El passat dilluns 26 d’agost la vida de Rosalía va fer un gir de 180 graus al ser la primera artista a guanyar dos premis en els MTV Video Music Awards (VMA). La cantant catalana va ser guardonada a les categories de Millor vídeo llatí i Millor coreografia, i el primer premi ha generat molta polèmica a Internet perquè molts usuaris posen en dubte que la jove sigui llatina.
Un usuari comentava a través de Twitter la següent opinió: «Si Rosalía guanya el Millor Llatí en els VMA, pot dir: no sóc llatina, però gràcies per l’honor». Una altra crítica gràfica no incloïa Espanya entre els països sud-americans, és a dir, la cultura llatina, però sí dins la cultura hispana.
La catalana no és l'única criticada
En el passat altres artistes com Alejandro Sanz, Rocío Dúrcal, Natalia Jiménez o Enrique Iglesias van ser alguns dels artistes espanyols que també van haver de suportar el mateix tipus d'acusació. Tots aquests cantants van haver d'abandonar Espanya, per anar a Llatinoamèrica, lloc on van aconseguir triomfar en el món de la música.
Rosalía rep crítiques per una suposada apropiació cultural
Una de les crítiques més dures dirigides a Rosalía insistia en el fet que «és una bufetada que la gent que va segrestar els nostres ancestres i han causat a les nostres comunitats tant patiment fins al dia d’avui encara trobi maneres d’explotar la nostra comunitat. Amb l’excusa de som tots la mateixa gent però de diferent color, bestieses de mestissatge».
Seguint la mateixa línia, el periodista musical Gary Suárez va publicar en el seu perfil de Twitter que aquest fet deixa constància del «racisme en la indústria musical i els mitjans de comunicació. Estem constantment parlant sobre Rosalía (europea blanca, no llatina) sense parar quan el single en espanyol més escoltat a EEUU ara mateix és de Sech (afropanameny), qui no aconsegueix una cobertura ni tan sols semblant».
D’altra banda, el mitjà digital Remezcla ha assenyalat l’origen d’aquesta polèmica: «Encara que no és culpa seva que la indústria musical agrupi els artistes d’Espanya, Llatinoamèrica i llatins d’Estats Units, ella no va aprofitar l’oportunitat a l’escenari de dir explícitament que no és llatina». A més, s’ha insistit a dir que l’artista catalana podria haver fet menció a les seves arrels barcelonines i podria haver pres «consciència d’un mateix» de poder representar el seu país.