22/03/2019 06:00h
Actualitzat a 22/03/2019 13:11h
Vila-seca viurà una jornada electoral ben especial el diumenge 26 de maig. Per primer cop des que l’any 1993, el totpoderós Josep Poblet no serà el candidat a l’alcaldia de Vila-seca al capdavant de la formació política hereva de l’antiga Convergència, amb la qual ha repetit majoria absoluta elecció rere elecció.
Fa unes setmanes, Poblet va posar el punt final a la seva trajectòria com a alcalde d’aquesta localitat del Tarragonès i al mateix temps com a president de la Diputació de Tarragona, càrrec que ocupa des del 2007. No sé sap si per cansament, perquè no sintonitzava la mateixa freqüència política que els caps del PDECat o pel temor a una davallada electoral, Poblet va anunciar en una conferència multitudinària a la Pineda que penjava les botes i se n’anava cap a casa.
Dies després d’aquest anunci a mitja tarda, es va oficialitzar el que estava cantat des d’aquell moment: Pere Segura —un enginyer de Camins, Canals i Ports de 37 anys i pare de tres fills— fins aquest moment regidor de Cultura i president del Patronat de Turisme, era l’escollit per la militància local per intentar mantenir la majoria absoluta amb la qual ha governat Convergència/PDECat a Vila-seca d'ençà que va arribar al poder, tot i que ho ha fet sempre sense un excessiu protagonisme de les sigles ni de la bandera quan ha arribat l’hora de votar.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Ara, el repte per Segura és majúscul, perquè pot tenir per primer cop un seriós contrincant en la lluita per l’alcaldia. El candidat a successor de Poblet parteix amb un cert avantatge, però els magnífics resultats de Ciutadans a Vila-seca en les últimes eleccions catalanes deixen oberta la possibilitat d’aquest relleu, encara que històricament el vot a les municipals a Vila-seca no ha tingut res a veure amb el vot en altres conteses electorals, i per això es fa difícil fer pronòstics.
En èpoques on el PSC aconseguia grans resultats en autonòmiques i estatals —amb majories absolutes a Madrid i victòries clares a Catalunya—, quan arribaven les eleccions ‘de casa’, primer Pujals i després Poblet eren prou hàbils per treure l’escombra i arrasar amb un discurs centrat en el creixement del poble —realment notable—, un discurs que ja ha dit que farà Segura, centrat en Vila-seca i només en el progrés de Vila-seca.
Fa quatre anys tan sols el fet de presentar-se per separat Vila-seca en Comú i Iniciativa-Verds va permetre a Poblet mantenir la majoria absoluta, passant de 15 a 11 regidors, situant-se a prop de l’abisme. Ara tot podria ser ben diferent, però també es devia dir el mateix fa més de dues dècades quan Joan Maria Pujals va cedir la vara d’alcalde a Josep Poblet en ser nomenat conseller de la Generalitat. Caldrà esperar ara a la llista de Segura i també la postura de Poblet per saber si s’implica a la campanya o se n’oblida.
Ciutadans Vila-seca oficialitzarà en uns dies, aprofitant possiblement la presència d’Inés Arrimadas a les nostres contrades, quin serà el candidat a l’alcaldia. Si no hi ha una sorpresa de darrera hora com la de Reus, l’actual portaveu Juan Antón Ramírez, que va irrompre fa quatre anys amb tres regidors a l’Ajuntament convertint-se en la segona força del municipi, tornarà a encapçalar la llista dels ‘naranjitos’.
Si Ramírez aconsegueix fidelitzar part dels votants de les autonòmiques, on va assolir el 47% dels vots, queda clar que aquest aspira a liderar el canvi que seria històric. La combinació de temàtica local, darrerament amb la demanda de més seguretat i més efectius policials, juntament amb els temes nacionals de la bandera i l’idioma que tant agrada als seguidors del partit d’Albert Rivera, serà la seva principal estratègia, ja que el concepte regeneració democràtica ja ha quedat al calaix.
El PSC de Vila-seca, que aspirava a sumar amb altres formacions una majoria alternativa a la formació de Pere Segura, ha patit el seu particular viacrucis. El fins fa unes setmanes regidor i portaveu socialista Ander Basterretxea, escollit inicialment per liderar el projecte, va abandonar el partit per desavinences amb la direcció territorial del carrer Ramón y Cajal per acabar fundant el partit independent Tot per Vila-seca, formació de la qual parlarem més endavant.
Com a substitut de Basterretxea, el PSC ha escollit Ivan Navarro en un procés de primàries on ha tingut com a oponent el primer secretari local Johnatan Garcia, qui va perdre per 10 vots a 9. Navarro es va imposar al candidat de l’aparell local que no va pair bé aquesta derrota i va presentar la dimissió, deixant els seus companys a l’estacada. Aquesta crisi interna està cantant que dilapidarà el creixement del PSC per l’efecte Sánchez del 28 d’abril i difícilment superaran els ja pobres resultats de fa quatre anys.
Mentrestant, Basterretxea va fent feina amb el seu nou joguet, Tot per Vila-seca, que tot just ha estrenat i que compta amb el suport en els primers llocs d’Omar Egipto Bravo, que fa quatre anys va encapçalar la llista d’Iniciativa-Verds amb la qual no va passar d’uns tristos 220 vots, insuficients per somniar amb un lloc de regidor. A l’esquerra del PSC, Vila-seca en Comú, que a diferència d’altres localitats pròximes com ara Cambrils aglutinarà els vots dels simpatitzants de Podemos que s’han mantingut fidels a la confluència, espera incrementar la seva actual representació de 2 regidors amb Mario Téllez formant tàndem ara amb Núria Miret als llocs de sortida.
També amb les màximes expectatives es presentarà la marca blanca d’Esquerra a Vila-seca: Decidim Vila-seca – Acord Municipal, que tindrà de nou a Josep Forasté com a cap de llista. L’objectiu és clar: superar els 765 vots de fa quatre anys, un 9.54% de l’electorat, i convertir-se en una de les opcions de Pere Segura en cas de necessitar socis per garantir l’estabilitat del govern municipal o per frenar les aspiracions de Ciutadans.
El darrer partit amb representació a Vila-seca és el PP que, després de 16 anys amb Jordi Camarasa al capdavant de la formació, optarà ara per un altre candidat: Gregorio Esteban, amb l’objectiu d’evitar que l’efecte Ciutadans no se’ls acabi d’emportar com gairebé va succeir fa quatre anys.
Amb tots aquests elements, és clar que a Vila-seca hi ha partit, com a quasi totes les localitats de la Costa Daurada, on els pactes seran la tònica d’uns anys que s’acosten, perquè aquest darrer reducte de majoria absoluta com el que encara hi ha a Vila-seca sembla que està condemnat a ingressar en els llibres d’història.
