Des de fa uns mesos, una gran quantitat de municipis de Catalunya, i d’altres indrets d’Espanya, han optat per deixar de fer servir el glifosat per eliminar les herbes a la via pública. En les diferents mocions presentades als ajuntaments s’apunta que aquest herbicida està catalogat com a «probablement cancerigen» per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). El Vendrell, Calafell o Cunit són alguns dels municipis que ja no n’usen, com tampoc ho fa cap capital catalana.
Davant aquesta situació, des de l’associació AEPLA, que representa els fabricants de productes fitosanitaris a Espanya, han volgut fer-se sentir, assegurant que molts ajuntaments estan prenent aquesta decisió amb un «desconeixement» del tema i actuant per pur efecte dominó. «Diferents agències reguladores europees i nord-americanes han catalogat el glifosat com a no cancerigen, una cosa que s’evidencia amb els 40 anys d’ús segur i sostenible d’aquest producte», assegura a Tarragona Digital el director general d’AEPLA, Carlos Palomar.
Com el cafè i la carn no processada
Palomar destaca que només l’agència IARC de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha donat la qualificació de «probablement cancerigen» a aquest producte, però recorda que la seva catalogació (2A) «és la mateixa que es dona al cafè o a la carn no processada». De fet, el director general d’AEPLA apunta que el mateix dia que la IARC va donar aquesta catalogació al glifosat, «també ho va fer amb un insecticida, del qual ningú en parla i se segueix fent servir».
Sobre la raó per la qual hi ha hagut aquesta reacció contra el glifosat, des de l’associació destaquen que tot prové «d’una guerra entre Greenpeace i l’empresa que fa 40 anys va crear el glifosat, Monsanto». Això ha portat a grups ecologistes «a fer bandera d’aquesta lluita». Carlos Palomar apunta que quan una moció en contra del glifosat arriba als ajuntaments, «els regidors no són experts en toxicologia, i prefereixen no oposar-se a la mesura, perquè pot ser mal vist». Per això des de l’AEPLA miren de contrarestar aquest corrent donant «el màxim d’informació possible als consistoris, perquè aquestes decisions es prenguin amb rigor científic i sense histerismes».
Ajuntaments reintrodueixen el glifosat
Recentment, la Unió Europea n’ha prorrogat el seu ús fins al 2022, i la Generalitat no prohibeix el producte, encara que recomana l’ús de productes que no siguin químics. Palomar creu que la manca d’alternatives pot portar a molts ajuntaments a rectificar i tornar a reintroduir el glifosat, com ja ha passat en alguns, el més important d’ells, el de Sevilla.
L’AEPLA vol deixar clar que respecta «les decisions polítiques» que prengui cada ajuntament, però demana que s’actuï «respectant els principis de precaució i de proporció, si no acabaríem prohibint coses com anar en cotxe pel risc d’accidents». També destaquen que la prohibició del glifosat té un cost en l’erari públic dels consistoris, ja que l’única alternativa és el desbrossament manual, que no és igual d’efectiu perquè no treu les herbes d’arrel.
Al Vendrell i Calafell, des que es va deixar de fer servir el glifosat ha augmentat molt la presència d’herbes a la via pública, provocant queixes dels veïns. Els que defensen la seva prohibició recorden que una sentència de mesos enrere va condemnar la multinacional Monsanto a pagar 289 milions de dòlars a un jardiner que al·legava que el seu càncer terminal provenia de l’exposició al glifosat. La sentència destacava que no s’havien alertat prou els efectes de l’exposició a l’herbicida.