Els insectes han conviscut amb la humanitat des dels seus primers passos a la Terra. Alguns són especialment apreciats, com els cucs de seda a la Xina; altres odiats, com les paneroles a gran part del món; i alguns venerats, com els escarabats a l’Egipte.
Aquests petits invertebrats han estat representats en l’art, com a motiu d'escultures, pintures, poesies i a la mitologia. A Espanya existeixen pintures rupestres que documenta la recol·lecció de mel des de fa 7 500 anys. Els hem vist com aliats per resoldre crims a sèries televisives i hem sentit parlar d’ells com a plagues bíbliques.
A causa de la quantitat i tipus que existeixen, els insectes són un dels animals més abundants al planeta i un dels millors adaptats. Però, a més, poden constituir una rica font de proteïna animal per als humans així com per als animals de granja i de companyia.
Microramaderia o criança d’insectes
Per a qui mai els ha tastat, menjar insectes pot semblar un repte propi de les xarxes socials. No obstant això, milions de persones en el món ja ho fan i és una pràctica molt arrelada en algunes cultures. Per exemple, en alguns pobles del centre de Mèxic mengen tacs d’«escamoles» (el caviar mexicà).
Aquest controvertit costum de menjar insectes es coneix com a entomofàgia.
Els insectes es poden menjar sols o com a ingredient d’aliments tradicionals, plats gourmet i aperitius. A més, en el cas de les abelles, es consumeixen els productes que fabriquen: la mel, el pròpoli i la gelea reial.
En general, els insectes són recol·lectors a la naturalesa, però una petita part es cria a granges. La microramaderia o criança d’insectes en bones condicions d’allotjament, alimentació i higiene constitueix una alternativa per augmentar la producció d’aliments, amb una reducció important de la contaminació.
Una font sostenible d’aliment
Moltes veus expertes asseguren que la producció d’insectes és una opció més ambientalment sostenible que la carn d’animals com el pollastre, el porc i la vedella.
Entre els insectes que es consumeixen al món, es troben els cucs de maguey i les formigues a Mèxic, les vespes i pupes del cuc de seda a la Xina, les abelles i xinxes gegants a Tailàndia, les llagostes al Japó i les larves d'escarabat de la farina i els aperitius fregits d'erugues de papallona als Estats Units.
Menjar insectes en un altre país és un acte de resistència per a les persones migrants i les apropa al seu lloc d’origen i als seus éssers estimats.
Els ingredients a base d’insectes poden assolir preus fins i tot més elevats que la carn. Per exemple, una ampolla de mescal amb cucs de maguey a Mèxic (fins a 150 euros) i una llauna de sopa amb larves d’arna a Austràlia són souvenirs cars.
La criança d’insectes ajudaria a detenir la desforestació a zones com l’Amazònia. I a conservar la diversitat del planeta, a través de la pol·linització de les plantes.
Els insectes són molt bons convertint el seu aliment en proteïnes de qualitat. Així, la microramaderia pot ser un negoci que redueixi la dependència d’aliments estrangers i ajudi a crear nous llocs de treball per evitar l’abandonament del medi rural.
Possibilitats presents i futures dels insectes
Encara queda molt per entendre i aprendre entorn de la criança i el consum d’insectes. Per exemple mètodes de criança, receptes per cuinar-los i normes clares per al seu ús i venda. Entre altres coses, s’ha d’estudiar la seva capacitat per causar al·lèrgies alimentàries i els riscos sanitaris quan la seva criança sigui intensiva.
Potser aviat serà comú llegir temes com la producció de llet de panerola. No obstant això, la manca de legislació és un obstacle per la confiança dels consumidors. A dures penes existeixen esforços, com l’informe de la FAO per avaluar el consum innocu d’insectes.
La Unió Europea ha pres cartes en l’assumpte amb el reglament de nous aliments UE 2018/456. Ja ha autoritzat els insectes com a aliments, tot i que cada producte ha de passar una avaluació científica per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària.
Un altre exemple és Xile, on només existeix regulació per al seu ús en l’alimentació animal. Malgrat això, encara són casos aïllats.
Com succeeix amb la carn, la demanda per tal que no existeixi patiment animal també s’aplica a la producció d’insectes.
A més, s’ha d’estudiar l’efecte del canvi climàtic sobre ells. Durant la presència de plagues que poden devastar els cultius, podrien convertir-se en un aliment d’emergència?
En el cas de l’agricultura industrial, resulta urgent replantejar la incorporació dels insectes en diverses funcions. Per una banda, com a pol·linitzadors per augmentar la producció d’aliments. D’altra, com a aliats en l’aprofitament de subproductes agrícoles, que actualment són malbarataments i fonts de contaminació. I en un dels temes més urgents: la reducció i substitució dels pesticides pel control biològic de plagues i malalties amb insectes.
A la salut pública hi ha una altra gran oportunitat: l’ús d’insectes com a depredadors naturals d’insectes que causen malalties arreu del món.
Aquests són només alguns exemples. Encara queda molt per descobrir al voltant de les possibilitats d’aquests petits invertebrats.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.