Aquest 17 de juny ha fet un any que Younes Abouyaaqoub entrava amb una furgoneta blanca a la coca central de la Rambla de Barcelona fent un trajecte macabre intentant matar com més persones millor. Un reusenc de 40 anys, el Miguel, viu a Barcelona i havia estat en una coneguda botiga de discos i llibres de plaça de Catalunya poca estona abans de l'atemptat. Baixava amb tren cap a Reus i va aprofitar per passar pel centre de la ciutat per fer una compra i després ja tornar cap a la capital del Baix Camp, on havia quedat per sopar amb unes amigues a Cambrils.
Va ser a Barcelona el 17-A i a Cambrils el 18-A
El telèfon no parava. Amics i familiars el van trucar just es va saber que s'havia produït un atac gihadista a Barcelona per saber com estava. Ell ja era al tren i a tothom els hi deia el mateix, estava anant cap a Reus, «fora de perill». I al vespre tenia previst anar a sopar a Cambrils, on hi viu una amiga seva. «Aquestes coses no passen a Cambrils», recorda que va dir a algú, quan el van trucar per saber com estava. Quan va arribar a Reus en Miguel va quedar amb un amic i després va anar a sopar amb dues amigues a Cambrils. Després de sopar, tocava una copa. Catalunya només parlava d'una cosa, de l'atemptat de Barcelona, però ningú es podia arribar a imaginar que al cap de poca estona viurien un nou capítol dels atacs molt a prop seu.
La copa la van fer a la terrassa del Beach Point, a l'avinguda de la Diputació, a menys de 500 metres del Nàutic de Cambrils. Estaven a l'última taula de l'exterior, la que toca més al carrer. El Miguel ho recorda a la perfecció en una conversa amb TarragonaDigital ara que han passat 365 dies. Van veure que la gent començava a córrer, en un primer moment no van saber què havia passat. No van sentir els trets que van disparar contra el cotxe i contra quatre dels terroristes. No entenien què passava. Però algú va començar a cridar «un terrorista, un terrorista!» i en aquell moment van ser quan es van adonar que alguna cosa greu havia passat. «En aquell moment no enteníem res».
Cara a cara amb el cinquè terrorista
Van poder veure Omar Hychami corrent. Era el cinquè terrorista, el que es va poder escapar de la rotonda del Nàutic. Van veure que portava un ganivet i que es dirigia cap a ells. Anava pel mig del carrer quan ells tres el van veure per primer cop. Tal com explica el Miguel, va ser quan el terrorista va veure el cotxe de paisà dels Mossos, que els agents van sortir i el van cridar, que va apartar-se cap a fora de la carretera. Va ser en aquell precís moment que ell i les seves amigues van començar a córrer. No van veure res més, només ho van sentir. Els onze trets que els agents van disparar contra el terrorista fins que el van poder abatre.
Hi havia molta gent corrent. La gent no sabia què havia passat exactament però tothom corria i cridava. Si quan tothom va començar a córrer es pensaven que era una falsa alarma, quan van sentir els trets van saber que alguna cosa greu havia passat. Durant la fugida van trobar-se amb una família de Sant Sebastià, «no sabien ben bé on anaven, i els vam ajudar a escapar de la zona». Tampoc sabien on anar. «Hi havia molt de moviment, ens vam unir per decidir on anàvem, cap a on corríem».
Ells tres i la família, una parella i la seva filla, van caminar fins que des d'un balcó una parella de Lleida els va cridar per saber què havia passat. No els hi van saber explicar, però sabien que no era bona idea estar pel carrer. Van pujar a casa seva i van posar les notícies. Encara no deien res. Ja eren quarts de dues de la matinada. No van tardar massa a rebre informació d'última hora als seus mòbils i al final també ho van dir a la tele.
Fins a la cinc de la matinada tancats en una casa d'uns lleidetans
Des de la finestra ells tres, la família basca i la parella de Lleida, després de parlar amb el 112, que els hi va dir que no es moguessin, van poder contactar amb una patrulla dels Mossos d'Esquadra. No els hi van dir massa cosa nova, però els hi van repetir que no sortissin de casa per res fins que ells els avisessin. En aquell moment encara no se sabia si hi havia terroristes encara per abatre o si hi havia actiu un altre comando de la cèdula. Els Mossos i la Guàrdia Urbana van rebre molta informació durant aquelles hores i fins i tot es va creure que hi havia una furgoneta també amb terroristes o que n'hi podia haver fins a set, i per tant, en faltaven per localitzar dos més.
Amb tot l'enrenou el Miguel es va quedar sense bateria al mòbil. La gent que a la tarda s'havien preocupat per ell, ara també ho estarien i sense bateria ni WhatsApp, es podrien pensar el pitjor. Va pensar com fer-ho per avisar-los i es va poder connectar al Facebook i des d'allà posar un missatge dient que estava a Cambrils però que estava bé.
Al voltant de les cinc de la matinada els van deixar sortir. El Miguel amb les seves dues amigues, l'Helena i la Montse van anar a buscar al cotxe. Una d'elles dormia a Cambrils, la van deixar a casa seva i van tornar cap a Reus. Havien tingut el terrorista de cara, havien pogut escapar i van poder anar a dormir. La nit més llarga
Van tornar a Cambrils l'endemà
L'endemà el Miguel i les seves amigues van tornar a Cambrils amb la idea de quedar-s'hi a sopar, per voler superar, de cop, haver viscut un atemptat, però va ser més dur del que s'esperaven. Van passejar per la zona de l'atac, on van sentir com abatien el terrorista a qui li havien vist la cara i que si no haguessin arribat els Mossos, hauria arribat al bar on estaven fent una copa. Ja havia degollat una dona i havia fet cinc persones mentre s'escapava de la policia des de la rotonda del Nàutic.
Van anar a veure la parella de Lleida que els hi havia donat refugi quan s'escapaven dels terroristes. Però van poder-se quedar a sopar, «tot estava molt buit, hi havia molts mossos», però van reviure aquell moment del dia abans i no van poder quedar-se a sopar. «Ens va quedar gravada la imatge del terrorista venint cap a nosaltres», recorda el Miguel.