Potser li ha cridat l'atenció trobar-se els anomenats «kiwis nans» en algunes botigues d'alimentació. Mereixen que els incloguem a la cistella de la compra? Més enllà de la seva curiosa mida i aspecte, destaquen també per les seves propietats nutricionals?
A les societats occidentals actuals, quan parlem d'alimentació trobem múltiples tendències que, amb major o menor encert, prometen beneficis per a la salut i el medi ambient. En aquest sentit, una qüestió bastant evident és que la diversitat d'aliments (incloent-hi productes tradicionals i nous) és una bona estratègia per tal de gaudir alimentant-nos de manera saludable: en la varietat està el gust… i, en aquest cas, la salut. Punt per als kiwis nans.
Dieta rica en antioxidants
«S'ha de consumir aliments d'origen vegetal en abundància». Així resa un dels punts del Decàleg de la Dieta Mediterrània. Aquest model dietètic ha estat considerat des del 2013 com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. A més ha demostrat clars beneficis per a la salut. En la dieta mediterrània, les fruites i hortalisses tenen un paper més que rellevant.
Aquests vegetals aporten poca energia i una gran quantitat d'aigua, convertint-se a més fonts de fibra, vitamines i minerals. Però això no és tot: també proporcionen quantitats importants de compostos bioactius, entre els quals destaquen els antioxidants. I en això també destaquen, com veurem, els protagonistes d'aquest article.
Els antioxidants dels aliments contribueixen a mantenir l'equilibri oxidatiu a l'organisme en nivells normals. Per aquest motiu, l'Organització Mundial de la Salut, així com altres institucions, recomanen el consum diari de, si més no, 5 racions (o 400 grams) de fruites i hortalisses. Això s'associa a un menor risc de malalties cròniques com l’obesitat, el sobrepès, la hipertensió, la síndrome metabòlica i les dislipèmies, entre d’altres.
Sí a les fruites i hortalisses, però variades
Per tal d'aprofitar millor els beneficis dels aliments per a la salut convé diversificar la dieta i prioritzar els productes de proximitat i de temporada. Això no significa tancar les portes a alternatives procedents d'altres llocs. Els hàbits alimentaris són dinàmics i l'intercanvi ha contribuït a l'enriquiment cultural i a la diversificació de l'oferta. Així mateix ha ocorregut amb molts productes, com les patates o tomàquets, procedents d'Amèrica, o els kiwis, que han arribat de la Xina.
Els kiwis consumits generalment a Espanya són de l'espècie Actinidia deliciosa. Ens resulten familiars els seus característics fruits de polpa verda i pela marró i peluda, tot i que també ens hem acostumat als kiwis de polpa groga.
I durant els últims anys ens hem sorprès pel fet de trobar una altra varietat poc coneguda fins al moment: el «kiwi nan», també anomenat «kiwi baby», «minikiwi» o «kiwiño». Aquest últim nom va ser encunyat a l'Estació Fitopatològica d’Areeiro, a Pontevedra; centre precursor a Espanya de la recerca sobre el cultiu d’aquesta varietat.
En un estudi recent, realitzat per investigadores de la Facultat de Farmàcia de la Universitat Complutense de Madrid, l'Institut de Recerca en Ciències de l'Alimentació (CIAL-UAM-CSIC) i la Universitat Federal de Pilotes (Brasil), hem analitzat les propietats dels kiwiños i les hem comparat amb les dels kiwis convencionals.
Tot són avantatges
Els fruits del kiwi nan acostumen a formar part de l’espècie Actinidia arguta. Es distingeixen per la seva petita mida: 2-4 centímetres de llarg per 2-2,5 d'ample i 6-14 grams per fruit. Però el més cridaner és la seva pell llisa, fina, suau i comestible, habitualment de color verd. La polpa, de color verd brillant, té un sabor similar al kiwi verd i, a vegades, una mica més dolç.
Un dels seus avantatges és la seva resistència al fred, atès que té el seu origen en zones de l'Àrtic i Àsia oriental. Els fruits es recol·lecten entre l'agost i l'octubre i el seu cultiu s'ha estès a Europa per diferents regions de França, Bèlgica, Països Baixos, Suïssa, Polònia, Alemanya i Espanya, on s'ha arribat a adaptar a zones com Múrcia i el nord-oest peninsular.
Una altra de les seves grans virtuts és no tenir la pell vellosa i també el fet que, per la seva petita mida, puguin ser ingerits d'un sol mos i sense pelar. Això els converteix en fruits molt atractius, especialment per als nens, ja que permet el seu transport i consum senzills fora de casa.
A més, el fet de no generar malbarataments és un aspecte important des del punt de vista mediambiental. Recordem que la pela de les fruites, així com amb altres deixalles alimentàries, contribueix a la generació de gasos d'efecte d'hivernacle, segons la FAO.
El kiwi més saludable
L'evidència científica indica que els fruits de kiwi són una de les fonts més riques de vitamina C a la nostra dieta, i els de l'espècie A. arguta presenten nivells comparables a les altres varietats de kiwis. En l'estudi abans citat, publicat a la revista Molecules, analitzem els compostos fenòlics i la capacitat antioxidant de diferents fruits de kiwi comercialitzats als mercats espanyols.
Examinem els kiwis tradicionals, els de polpa groga i els kiwiños mitjançant la metodologia QUENCHER, que permet realitzar un estudi més complet de les propietats antioxidants, evitant processos d'extracció llargs, costosos i contaminants. Els fruits de minikiwi van mostrar un contingut més alt de compostos fenòlics i una major capacitat antioxidant global en relació amb la de les altres varietats analitzades. Els experiments in vitro duts a terme utilitzant cèl·lules intestinals sanes van donar suport al potencial antioxidant d'aquest aliment.
Ras i curt, els fruits de kiwi nan són una possibilitat que encaixa perfectament dins d'una dieta saludable i sostenible, com és la dieta mediterrània, permetent el seu transport i consum com a snack (més aconsellable que altres productes menys sans), i sense malbaratament.
La seva fàcil manipulació el fa encara més interessant per als nens, adolescents, joves i adults majors. L'objectiu no és altre que incentivar i diversificar el consum de fruites amb la finalitat d'aconseguir un millor estat de salut.
Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.