Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
L'entrada de La Garriga amb el rètol de Municipi a favor de la Independència

El Tribunal Suprem limita la capacitat política dels ajuntaments

Els consistoris no poden aprovar declaracions polítiques sobre afers que superin les seves competències

L'entrada de La Garriga amb el rètol de Municipi a favor de la Independència
L'entrada de La Garriga amb el rètol de Municipi a favor de la Independència | Cedida

 

L'any 2013 s'iniciava una batalla judicial entre l'Ajuntament de Caldes de Montbui i la Delegació del govern espanyol a Catalunya arran d'una moció aprovada al ple municipal en què es declarava que el municipi era «lliure i sobirà». A més, es demanava al Parlament que continués treballant per poder aconseguir la independència com més aviat millor, segons recull el mitjà 'Ara'.

Aquesta batalla judicial va arribar a la seva fi el passat mes de juny amb  una sentència del Tribunal Suprem que limita els ajuntaments en els seus pronunciaments  sempre que aquests vagin més enllà del seu àmbit competencial.

El Tribunal Suprem hores abans de l'inici del judici contra els encausats pels fets de l'1-O
El Suprem ha limitat la capacitat política dels ajuntaments   | EFE

 

El Suprem conclou que la declaració és nul·la

Finalment el Suprem ha conclòs que  la declaració que va fer l'Ajuntament de Caldes de Montbui és nul·la. Al mateix temps, ha creat jurisprudència sobre l'abast d'allò que poden aprovar les corporacions municipals. Així doncs, resol que l'Ajuntament no podia pronunciar-se sobre aquesta qüestió perquè traspassa la seva competència municipal. També sentencia que  s'escapa de les seves competències plantejar una «modificació total» de l'organització territorial de l'Estat.

D'aquesta manera el Suprem anul·la una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que  declarava nul·la la part en què el municipi es declarava «lliure i sobirà» però que no era tant taxant amb allò que podien manifestar políticament els municipis. És a dir, el TSJC considerava que la petició del municipi perquè el Parlament continués treballant per aconseguir la independència «no sobrepassava l'àmbit polític» perquè la declaració no tenia conseqüències jurídiques, ja que es tractava d'una «mera petició».

EL TSJC afegia que aquesta part quedava al marge del «control judicial» dels tribunals quelcom que el Suprem nega i afirma que «no existeix en el nostre dret cap espai franc o lliure en què puguin actuar els poders públics». L'alt tribunal argumenta que els pobles i les ciutats no poder abordar qüestions que tinguin a veure amb la sobirania com és el cas de demanar «la fragmentació de l'Estat». És per això que el Suprem ha declarat nul·la la declaració municipal.

També et pot interessar...