Una petita llar acollidora, de llums suaus i parets blanques. Un sofà, una cuina, unes butaques còmodes. Un reguitzell de peluixos d’animalons es deixen veure al prestatge, càlids. «Hem aconseguit obrir un espai que desitjaríem no haver obert», trenca la Marta Cassany, directora dels serveis territorials d’Afers Socials a Tarragona. La història de la Casa dels Infants de Tarragona no és fàcil.
Sota un sostre discret de l’antiga Laboral de Tarragona, ha obert portes el primer centre integral d’atenció a menors víctimes d’abusos sexuals de tot l’Estat. L’espai, que segueix el model ‘Barnahus’ consolidat als països nòrdics d’Europa o als Estats Units des de fa dècades, és pioner arreu del país, proposa un salt endavant sense precedents en l’atenció a aquests menors i compta amb l’aval de l’ONG Save The Children, entre d’altres.
L'atenció integrada posa la víctima al centre i evita un procés de 'revictimització' constant
«És un espai amigable, sí, que aspira a oferir una atenció integrada i coordinada al servei de les víctimes», desenvolupa la Maite Saval, directora del centre. El matís no és menor. «Fins ara, els menors havien de repetir els seus testimonis i experiències al metge, al jutjat, a l’escola, a casa, al psicòleg...», comença a fer llista. Ara, assegura, això s’ha acabat. «Tota l’administració girem al voltant de la víctima, i no a la inversa», assevera.
Isabel Carrasco, directora territorial d’Infància, subratlla que el nou model aspira a suposar «una millora evident» en l’atenció i en l’acompanyament dels menors i les seves famílies. «El centre ha creat un equip específic de set psicòlegs i treballadors socials fet a mida per ser útils els 365 dies de l’any, les 24 hores del dia», exposa. «La necessitat era urgent», tanca.
Una realitat subterrània i silenciosa: el servei de Tarragona ja atén 55 casos d'abusos
El nou model d’atenció als abusos contra la infància rau de moment en un espai provisional, però l’any vinent començarà la construcció d’un nou edifici definitiu —a tocar de l’emplaçament actual— més gran, de fins a 350 metres quadrats. Està previst que les obres comencin a principis de 2021 i «en qüestió d’uns pocs mesos» estigui disponible el nou equipament.
La Casa dels Infants de Tarragona és un projecte que ve de lluny, que va engegar a rodar de forma oficial al mes d’abril —amb atencions telemàtiques a causa de la Covid-19— i que funciona a ple rendiment presencial des d’aquest estiu. De fet, no es va poder fer la inauguració oficial amb els consellers Bargalló i el Homrani fins a finals del mes de juliol.
«Des que vam començar a la primavera, ja hem rebut i estem atenent un total de 55 casos», detalla Saval des de la porta de la sala gran. «No fem cap previsió de quantes víctimes haurem d’atendre, perquè el gran problema que trobem és el del secret, l’amagatall, els casos que no es coneixen», exposa. El tabú. «De fet, les diverses administracions que ens coordinem per oferir el servei tenim dades diferents dels casos d’abusos detectats», raona. «Perquè es detecten diferent, perquè no hi ha una via única», continua. «És un treball tan delicat com necessari», apunta.
Maite Saval: «Això no va de fer grans inversions, sinó de reorganitzar-nos millor»
L’anomenat model ‘Barnahus’ —literalment ‘casa dels infants’, en islandès— obre la porta a aquests centres integrats on l’administració es bolca al voltant de la víctima i no a la inversa. «La de Tarragona és una prova pilot flexible i oberta que marcarà les bases de l’atenció a víctimes del futur», exposa Cassany. «Això no va de grans inversions, sinó de reorganitzar els nostres recursos per posar les persones al centre de tot», s’hi suma Saval.
La directora d’Infància avisa que els 55 casos que ara mateix han atès i atenen poden ser una realitat incompleta. «És impossible saber les dades reals, perquè les ombres encara són molt fosques», lamenta. Un informe alarmant de Save the Children eleva, a Europa, la xifra real de víctimes a un de cada cinc infants. «Són xifres que, certament, espanten i molt», reconeixen.
La majoria de les investigacions per presumpte abús sexual acaben arxivades per manca de proves
Independentment de la radiografia real, la funció del ‘Barnahus’ de Tarragona passa per ajudar, per posar facilitats a les víctimes i familiars i per evitar la ‘revictimització’ d’haver de posar el dit a la nafra de forma inevitable i recurrent. Fer-ho més fàcil, fer-ho més útil i poder ser de més ajuda per al futur de la víctima i del cas. Sumar en la mateixa direcció.
«Hem de tenir en compte que el procés és molt gradual, que les avaluacions són complicadíssimes i que sense un espai segur on obrir-se, no és gens fàcil que les víctimes puguin superar la por a parlar», raona Carrasco. «Això va de protegir, d’atendre i d’acompanyar», completa Cassany.
Un dels grans avenços és el fet que els testimonis i els informes sorgits arrel del centre es podran fer servir com a prova judicial vàlida, fet que desactiva una de les grans pedres al camí. «Ens trobem massa sovint amb què molts casos d’abusos acaben arxivats per manca de proves o d’informació», lamenta Saval. «La feina a la llar i els informes dels professionals poden ajudar a trencar aquesta espiral negativa», exposa. No és un detall menor.
Cassant: «El confinament s'ha acarnissat amb els col·lectius més vulnerables»
Aquest 2020, però, està sent un any especialment difícil. El tancament de les escoles durant més de sis mesos i la desactivació de la comunitat educativa ha suposat la pèrdua d’un actiu fonamental per detectar conductes o indicis que revelin possibles abusos infantils. «L’escola juga un paper importantíssim, és clar», detalla Cassany.
«Això ha reduït les eines de prevenció de la mà d’un confinament que s’ha acarnissat amb els més vulnerables», continua. Víctimes de diverses violències han vist agreujat el patiment, tal com s’ha vist en casos flagrants com el masclisme. «Nosaltres hem notat un increment de comunicacions i denúncies d’abusos en aquests mesos, és cert», confirma Saval.
El telèfon d’Infància Respon, el 116111, sempre està disponible per trobar sortida a aquestes emergències. Les professionals insisteixen, però, que el fet que els abusos a menors siguin un horror sovint secret i amagat mai pot implicar l'error de mirar cap a una altra banda. «Sempre estem localitzables», insisteix la directora territorial d’Afers Socials. El projecte beu de la implicació directa i coordinada de diversos departaments del govern català, des d’Afers Socials a Educació passant per Justícia, Interior o Salut.
«Som davant una realitat silenciosa que necessita molta cura i molta atenció», insisteix la veu de la Maite. En un petit espai condicionat al cor de la Laboral, la política ha construït una llar càlida per abraçar els més fràgils. L’edifici definitiu, previst per l’any que ve, serà la consolidació d’un projecte pioner que arriba per quedar-se i per revolucionar el servei d'atenció. Semiaïllada entre un entorn de natura, pedra i sorra, l’antiga ‘Laboral’ obre ara una finestra per recordar que sempre va ser, també, una mà humana, propera i social.