Una família rebrà 50.000 euros pels danys morals soferts arran la mort d’Andrés, un home de 69 anys que va acudir a l’Hospital Bellvitge el 29 de març del 2016 per l'obstrucció del flux sanguini en el braç dret, van haver-li d’amputar dos dits i, després de patir una sèrie de símptomes dels quals no va ser tractat adequadament, va perdre la vida el 15 de juliol de 2016. Ara, un jutge de Barcelona ha ratificat l’acord al qual ha arribat l’advocat de la família amb l’asseguradora, Zurich Insurance.
Se li va infectar la ferida de l’amputació
Andrés va acudir al CAP on, després de visitar-lo, van determinar que necessitava ser ingressat a l’Hospital Bellvitge, ja que presentava una síndrome isquèmica al braç dret, amb lesions gangrenoses irreversibles en dos dits de la mà, que li van ser amputats. Segons ha avançat ‘el Periódico’, a la demanda interposada per la família es destaca que l’home va rebre una assistència sanitària «deficient», tot i ser un pacient de risc per l’edat, però també perquè presentava diabetis, hipertensió arterial, insuficiència renal i havia patit un infart i un ictus en els darrers anys.
Posteriorment, el 10 de juliol, l’home va patir una caiguda i van descobrir que la ferida estava infectada. Llavors li van donar un tractament farmacològic, però el seu estat de salut va anar empitjorant, ja que va començar a tenir febre, al·lucinacions visuals i a patir desorientació. Aquests símptomes equivalen a una possible sèpsia, és a dir, una malaltia greu que apareix per una infecció i devien ser motiu de sospita. Tanmateix, la família va denunciar una «deficiència d’atenció sanitària» perquè no li van canviar el tractament i, a més, des d’un principi, l’hospital «no van posar els mitjans adequats» per evitar una «infecció».
Andrés no va ser ingressat a l'UCI
L’estat de salut d’Andrés va agreujar-se en qüestió de dies, continuava desorientat i somnolent, millorava només a estones, però presentava un «síndrome de confusió agut, provocat per un procés infecciós», segons la demanda, i una «distensió abdominal i absència de sorolls intestinals, signes que devien alertar del seu empitjorament» i que no van tractar «degudament», fins que no va patir una insuficiència respiratòria i cardíaca.
Finalment, va perdre la vida la matinada del 15 de juliol. La família va demandar l’Hospital Bellvitge, recalcant que el tractament va ser tardà i no van fer «cap control eficaç de l'evolució de la malaltia», tampoc el van ingressar a l’UCI i, segons el seu advocat, amb «una conducta diligent» podrien haver-se evitat els danys.