Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Jorge Javier Vázquez plora la pèrdua d'un gran amic

Jorge Javier Vázquez, destrossat per la mort d’un gran amic

El presentador de ‘Sálvame’ ha plorat la pèrdua de Juan, qui va ser gerent de la seva obra de teatre i un suport indispensable després de patir l’ictus

Jorge Javier Vázquez plora la pèrdua d'un gran amic
Jorge Javier Vázquez plora la pèrdua d'un gran amic | GTRES

 

Jorge Javier Vázquez, conegut per ser presentador de ‘Sálvame’ de Telecinco, ha compartit la tristesa que ha suposat la pèrdua d’un gran amic. Juan, qui treballava de gerent de la seva obra de teatre, va morir el passat dimarts, i el badaloní ha explicat que sempre va ser un gran suport quan va patir l’ictus  el mes de març i quan va trencar la seva relació sentimental amb la seva exparella.

Jorge Javier Vázquez parla del seu amic difunt

A través del seu blog a la revista ‘Lecturas’, el presentador ha explicat com va assabentar-se de la tràgica notícia: «Després de vuit mesos de duríssima lluita i sense perdre mai el somriure, Juan va morir el passat dimarts. Tenia poc temps de vida. La notícia me la va comunicar P. (Paco) per missatge».

Així doncs, Juan va convertir-se en un gran amic per a Jorge Javier, i actuava d’intermediari entre ell i Paco, la seva exparella: «Em reia molt amb ell, i per aquella època, em feia d’enllaç amb P. perquè encara no ens parlàvem. Quan jo sortia de casa per actuar, Juan trucava a P. perquè anés a cuidar dels gossos. Si jo havia de fer nit fora, P. es quedava a dormir i si anava a tornar, Juan l’advertia de la meva hora d’arribada», explica el periodista català.

Jorge Javier Vázquez a 'Sábado Deluxe'
El presentador ha explicat l'estima que sentia pel seu gran amic | TELECINCO

 

A més a més, ha insistit en l’estima que sentia per Juan i el molt que significava per a ell aquesta amistat: «Hi ha morts que t’ensenyen moltíssim. Hi ha gent que ve a la vida perquè obris els ulls i aprenguis de què va això. Juan m’ha recordat que no existeix res més que l’aquí i l’ara. I el somriure».

Cal destacar el fet que Juan no va separar-se de Jorge Javier mentre aquest es recuperava a casa de l’ictus que havia patit: «Durant el mes que vaig estar a casa recuperant-me, parlava amb Juan i ens donàvem ànims mútuament. ‘Això no podrà amb mi’, em deia ell. I jo l’animava perquè sabia que el seu camí era molt més complicat que el meu».

També pots llegir...