Aquesta setmana s’ha celebrat, a Barcelona, la trenta-sisena Reunió del Cercle d’Economia, esdeveniment que, de fet, acaba aquest divendres. La trobada, que porta per títol ‘La gran reconstrucció, reptes i oportunitats per a l’empresa, l’economia i la política’, ha permès sostreure’n uns quants titulars, com el de l’embolic al flamant Govern català per l’assistència a la cita amb el monarca espanyol.
Però entre el dimecres i el dijous es va encetar una altra polèmica, en aquest cas estatal, que ha resultat en l’aïllament emocional d’un Pablo Casado que sembla ferit cada vegada que obre la boca. I és que el líder del Partit Popular no accepta que l’empresariat català, sempre amb una veu pròpia i respectada, avali els indults.
El Cercle d’Economia fa costat als indults, la concòrdia i el diàleg
Ha estat així. En l’arrencada de les jornades del Cercle d’Economia, el seu president, Javier Faus, va donar suport als indults. En un discurs d’aquells que freguen l’abstracció de les paraules, Faus, no obstant això, va assegurar que «fem costat al diàleg».
Javier Faus va voler, representant la sensibilitat dels grans empresaris catalans, posicionar-se a favor de la «concòrdia» i el «diàleg» i va destacar la «diversitat» d’Espanya com una «oportunitat». De fet, Faus va defensar que Espanya ha de ser «menys radial».
Més enllà, però, de fer una crida als responsables polítics de l’Estat espanyol, Faus es va dirigir a Pere Aragonès per a demanar-li «d’activar-nos, de posar-nos en marxa, de treballar amb pragmatisme i ambició». «Fa deu anys que Catalunya viu una paràlisi. No és el moment de fer èpiques, és el moment de fer el país», alertava Faus.
Jordi Gual: Els indults apropen posicions i «no es poden veure com a concessions vergonyoses»
L’endemà, dijous, Pablo Casado trepitjava la Reunió del Cercle d’Economia per a fer-hi una intervenció. En ella, s’hi va escenificar el xoc frontal de visions entre el líder de la dreta conservadora espanyola i l’empresariat català.
Casado va ser presentat pel vicepresident del Cercle d’Economia, Jordi Gual, que va fer una intervenció conciliadora, i moderada, però crítica amb el Partit Popular. A més de citar un exemple paradigmàtic de servitud a la cort com fou Cambó, Gual va admetre que els indults, com a mínim, apropen posicions que «fins ara havien estat molt allunyades».
A més, Gual va assegurar que els indults «no es poden veure com a concessions vergonyoses» i va negar que la societat catalana estigui dividida en dues meitats.
Pronúncia, aquesta de Gual, que va rebre una resposta intransigent i inflexible de Pablo Casado, qui va assegurar que «Catalunya no té un problema de democràcia, sinó de compliment de la llei».
El líder popular va etzibar que «la ruptura de la unitat nacional no és concòrdia, i que és inacceptable parlar de justícia com a revenja». «Es parla d’indults sense que es mostri penediment i es parli de reincidència», va qüestionar Casado, que esmentava la frustració que portarien els indults.
Els representants de l’empresariat català retreuen a Casado la seva posició intransigent amb els indults i Catalunya
Però la seva intervenció va irritar l’statu quo empresarial català, que considera que Casado ha d’entendre més i millor Catalunya i que ha de posar de la seva part per fer un pas més cap a la reconciliació.
En aquest sentit, l’enfrontament va ser amb les paraules i en un clima de formalitat, però tens. Més enllà del debat, preparat per ambdues parts, amb Jordi Gual, Casado va haver de respondre algunes preguntes i comentaris en la mateixa línia que l’actitud de Gual. «Has d’entendre més el que passa a Catalunya, si vols tenir més representació» o «mou-te, no et tanquis» van ser alguns dels missatges que va rebre Casado.