El Govern d’Espanya ha anunciat dues mesures per tractar de refrenar l’enorme taxa d’obesitat i sobrepès en la població infantil. Una d’elles és prohibir la publicitat d’aliments no saludables dirigits a menors de 15 anys. Ja era hora.
Les últimes dades de l’Estudi ALADINO 2019 han tornat a posar en primera plana l’enorme incidència del sobrepès i l’obesitat infantil a Espanya.
El 40% dels nens i nenes d’entre 6 i 9 anys pateixen aquesta condició al nostre país. D’aquests, el 60% continuarà tenint excés de pes quan sigui gran.
Una de les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per frenar aquesta altra pandèmia és prohibir el màrqueting d’aliments no saludables dirigits a nens. L’OMS reconeix que la publicitat en TV influeix en les preferències alimentàries i en les pautes de consum de la població infantil. Per tant, regular aquest màrqueting ha de ser prioritari per als governs.
Són saludables els aliments dirigits a nens i adolescents?
No. Segons l’OMS, la promoció d’aliments i begudes per a nens se centra principalment en productes rics en greixos, sucre o sal.
La comercialització d’aquests productes ha estat reconeguda a Europa com un dels factors de risc que contribueixen a l’obesitat infantil i al desenvolupament de Malalties no Transmissibles.
Els resultats d’un estudi que hem realitzat a la Universitat Miguel Hernández, amb més de 3 000 aliments disponibles al mercat espanyol, són altament preocupants. Dels 563 aliments dirigits a nens o adolescents, el 97% es van classificar com a no saludables. A més, el 62% dels productes eren rics en greixos; el 59%, en sucres lliures; el 45%, en greixos saturats i un altre 45% en sodi/sal.
També vam trobar que els productes dirigits a nens o adolescents tenien pitjor qualitat nutricional que la resta. Això era provocat per un contingut més alt en energia, sucres, sal i greixos saturats. Per contra, tenien menys contingut de proteïnes i fibra.
Curiosament, vam observar que molt pocs aliments saludables es promocionaven per a nens o adolescents. Això succeïa amb els llegums, la pasta, l’arròs, els fruits secs al natural, el peix o el marisc sense ingredients addicionals.
Els nostres resultats són similars als de treballs d’altres països com els Estats Units, Canadà, Nova Zelanda, Brasil, Uruguai o Eslovènia. Per tant, els aliments amb màrqueting dirigit a nens o adolescents en tot el món són, en la seva gran majoria, no recomanables des del punt de vista nutricional.
Quina regulació hi ha?
En 2005 va néixer el Codi PAOS a Espanya com a forma d'autoregulació de la publicitat d’aliments i begudes dirigides a menors. El codi era voluntari i a ell es podia adherir qualsevol empresa d’alimentació. Aquest codi forma part de l’Estratègia NAOS de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) per prevenir l’obesitat a Espanya.
Després de 15 anys, el codi PAOS ha resultat totalment inefectiu, principalment pel seu caràcter voluntari i l’absència de sancions dissuasives. De fet, diversos estudis han demostrat el clar incompliment per part de les empreses que voluntàriament s’havien compromès a aplicar-lo.
Per tant, cal implementar un sistema de regulació de la publicitat d’aliments per a nens que garanteixi un alt grau de protecció dels menors. El Ministeri de Consum espanyol proposa permetre la publicitat per a nens només pel que fa a aliments considerats com a saludables. Serien considerats saludables aquells classificats A o B segons el sistema Nutri-Score.
Antecedents
La Food Standards Agency del Regne Unit va ser la primera institució que va desenvolupar uns criteris per detectar els aliments amb un alt contingut de greix saturat, sal o sucre. L’objectiu d’aquest model de perfil nutricional era reduir l’exposició dels nens a la publicitat d’aquests aliments a la televisió.
Per la seva banda, l’oficina regional de l’OMS a Europa (OMS-E) va desenvolupar un model propi l’any 2015, l’Organització Panamericana de la Salut (PAHO) el va seguir en 2016 i l’oficina regional de l’OMS al Mediterrani Oriental, en 2017. Entre els objectius figurava el de limitar el màrqueting d’aliments no saludables dirigits a nens.
Diferències amb el criteri de Nutri-Score
Quan comparem tres d’aquests models amb la proposta del Ministeri de Consum espanyol, veiem que hi ha grans coincidències. Segons aquests, no es podria fer publicitat dirigida a nens de cereals de l’esmorzar i refrescos ensucrats, formatge, salsitxes o sucs.
Malgrat això, el criteri de Nutri-score sí que permetria el màrqueting per a nens de begudes sense sucres afegits però amb edulcorants. Això no seria possible si s’aplicaren els perfils nutricionals de la PAHO o de l’OMS a Europa.
Una altra diferència important és que Nutri-Score presenta una tolerància més gran als sucres afegits. Això obriria la porta a la publicitat infantil de lactis ensucrats com el iogurt o la llet fermentada.
En resum, els resultats de nombrosos estudis demostren que la gran majoria dels aliments dirigits a nens no són saludables. Les mesures de caràcter voluntari no són efectives. Per tant, són necessàries accions més comprometedores que garanteixin un nivell alt de protecció de la població infantil contra la venda de productes no saludables.
Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.