La colpidora història de Maria Pau és només un exemple del drama de la soledat que viuen molts avis i àvies. Als seus 83 anys, la seva única companyia des de fa quatre anys es diu 'Pinxo' i és un gat marró, una mica esquerp, relata 'El Periódico'. Maria, que no se'n diu però ha preferit mantenir el seu nom real en l'anonimat, va quedar-se viuda fa set anys i intenta que els llargs dies que passa ho siguin una mica menys, pintant mandales i escrivint poesies.
I no és que no tingui família, perquè tot i no tenir fills, té nebots, que no veu mai. «Fa un any vaig adonar-me que sempre els trucava jo i vaig decidir provar de no trucar-los». Maria temia que no tinguessin el gest de preocupar-se per ella i, efectivament, fa un any que no hi parla. «Ara que no tinc la casa per estiuejar, ja no volen saber res de mi», lamenta.
[predef]app-catalunya-diari-159[/predef]
Per Nadal, Maria rep «regals de l'ajuntament i de l'associació Avismón». Però tot i estar-ne agraïda, res compensa la tristesa que l'envaeix quan li toca passar les festes sola. Per sort, no tot és fosc a la vida de la protagonista de la història, gràcies a la seva lluita diària per viure amb optimisme.
Contra la soledat, somriures i molta activitat
El testimoni que 'El Periódico' treu a la llum no és només drama, també té part positiva. I és que Maria no és de descuidar-se i quedar-se tancada a casa lamentant la situació. Cada dia s'arregla per sortir a comprar el pa, passejar, i fins i tot esmorzar amb les amigues o amb una voluntària de l'associació. Activa i amb ganes de viure, es planta sempre un somriure a la cara.
Però encara hi ha més. Fa teatre, balla sarsuela i pinta a l'oli. «Si m'haguessin dit que podria fer tot això, em semblaria impossible», diu rient. També canta en un cor i és voluntària en un centre amb gent que té problemes senils: els ensenya a pintar.
Surt només al matí perquè té por als «cacos»
«La tarda és massa llarga... Igual que els meus dies», explica Maria, que surt sempre al matí. Confessa, a més, amb veu tremolosa, que «té por als cacos». Així que passa les tardes a casa, llegint, parlant amb en 'Pinxo' i moltes vegades dormint, per «matar el temps».
Maria viu en una casa petita i antiga, plena de quadres que recorden una vida que encara vol gaudir, tot i lluitar cada dia per no enfonsar-se. «Em fa més por la soledat que morir-me o caure malalta», reconeix. Però somriu i recita un poema que li surt del cor.
- També et pot interessar: La trista història de Raquel, la jove maquinista víctima del xoc de Rodalies
El buit que li ha deixat la mort del seu marit
Maria només es penedeix de no haver tingut fills. Va tenir problemes de salut i el seu marit no va voler adoptar cap nen. Però això no va ser problema entre el matrimoni. «Vaig estar 56 anys feliçment casada», recorda contenta. Es va casar amb 19 anys amb un home per al qual només té paraules d'amor. «Amb molta planta i molt guapo», afegeix.
Es van acomiadar l'un de l'altre a l'hospital: ella ingressada per una operació a la cama i ell, a punt de morir per demència senil. Sense voler-ho, en mirar la fotografia del seu marit amb llàgrimes als ulls, descobreix la seva gran necessitat de sentir que algú és al seu costat.