Kenneth Martínez (Barcelona, 1975) es va convertir el passat 15 de juny en el cinquè alcalde del Vendrell des de la recuperació de la democràcia. Al capdavant del PSC, aquest mestre d’educació secundària va aconseguir doblar el nombre de regidors del partit respecte al 2015, fet que el va catapultar cap a l’alcaldia, facilitada per un pacte amb l’AVP i Ciutadans. Després dels dos primers mesos com a alcalde, Tarragona Digital ha parlat amb Martínez dels reptes que se li presenten a la capital del Baix Penedès.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
—El PSC del Vendrell va arribar als 4.000 vots el 26-M, aconseguint vuit regidors. Esperàveu aquests resultats tan bons?
—Esperàvem tenir una confiança majoritària, però pensàvem que entraria algun grup més al plenari, amb el qual el nombre total de regidors s’hagués repartit més. Diguem que ens va sorprendre que molts partits quedessin fora, alguns d’històrics també. Però sí que estàvem convençuts que el nostre projecte era el millor.
—A què atribueix l’augment de vot del PSC?
—Quan treus el millor resultat en vint anys hi ha molts factors. Alguns d’àmbit nacional o estatal, altres d’àmbit català i altres atribuïbles al grup local o a la proposta. Per posar un exemple, nosaltres vam millorar els resultats del 28-A, de les generals, una cosa que és mèrit, segurament, de la proposta local. El mateix 26 de maig vam tenir 300 vots més a la candidatura municipal que a la de les europees. Són 300 persones que van votar altres partits a Europa però que a les municipals van votar el PSC. Podem dir que, a la il·lusió del moment de canvi a l'àmbit espanyol, es va sumar un projecte local que va generar optimisme.
—Un cop confirmat el vuitè regidor del PSC, la suma amb l’AVP era clau. Com van ser les negociacions i quins acords es van tancar?
—La trobada amb l’AVP va ser programàtica, nosaltres ja portàvem al programa la necessitat d’obrir el Vendrell al mar i a altres territoris. Aquest esforç per arribar a un equilibri territorial ens va portar a trobar-nos amb l’AVP, però ja abans de les eleccions. Et diré que fins i tot era una trobada natural, perquè tots dos coincidíem bastant en el projecte polític. No vam haver de fer piruetes.
—Això es traduirà en més inversions a les platges aquest mandat?
—Es traduirà en un equilibri territorial més ajustat a les necessitats de cada zona. Per posar un exemple, s’hauran de tenir més en compte aspectes com la distància per donar un pes més important al transport públic. En cada punt caldrà ajustar els serveis en funció de les necessitats de cada nucli.
El pacte amb Ciutadans
—Per què us vau decidir per Cs per acabar de formar el govern? No era viable un acord amb Junts?
—Les negociacions i els pactes tenen vida pròpia i van evolucionant. En aquests moments, i pels resultats de les eleccions, teníem la possibilitat de fer un govern del Vendrell de majoria que no estigués supeditat a les circumstàncies i als moments de la política catalana i espanyola, i ens hi vam abocar des del primer moment. Els que estaven en disposició immediata en aquest moment de fer un projecte només pel Vendrell, pels vendrellencs i les vendrellenques, i sense altres consideracions, són els que ara mateix estan al govern. Però que quedi clar que seguim oberts a ajudar a trencar les polítiques de blocs i a crear un espai majoritari de consens on s’hi puguin sumar altres partits. A diferència d’altres mandats, ara no tenim cap línia vermella amb cap grup.
—Però, de moment, el govern que heu fet no aconsegueix trencar la política de blocs.
—Això si entenem que Cs i el PSC és un mateix bloc, que jo ho discuteixo (riu).
—Aleshores, en la possibilitat de formar govern amb Junts, va pesar el que pogués passar amb la sentència del procés que s’espera per la tardor?
—Justament el que volíem és que el govern local tingués prou força per no estar condicionat contínuament pel context polític extern.
—L’AVP viu moments convulsos. Tem que això pugui afectar el pacte de govern?
—Òbviament totes les qüestions internes dels grups del govern afecten, i t’has d’interessar. Però això sí, sempre amb un escrupolós respecte a les dinàmiques internes de cada formació. Com a PSC ens ocupem internament de les nostres qüestions i els altres grups tenen la seva autonomia.
—L’augment de les dedicacions i la recuperació dels càrrecs de confiança han portat les primeres crítiques de l’oposició. Era el moment?
—Nosaltres, amb els càrrecs eventuals, de moment hem creat la figura, i després, si algun grup del govern entén que el necessita, que en pugui fer ús per ajudar a fer feina. Cal entendre que cada grup és diferent i té el seu pes numèric i d’experiència. Això pot fer que les necessitats siguin diferents.
La RLT i el contracte de la neteja, temes pendents
—Com a temes pendents de l’anterior mandat, hi ha el de la Relació de Llocs de Treball (RLT) de l’Ajuntament. Es pot resoldre aviat?
—La RLT és el gran tema pendent que ajudarà a solucionar molts altres temes pendents, i permetrà reorganitzar de manera més eficient el personal de l’Ajuntament. Això implicarà negociacions i temps, així com un esforç pressupostari, però estem confiats, perquè la predisposició de les dues parts, en dos mesos escassos, ja s’ha vist que va per bon camí.
—L’altre tema pendent, reconegut pel mateix govern, és el de la neteja de carrers, amb un contracte prorrogat de fa anys. Està a punt el nou concurs?
—El plec tècnic ja el tenim tancat i, després de l’estiu, el presentarem i licitarem el contracte. És evident que fa dos o tres anys que està vençut i l’hem de licitar obligatòriament. És un objectiu per a aquest 2019.
—Ja heu dit que esteu oberts a valorar una possible remunicipalització del servei. En quin moment del procés es fa aquesta valoració?
—A l’inici de la tramitació, des d’intervenció i secretaria es demanen les necessitats del servei i quina és la millor via per fer-lo. Això serà a l’inici de l’expedient, un punt que ha de passar per junta de govern.
—La recollida de residus depèn del Consell Comarcal, però els seus resultats no estan sent bons. Plantegeu recuperar la gestió quan acabi la concessió?
—Justament vam parlar d’aquest tema després de la constitució del nou Consell, per fer un estudi sobre millores o alternatives per aquest servei. Nosaltres, inicialment, estem disposats a seguir amb un servei mancomunat, però la comarca entra ara en aquesta fase d’estudi sobre el servei. La concessió acaba el 2021.
El FEDER de Coma-ruga i l'illa de vianants
—L’inici de mandat ve marcat per dos grans projectes urbanístics. Un d’ells és el FEDER de Coma-ruga. Hi ha data de quan es pot començar a aixecar tot?
—Començant el curs escolar tindrem ja el projecte d’urbanització de la plaça dels Germans Trillas i l’entorn del llac. Un cop aprovat el projecte, farem la licitació. Hem de ser pacients, perquè els processos de tramitació són lents, però està clar que ha de començar a l’hivern, perquè l’estiu que ve, a tot estirar, ha d’estar acabada la urbanització de la plaça. Després, l’edifici del Tabaris és una obra interna, amb el qual es pot fer posteriorment.
—L’altre gran projecte és l’ampliació de l’illa de vianants al centre.
—Aquí anem més avançats, perquè ja hem licitat la construcció. Vam fer la reunió amb els veïns i podem començar ja començant el curs escolar o després de la Fira. És una obra important, que afectarà molt, perquè obrim el cor del Vendrell, i per tant demano paciència i comprensió a veïns, comerciants i a tots els ciutadans del Vendrell. Però estic segur que quan estigui acabat serà un benefici per a tothom, i serà una transformació del centre de la ciutat.
—El FEDER donarà resposta a una de les reclamacions dels veïns de les platges, però n’hi ha més. Com el problema de les inundacions o el futur de l’edifici del Brisamar...
—Sí, hi ha altres temes pendents, com aquests dos o els de neteja i transport públic. La del Brisamar no serà una solució immediata. Primer hem d’acabar el FEDER i pair l’impacte d’aquesta transformació, i el següent pas ja serà veure de quina manera es pot aprofitar aquest edifici públic.
—Aquest cap de setmana s’ha fet el Festiuet a Coma-ruga. Si es manté en anys vinents, s’ha estudiat fer un canvi de dates?
—Sí, sí... De fet, ja hem parlat amb els promotors i hem preacordat passar el festival a finals de juny o principis de juliol. Tothom coincideix que les d’agost són les millors dates, però no per fer un festival d’aquestes dimensions al centre de Coma-ruga. Serà en funció de com hagi anat aquest any i la valoració que se’n faci d’aquesta primera edició. Però si tot funciona bé i volem repetir l’experiència, totes dues bandes hem preacordat no repetir-la a l’agost.
—Per tancar el capítol de les platges, el Geven s’ha queixat recentment sobre l’impacte que ha tingut l’obertura del pont sobre el corriol camanegre. Teniu informació o dades del tema?
—Per nosaltres el Geven és una referència i les informacions són així. Evidentment és una molt mala notícia. Hem de mirar com millorar la protecció mediambiental i de la flora i la fauna en una zona que té una densitat de població humana important. N’hem de ser tots conscients i hem d’estar més vigilants perquè això no es repeteixi. No és fàcil, perquè no és una zona apartada, sinó que està al centre de la zona turística del Vendrell. Per això hem d’estar alerta i escoltar les recomanacions del Geven.
El parc del Botafoc i l'Institut escola
—El parc del Botafoc va ser un projecte que va quedar penjat en no rebre la subvenció de l’EDUSI. Hi ha opcions de començar alguna cosa amb recursos propis?
—La intenció és començar amb el projecte que ens doni una idea sobre el paper molt clara del que podem fer i les fases en què es pot tirar endavant. Segurament aquest mandat podrem començar a fer una part del projecte, que és molt necessari.
—Passem a educació. Recentment hi ha hagut rebombori amb els canvis d’horaris a les escoles bressol.
—Aquest és un tema que encara no està tancat, però en tot cas, són modificacions que es fan amb un objectiu molt clar, que és la universalització de l’educació dels zero als tres anys, independentment de la renda familiar. Això significa tenir un horari fix i ordenar el servei, per poder quantificar les aules i el professorat que necessitarem. Per això cal reduir aquestes franges d’hores que no són lectives, perquè si dotem de més aules i mestres les escoles bressol i després no venen la meitat dels alumnes, tindrem un problema. Es tracta de traslladar el model de P-3, P-4 i P-5 a P-1 i P-2.
—Com es planteja el curs al nou institut escola? Té nom ja?
—Encara no, l’ha de proposar i aprovar el Consell Escolar a l’inici del curs. Nosaltres hem coincidit amb la Generalitat que el model pedagògic dels instituts escoles és bo i s’ha de potenciar. Ja fa temps que pensàvem que el Teresina Martorell necessitava un canvi radical, i el Departament va entendre que el model d’institut escola podria ser bo per fer aquest canvi. L’objectiu és que tots els centres del municipi tinguin una representació equilibrada i proporcional a la realitat social que hi ha al Vendrell. Les inscripcions per aquest curs han pujat una mica, però no és una cosa que s’hagi de notar d’avui per demà.
—Per acabar, com valora la desaparició de l’extrema dreta al ple del Vendrell?
—Després de quinze anys amb discursos d’extrema dreta, al final els ciutadans se n’han adonat que això només eren paraules, sense contingut, que s’aprofitaven de situacions complicades. És una prova de maduresa i ens hem de felicitar per això. Si fins ara érem una taca al panorama polític català, ara crec que el Vendrell pot treure pit i dir amb orgull que les propostes que planteja l’extrema dreta són buides de contingut i fora de la realitat.