2500 quilòmetres separen Figueres de Węgorzewo, a Polònia. Aquesta és la distància que separen a Enric Sorribes de la seva filla, la Daniela, des de fa tres anys. La nena porta segrestada per la seva mare, d’origen polonès, tot aquest temps.
L’Enric i la seva parella es van separar i ella va quedar-se amb la custòdia de la nena. El pare només la veia dos caps de setmana al mes: la recollia el divendres a l’escola i la tornava el dilluns. El passat 2016, però, tot va canviar. Va ser després del pont de Tots sants d’aquell any que l’Enric, com sempre, va deixar la seva filla a l’escola. A partir d’allà, no la va a tornar a veure.
La mare va decidir volar amb la nena cap a Węgorzewo, on viu la seva família, tot i tenir una ordre de prohibició de sortida del país. El pare va començar llavors una guerra judicial que continua tres anys després. Ara, però, la pot veure una vegada al mes.
2500 quilòmetres per uns minuts amb la seva filla
Per una simple visita a la seva filla, l’Enric ha de fer milers de quilòmetres, amb les hores que això suposa, i pagar un psicòleg que participa en la trobada. Pot veure a la nena a casa de la seva àvia, amb ella i la seva exdona presents.
L’Enric va presentar una denúncia per segrest parental quan la seva exdona va emportar-se la filla que tenien en comú. El jutge espanyol va revocar la custòdia de la mare i la pàtria potestat, que des de llavors és exclusivament d’ell. Tot i això, les ordres judicials de poc li serveixen: la seva filla segueix a Polònia.
És precisament la justícia polaca la que ara ha de acceptar la resolució espanyola, que ja considera ferma, i obligui a la mare a retornar la petita. Enric, però, no confia en que això succeeixi, i ja està pensant en el nou procés judicial que haurà de començar per intentar que la seva nena torni a casa.
Despesa econòmica i de temps
Aquest nou procés judicial no només seria una gran pèrdua de temps, sinó que la despesa econòmica que està suposant la situació està superant l'Enric. Segons ha explicat ell mateix a ‘El Caso’, tot el procés, que fa tres anys que va començar i no té un final proper a la vista, l’ha costat 60.000 euros.
La majoria d’aquesta xifra s’ha anat entre advocats espanyols i de Polònia, que seran els que finalment hauran d’obligar a la mare a tornar la nena. A més, les constants visites i desplaçaments per trobar-se amb la seva filla també augmenten les despeses del cas. Cada viatge li costa entre 800 i 1.000 euros. A això se li ha de sumar les més de quinze hores de vol i trajecte amb avió i en cotxe de lloguer, amb el qual ha d’arribar a aquest petit poble del nord del país.
El Tractar de la Haia, l'única esperança
Aquest procés hauria d’haver estat més curt i senzill a causa del Tractat de la Haia. Aquest acord demana als països europeus que en un termini de sis mesos després de la seva localització entreguin els menors al progenitor que tingui la custòdia. Amb aquestes condicions, l’Enric hauria pogut veure la seva nena fa anys. Però, assegura ell, Polònia va ignorar el tractat. Afirma que el país no va complir amb els deures que tenien, i que han tardat tres anys en respondre a la seva petició. Ara, assenyala, la nena ja fa massa temps que viu a Polònia.
Disposat a compartir custòdia
Per la seva part, l’Enric no té massa esperança en que la seva exdona aparegui a Espanya voluntàriament amb la seva filla. Si ho fes, la justícia l’obligaria a entregar-li al pare. Tot i això, es troba en una situació tan desesperada que, afirma, compartiria la custòdia amb la seva dona. «Ho faria per la nena, ha de tenir un pare i una mare. No per la mare, per la nena» assegura. Aquest cas, però, no és l’únic al nostre país. Segons ha anunciat l’associació Nisde,Niños sin derecho, hi ha vuit casos de nens segrestats en aquesta situació a Polònia.