Si hi ha una cara de la vaga de taxistes que porta diversos dies bloquejant la ciutat de Barcelona, aquesta és la d'Alberto Álvarez, conegut per tothom com «Tito». És l'home que guia els taxistes en aquesta lluita de pressió contra el Govern de la Generalitat mentre s'està pactant la regulació dels cotxes VTC. És l'home que els enfurisma i els calma a la vegada. Negocia directament amb el conseller Damià Calvet, responsable de Territori i del sector, en nom de tots els taxistes, i lidera la massa sense fissures.
Ell, com a cap visible, amb una guàrdia pretoriana de la direcció d'Élite —una associació que representa als taxistes—, és qui dirigeix les protestes d'aquests dies i qui, havent sobrepassat totes les associacions de taxistes que existien, s'ha convertit en l'home del taxi, de qui tothom n'espera les declaracions per saber com està la negociació i per saber què fer. Tothom espera que agafi el megàfon per escoltar-lo i per seguir-lo.
Paraula de Tito
Els taxistes poden esperar durant hores una assemblea però arriba ell i ja no cal assemblea. Ha pensat l'estratègia i la té clara. I la gent, sense oposar cap mena de resistència, li fan cas. No cal votar-ho. Cada cop que Tito es dirigeix als taxistes, sigui amb un megàfon o amb una precària megafonia, la gent aplaudeix i aprova les seves tesis per majoria aclaparadora.
«Cap Economia!», va dir als taxistes que estaven a plaça de Catalunya aquest dilluns a primera hora. Abans d'acabar la frase, desenes d'armilles grogues ja enfilaven cap a rambla de Catalunya, on hi ha la seu d'aquest departament que per Élite Taxi es culpabilitza de la falta d'acord per la regulació de les VTC. Els encamina cap als objectius i marca qui és l'enemic dels taxistes.
«Apreteu», el crit de guerra
Tito té clar que l'enemic de la seva lluita, ara per ara, és la Generalitat de Catalunya —són els que han de decidir com regulen el sector de les VTC. I han trobat en les paraules de Quim Torra el passat 1 d'octubre el seu crit de guerra. L'«apreteu» —normativament seria «pressionar»— que va dirigir el president als CDR els hi dóna gasolina. N'han fet càntics i li recorden cap cop que Tito agafa el megàfon o els mitjans volen escoltar les seves declaracions. «Estem 'apretant'», assegura Tito.
Però la pressió té límits. I el líder dels taxistes ho té clar i, tot i que trepitjant la línia vermella, controla l'estratègia de la pressió per no perdre també una guerra important: l'opinió pública. Tito enfurisma als taxistes, els mou, els porta fins als objectius marcats (Economia, el Parlament, el Palau de la Generalitat i el Port de Barcelona) però sap fins on «apretar».
- També et pot interessar: Nova jornada de protestes dels taxistes pel centre de Barcelona
Sap aturar la pressió quan convé retirar-se
Ell mateix va evitar un enfrontament obert amb els Mossos a les portes del Parlament. Quan la policia va formar un cordó de seguretat davant de la porta del Parc de la Ciutadella, tot i que va intentar negociar amb ells, finalment va fer retirar la gent. I l'exemple més clar, al Port de Barcelona. Els taxistes van poder superar el cordó de la Guàrdia Civil i en un forcejament amb els agents, un dels policies va quedar ferit.
Tito va agafar el megàfon i va fer retirar la gent. El lideratge es demostra en aquests moments. Amb la massa calenta, havent guanyat la posició a la Guàrdia Civil i a pocs metres d'arribar al punt que volien tallar, Tito va aconseguir, per evitar mals majors, «per no cremar-se, que la lluita serà llarga i dura», retirar els taxistes i evitar una intervenció de la Guàrdia Civil. Els sap encabritar i calmar. I li fan cas sempre, sigui per enfurismar-los —quan és fàcil que la massa et faci cas— o per retirar-los de la zona de conflicte —quan és més complicat que et facin cas i que és fàcil que la massa et passi per sobre.
Qui és Tito, però? Antisistema, humil i d'espatlles amples
Alberto Alvarez és un home que fa uns cinc anys que es dedica al món del taxi. No té llicència i treballa per un tercer explotant la seva llicència.Líder natural, enrolat en diversos moviments socials, va assumir guiar Élite Taxi com una associació de taxistes que va anar escombrant mediàticament i operativament a les altres associacions de taxistes fins en ser reconeguts com els interlocutors vàlids del sector.
Tito no amaga la seva simpatia amb moviments d'esquerra com Podemos o Ada Colau. Fins i tot, tot i que no veu clara la independència, tampoc amaga la proximitat amb la CUP en la lluita antisistema i la seva organització assembleària. Antisistema convençut, creu que el liberalisme i el capitalisme és esclavitud i que cal lluitar per enderrocar el sistema. D'esquerra dura, Tito mou un moviment, el del taxi, que no és molt d'esquerres.
- També et pot interessar: Nou detinguts en els aldarulls i atacs dels taxistes contra els VTC a Barcelona
I ho fa tot pel seu fill. Per ensenyar-li a lluitar i per deixar-li un món millor. Sempre que agafa el megàfon per arengar a la massa recorda el seu fill i no vol ni sentir a parlar d'haver-li de dir que no li pot donar menjar per culpa de les VTC. Un discurs ben elaborat, amb tocs emotius, però que ell mateix explica que no està preparat, que ningú els hi escriu, ell és així, sense assessors ni estrategs, i així ho diu.
Les seves rialles, igual d'emblemàtiques que la gorra i l'armilla que porta
I no enganya. A poca distància és igual. Riu com un boig, una rialla que s'ha fet igual d'emblemàtica que l'armilla i la gorra que sempre porta. «L'hem liat una mica, sí», reconeix. «Els hi hem tocat els collons», insisteix. I és humil. No es veu com el líder de res, malgrat ser-ho. Sap d'on ve, de Nou Barris i de feines precàries, i sap on és.
L'han acusat de moltes coses: de nazi, de comunista, de Boix Noi, d'independentista... però ell no hi entra. Li és igual. Espatlles amples i que diguin el que vulguin, assegura. I no amaga haver tingut problemes anteriorment, però això l'han fet més fort, explica.
L'objectiu, ara per ara, és només el taxi. I al sector, com sempre que pot recorda, hi ha de tot. Totes les ideologies —de l'extrema dreta a l'extrema esquerra; banderes espanyoles i llaços grocs—, totes les religions i totes les races. I ell els ha sabut unir.