Sandro Rosell ha presentat una querella contra la magistrada que el va mantenir en presó preventiva gairebé dos anys, Carmen Lamela. Alhora també ultima una demanda contra l'Estat per reclamar més de 10 milions d'euros pels perjudicis ocasionats a la seva imatge i les pèrdues econòmiques patides mentre estava empresonat, segons ha avançat 'El Mundo' i han confirmat a l'ACN fonts jurídiques.
[predef]catdiari-grup-de-facebook-580[/predef]
Lamela dirigia en aquell moment el jutjat d'instrucció número 3 de l'Audiència Nacional, però ara està al Tribunal Suprem, i per això la querella s'ha presentat davant d'aquesta instància. Rosell va ser jutjat i absolt per blanqueig de capitals, i ara ha aprofitat una sentència del Tribunal Constitucional que va obrir la porta a la indemnització de persones que havien estat empresonades i després absoltes.
Querella per prevaricació i falsedat documental
El mateix advocat de Rosell, Andrés Maluenda, ha confirmat a Twitter la querella contra Lamela per prevaricació i falsedat documental, tot i que ha negat haver filtrat la informació perquè creu que "l'anàlisi de qüestions tècniques, complexes i sensibles com aquestes ha de realitzar-se en el si d'un procediment judicial i no a través dels mitjans". Així ho ha explicat en el seu fil de tuits.
¿Por qué decidí firmar una querella contra la Magistrada Sra.Lamela por prevaricaricación y falsedad documental en nombre de @sandrorosell y por qué no filtré su contenido ni su interposición?
Breve hilo. https://t.co/pMLl87eaZ5— Andres Maluenda (@andres_maluenda) March 4, 2020
"Ha de respectar-se sempre la presumpció d'innocència, que es veu afectada clarament per l'opinió pública", ha afegit Maluenda, que ha indicat que ara cal esperar que el Tribunal Suprem admeti la querella, possibilitant l'inici d'una investigació judicial per aclarir els fets.
En la querella contra Lamela, la defensa de Rosell argumenta que la magistrada va "ocultar injustificada i deliberadament fins en tres ocasions l'existència d'un conjunt d'informacions de gran rellevància per a la causa", en referència al contingut de les comissions rogatòries demanades als Estats Units. La defensa no hi va poder accedir fins al judici, i va ser llavors quan l'expresident blaugrana va ser posat en llibertat.