Es repeteix dia rere dia i setmana rere setmana. Tenim un horari per a tot: per menjar, per treballar, per fer exercici, per activitats d'oci, per dormir… Tot això repartit al llarg les 24 hores del dia, de manera que presentem uns patrons periòdics que ens venen donats des dels nostres avantpassats.
Al compàs del nostre rellotge intern
Durant el dia ens mantenim actius i amb l'arribada de la nit es produeixen canvis fisiològics que ens preparen per al son. És com un rellotge. Un rellotge intern que ens avisa que es produirà un canvi a l'organisme i que s'està preparant per menjar, per dormir, per despertar-se… Rep el nom de ritmes circadiaris.
Aquests fan referència a tots els tipus de canvis (físics, mentals i de conducta) que es repeteixen dia a dia, cada 24 hores aproximadament. No és difícil percebre la importància de mantenir-los. Tots alguna vegada hem estat en una celebració fins a altes hores de la nit o hem tingut dies carregats de tasques sense temps per menjar ni dormir correctament i hem patit les conseqüències.
La veritat és que l'estil de vida occidental no ajuda al fet que els ritmes circadiaris es mantinguin. Gaudim de menys hores de llum natural que els nostres avantpassats, ja que som més sedentaris i hem augmentat considerablement el nombre d'hores que passem davant de les pantalles. A això s’afegeix un nivell més alt d’estrès, una vida social que ens altera l'horari i una alimentació basada en productes ensucrats i ultraprocessats.
Són factors que alteren significativament els nostres ritmes naturals. Quines implicacions poden tenir? Aquest desajust es relaciona amb la manca de son o la seva baixa qualitat, amb canvis d'humor, augment de l'estrès, desorientació, problemes de memòria, fatiga i ansietat..., entre altres mals. I si es mantenen en el temps, poden implicar conseqüències molt més greus.
Els bacteris tenen els seus propis bioritmes
Però les alteracions del ritme circadiari no només ens afecten a nosaltres: també són acusades pels nostres bacteris intestinals, que tenen els seus propis bioritmes sincronitzats amb els nostres. Pot, llavors, una dissonància en els rellotges interns afectar la nostra salut intestinal? Definitivament sí.
Les pertorbacions en els ritmes biològics estan estretament relacionades amb canvis en la digestió i el metabolisme. Aquestes produeix un desajust en el metabolisme de la glucosa i un major risc d’augment de pes i pressió arterial- També causen una desregulació de les hormones que controlen l'apetit i que afavoreixen la preferència d'aliments rics en sucres i greixos saturats.
Això pot provocar una disminució en la sensibilitat a la insulina, una menor tolerància a la glucosa i una alteració del perfil de lípids en l'organisme. Són alteracions que impacten directament en la salut intestinal i, per tant, en la microbiota.
I no és estrany que es produeixi aquesta relació, ja que la digestió dels aliments ocorre durant el dia, moment en el qual l'intestí es manté actiu i en condicions òptimes per absorbir nutrients. Quan mengem, sincronitzem els rellotges dels òrgans i teixits implicats en la digestió: l'estómac, el pàncrees, el fetge, l'intestí i el teixit adipós.
Si alterem els horaris, alterem la microbiota
I què li passa a la microbiota si mengem tard? Per exemple, dinar a les quatre de la tarda provoca un desajust en el rellotge, una interrupció del ritme normal de la funció intestinal i una alteració de la composició i funcionalitat dels bacteris intestinals.
La microbiota es veu principalment afectada pel tipus d'alimentació que seguim al dia a dia. Però l'alteració dels horaris d'ingesta (ja sigui per conducta alimentària, per dejuni o pel fet d’augmentar la freqüència de menjars) també té un impacte sobre ella. Els bacteris intestinals presenten les seves pròpies fluctuacions depenent el moment del dia, tant en composició com en funcions.
De fet, l'evidència científica ens mostra que compten amb un ritme circadiari propi, que intenten sincronitzar amb el del seu hoste per poder treure el màxim profit d'ell.
La major part de les recerques sobre la microbiota i els ritmes circadiaris s'han dut a terme en animals. Cal assenyalar els estudis enfocats al dejuni intermitent, que han revelat alguns beneficis en ratolins, com l'augment de la diversitat microbiana, la reducció de la inflamació i la producció de compostos beneficiosos per part dels bacteris intestinals.
En humans, un treball dut a terme amb dones va observar que menjar tard inverteix el ritme de la diversitat microbiana oral. Llavors, per contra, apareix un patró propi de situacions de malaltia similar al que ocorre en l'obesitat o en trastorns d'inflamació intestinal.
No obstant això, és necessari no oblidar que la microbiota intestinal és com una signatura única i personal de cada subjecte, per la qual cosa cada persona respondrà de manera diferent tant al dejuni intermitent com al canvi en l'horari de menjar.
L'influx dels microbis en el nostre son
Aquests estudis evidencien que la microbiota intestinal es veu afectada per un desfasament en els ritmes biològics, ja que aquestes activen o desactiven gens involucrats en el metabolisme bacterià depenent del moment del dia. Però es tracta d'una relació bidireccional: el metabolisme dels bacteris intestinals també és capaç de modular el ritme circadiari.
Com ho fa? La seva influència pot donar-se de dues maneres: mitjançant la producció de metabòlits a partir dels aliments que ingerim o responent al desajust horari amb canvis en l'abundància d'uns certs grups bacterians.
D’aquesta manera, la microbiota intestinal és responsable de la producció d'alguns dels compostos químics (els citats metabòlits) que acaben en el nostre torrent sanguini i poden induir o afavorir el son. Els bacteris sintetitzen aquestes substàncies a partir dels aliments que prenem, i segons quan els prenem, gràcies al seu propi metabolisme.
Per exemple, els bacteris Streptococcus i alguns ceps d'Escherichia i Enterococcus contribueixen significativament a la via de producció de serotonina, vinculada al cicle de son i vigília. Un altre neurotransmissor, l'àcid gamma-aminobutíric –procedent de la fermentació de la fibra alimentària per la microbiota— podria promoure el son mitjançant una acció en els mecanismes sensorials de la vena porta del fetge.
La nostra comunitat microbiana també pot respondre a l'alteració del ritme circadiari o a la seva baixa qualitat modificant la quantitat d'alguns grups bacterians. En casos extrems es pot arribar a un estat de disbiosi, és a dir, un predomini dels bacteris perjudicials per sobre dels beneficiosos.
Amb la finalitat d'aportar més informació entorn dels efectes de la desregulació dels ritmes biològics, investigadors de la Universitat Federal de Pernambuco (Brasil) i IMDEA Alimentación (Madrid) treballen en conjunt per estudiar els ritmes de dejuni i alimentació sobre la microbiota intestinal. Analitzen l'efecte que aquesta pot tenir sobre l'obesitat i la recerca de biomarcadors bacterians d'ingesta dietètica als projectes denominats DIETARY DEAL i METAINFLAMACION.
Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.