. El proper se celebrarà aquest dissabte, 29 de maig. «Ningú vaticina la presència de la Rocío Carrasco, tan allunyada dels seus aquests últims anys. Ni l'esperen, ni seria benvinguda», escriu la periodista Mayte Alcocer a 'La Razón'.

Dimarts que ve, 1 de juny, es compliran quinze anys de la mort de la Jurado. Els seus germans li rendiran un petit homenatge el dia anterior. Normalment, els únics que no hi solen faltar són Amador i Gloria Mohedano. Malauradament, hi ha hagut ocasions en què l'altre fill adoptiu de la cupletista tampoc hi ha pogut assistir. José Fernando ha estat a la presó, i porta molt de temps ingressat en un centre psiquiàtric, així que li ha estat impossible formar part dels esdeveniments en què han commemorat la memòria de la seva mare.

Carrasco es nega a coincidir amb la seva família

Els detractors de Rociíto sempre utilitzen el mateix argument per a intentar debilitar-la. «Si Rocío Jurado aixequés el cap...», comenten. Segons molts periodistes, l'artista mai hauria consentit que la seva família es baralli. Rosa Benito, la seva cunyada i mà dreta, dona suport a aquest plantejament. Però la veritat és que la protagonista de 'Rocío. Contar la verdad para seguir viva' no és la responsable del drama. Va tenir bona relació amb els seus tiets fins que li van donar l'esquena. Un dels menyspreus més sonats va ser el de la dona d'Amador Mohedano. Sempre van tenir un vincle especial, però va arribar un moment en què va decidir distanciar-se d'ella.

La cupletista estaria bastant decebuda amb Rosa Benito, tot i que és molt més rendible assegurar el contrari. Carrasco mai ha parlat malament de la seva tieta, però ha estat víctima de la ira dels Mohedano en infinitat d'ocasions. Ningú ha intentat defensar-la; ni tan sols els seus propis germans, Gloria Camila i José Fernando. La colombina sí que sol assistir als homenatges que Chipiona fa a la cantant.

Fa més d'una dècada de la mort de Rocío Jurado, i el poble la segueix trobant a faltar com el primer dia. «Quan es va morir, la gent plorava l'artista, però jo plorava la meva mare», explica Rociíto a la seva docusèrie, que ha demostrat que sent adoració per la seva progenitora i, per aquest motiu, ha de fer-se respectar. La millor manera de fer-ho és no donar pàbul als seus detractors. Així que, un any més, no assistirà a l'aniversari de la mort de la seva mare.