Encara no fa tres anys que Josep Maria Cruset és el president del Port de Tarragona, però ja coneix la casa com si fos fill de pescadors serrallencs. L'esclat de la pandèmia més greu dels darrers cent anys ha sorprès l'Autoritat Portuària en un dels seus moments de màxima plenitud empresarial i econòmica i ha frenat una tendència creixent que Cruset confia que tornarà ben aviat. Parla més d'oportunitats que de crisis.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
Camisa blanca i corbata grisa, el president entra a la sala de conferències amb un discurs sòlid i optimista malgrat la tempesta. «No podem estar contents, però valorem la feina ben feta», valora, números i mascareta en mà. Després d'un 2019 de rècord i d'un 2020 llastrat pel coronavirus, el Port de Tarragona inicia un 2021 prometedor amb una bateria d'obres i inversions importants en marxa. El concepte d'«any estratègic» sobrevola pràcticament tota la conversa amb Tarragona Digital.
«El 2021 serà un punt d'inflexió cap als reptes dels pròxims quinze anys»
— President, què espera del 2021?
— L’any 2021 ha de marcar un punt d’inflexió en la transformació del Port de Tarragona. Després de dos anys planificant i explicant la feina que veníem a fer, és ara quan començarem a veure com s’executen els grans projectes que ens han de deixar preparats per assumir els reptes dels pròxims deu o quinze anys. La ZAL, la terminal intermodal de Guadalajara, el contradic dels Prats...
— Quina és l'aposta?
— La càrrega general. Volem que tota mercaderia que entri al Port en vaixell pugui sortir d’aquí carregada en ferrocarrils, en camions o que es manipuli a les nostres instal·lacions per tal de guanyar un valor afegit. A hores d’ara, aquesta càrrega general encara té un pes molt residual per a l’economia del Port, però anem camí de ser molt més que una porta d’entrada o de sortida.
— Quin és l'horitzó?
— Acostar-nos moltíssim al sostre de les possibilitats de la nostra àrea metropolitana. Som davant un conjunt de noves infraestructures que enriquiran el potencial del nostre territori, i estem en un punt d'impàs en què ja surt més a compte implantar-se al nostre Port que a la saturada Barcelona. Tinc l’absolut convenciment que la dècada que comença és la gran oportunitat del Camp de Tarragona.
— La Covid-19 hi ha jugat a la contra?
— La pandèmia ha generat un canvi a la comunitat portuària respecte a la crisi del 2008, en què tot era pessimisme general i una sensació comuna de no ens en sortirem. Aquesta nova crisi, en canvi, ens ha empès a obrir-nos a noves propostes, a trencar les zones de confort i a arrencar nous tràfics que creiem que poden tenir futur a Tarragona.
«Aquesta nova crisi ens ha empès a obrir-nos a noves propostes»
— També n'hauran perdut.
— Les nostres mercaderies han anat fluctuant en funció del mercat i del seu consum, que evidentment ha estat també més baix que al 2019, però no hem perdut cap tràfic a causa de la pandèmia. El volum de mercaderies que hem mogut durant el 2020 ha estat un 19% més baix que l'any anterior, i part d'aquest retrocés correspon a la reducció del tràfic de carbó. Estem parlant, però, d’un cas que ja estava previst i que respon al tancament de les centrals tèrmiques, no a la Covid-19.
— Ho esperaven pitjor?
— Durant la primera onada contemplàvem que la reducció de tràfics podria superar el 30%, i finalment ha estat una davallada molt més suau. Si deixem de banda el carbó, trobem que l’impacte directe de la Covid-19 ha estat finalment d'entre un 12 i un 13% menys de mercaderies mogudes que l'any passat. No podem estar contents amb el balanç, però valorem molt que la feina ben feta comporta resultats.
— La pandèmia ha frenat l'impuls de la Zona d'Activitats Logístiques?
— En absolut. Tots els indicadors ens estan confirmant que la ZAL serà un espai molt atractiu per al sectorcomercial, tant per al múscul del territori com per a grans multinacionals que volen aterrar a Europa. Ja s’hi han interessat ja més de 40 empreses, i les perspectives són bones. Les obres d’accessos començaran a mitjans d’aquest 2021, i calculem que l'espai podria entrar en funcionament a dos anys vista.
«No donem per perduda la temporada de creuers del 2021»
— Les obres del Museu i de l'antiga seu de l'APT també semblen avançades.
— Les antigues oficines estaran en funcionament pels volts del mes de maig i esdevindran la nostra nova seu institucional. I el nou Museu del Port, una de les nostres grans apostes i inversions, també estarà a punt per obrir al públic entre el maig i el juny amb una proposta molt potent, renovada i competitiva. Estarà preparadíssim.
— No li havia preguntat encara per la nova terminal de creuers.
— Les obres del Moll de Balears estan sota calendari i ja entrem en la recta final dels treballs. També estarà acabada al mes de juny.
— El futur del tràfic de creuers, però, sembla incert.
— El moll segueix pensat per a l'arribada de creuers, però tenim la tranquil·litat d’haver-lo dissenyat multipropòsit, és a dir, preparat per acollir també qualsevol altre tràfic que convingui. Això fa que la inversió sigui més costosa, però ens garanteix una infraestructura de màximes prestacions que es pugui destinar al què faci falta en qualsevol moment del pròxim segle. Això ens dona molta tranquil·litat.
— Donen per perduda la temporada del 2021?
— No la donem per perduda, i de fet tornem a ser a la mateixa dinàmica que l’any passat. Les navilieres actualitzen cada mes el seu calendari, i van cancel·lant les escales que tenien previstes. És un sector que està aturat a pràcticament arreu del món, i que s’està preparant per recuperar-se en el moment que es pugui reactivar. Veurem com evoluciona.
— Durant l'any 2020 es va comprometre a reduir l'impacte sobre el medi ambient en més d'un 90%. S'estan fent els deures?
— I tant, tot allò que vam planificar està evolucionant bé. Hem complert el gran objectiu del 2020, que era contractar energia verda per reduir la nostra petjada de CO2, i tot just acabem d'enderrocar la fàbrica de ciment que molts recordareu a l'skyline de la ciutat. Ens vam comprometre a fer els deures perquè no hi ha cap organització al món, sigui quina sigui, que tingui futur si no incorpora la mirada sostenible al seu ADN.
«Si la nostra relació de frontera amb Tarragona és la cultura, amb Vila-seca serà la natura»
— Això inclou fer realitat el projecte de la Xarxa Natura 2000?
— Hi estem treballant; les obres començaran enguany i estarà del tot operativa a principis de 2022. Estem parlant de 370.000 metres quadrats, que són trenta-set camps de futbol un darrere l’altre, a disposició de l’estudi i la observació d’un indret privilegiat. Serà com agafar un trosset del Delta i posar-lo al cor del Camp de Tarragona. La XarxaNatura2000, crec, és un d’aquells projectes dels quals només tindrem una percepció real de la seva magnitud el dia que els veiem materialitzats.
— Costa d'imaginar.
— El projecte tindrà una llacuna central destinada a la nidificació d’espèciesprotegides o a la recuperació d’altres espècies autòctones com el fartet. Posarà en valor, també, la vil·la romana de Cal·lípolis que s'hi troba a l'interior, i que fins ara és una gran desconeguda. Si la nostra relació de frontera amb Tarragona és la cultura, amb Vila-seca serà la natura. És un espai pensat per al gaudi de la ciutadania.
— Això és compatible amb l'activitat d'un Port?
— L’única garantia per a un creixement en positiu durant els pròxims anys és cuidar un equilibri òptim amb el territori que ens acull. I nosaltres tenim molt clar que no deixarem que ens passi el mateix que han patit altres experiències portuàries del Mediterrani: ni volem la massificació de Barcelona, ni el creixement desmesurat de València, ni la convivència impossible de Venècia.
— L'equilibri funciona.
— La frontera entre el Port i Tarragona s’ha consolidat com una rambla cultural potentíssima i com un espai esportiu de primera, i això s’ha evidenciat durant el període de confinament. És un espectacle veure l'allau de persones que s'acosten a fer esport a l'Escullera o a passejar pel Moll de Costa o pel passeig del Miracle, i jo crec que tots hi guanyem. Els museus, les exposicions, l’art, el Teatret, l’Observatori Blau... tots aspiren a consolidar aquesta frontera cultural per ajudar a què Tarragona també gaudeixi mirant cap al mar.
— Cap a on anem?
— Soc dels qui pensa que el futur del Camp de Tarragona passa per tenir una visió de treball conjunta per part de tots els actors que hi som. Les batalletes de campanar només ens ancoraran en el passat, només ens estancaran el creixement. Ara tenim una bona oportunitat compartida, i el gran motor per aprofitar-la ha de ser la capacitat de treballar tots a l'una, per sobre de la ideologia de cadascú de nosaltres.