Purificación Campos Sánchez, més coneguda com a Purita Campos, ha mort als 82 anys. Va ser reconeguda per la creació d’una sèrie d’historietes anomenades ‘Esther i el seu món’ que van veure la llum el 1971. Va ser guardonada amb la Medalla al Mèrit de les Belles Arts a 2009 i el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona 2013.
Purita va néixer a Barcelona l’any 1937. El seu talent pel dibuix va començar ajudant la seva mare confeccionant figuretes de moda. Més tard va començar a destacar a l’equip de dibuixants de còmic d’Editorial Bruguera, on va entrar gràcies a Manuel Vázquez, el creador de ‘Les germanes Gilda’. Ell va ser qui la va animar perquè portés els seus dibuixos a Bruguera.
Després de començar els seus estudis a Belles Arts li va arribar l'oportunitat de la seva vida: podia portar els seus dibuixos a una editorial on Víctor Mora, creador de ‘El Capità Tro’, va poder apreciar el seu talent i va decidir contractar-la. Sobre els anys 50, les historietes de Purita van començar a publicar-se, tot i que al principi només sortien a la llum en revistes de públic femení.
Nos enteramos por @mar_ciana del fallecimiento de Pura Campos. Fue precisamente ella quien le entregó nuestro Premio Honorífico 2016 >> https://t.co/tmBHHW2qNi Descanse En Paz, Gran Dama de nuestro Tebeo. pic.twitter.com/ORa0Z3PSc2
— Autoras de Cómic (@AutorasComic) 20 de noviembre de 2019
La llibertat de Purita «enganxava»
El seu mercat s’anava estenent i aviat l’editorial Bruguera va demanar-li a Purita unes mostres del seu treball per enviar-les a Anglaterra. Ella en un principi es va negar, argumentant que no se sentia preparada. Tot i això, va acabar accedint i allà va néixer ‘Patty’s World’, que a Espanya es traduiria com ‘Esther y su mundo’. Va arribar tres anys més tard a l’estat, però ja batia rècords venent 400.000 exemplars a la setmana.
Purita va parlar en el seu dia sobre el seu èxit: «Una Anglaterra on les noies sortien de nit i anaven a festes, nois i noies sortint junts, una cosa que aquí era impensable. Aquesta llibertat enganxava». El cert és que els seus còmics també triomfaven entre el públic masculí, però confessaven llegir-ho d’amagats perquè els seus amics no se’n riguessin.