Fa cinc mesos i mig em semblava que l'encadenament de restriccions, actualitzacions i modificacions acabaria provocant alguna mena de reacció social. Dies enrere, amb algunes concentracions en contra del toc de queda i els tancaments sectorials, m'havia semblat que tot ho apuntava.
I es veu que no, que seguim aguantant mesures absurdes una darrere de l'altra. Una part perquè el sentit comú de cadascú ens dicta què ens sembla lògic i què no. Una altra part per la por a ser multats, suposo, i per últim, pel xantatge emocional que, si als partits de l'encara Govern actual els funciona en campanya, no és estrany que exerceixin des de la Generalitat.
La darrera és la tornada al confinament comarcal, i que tothom sabés que després de Setmana Santa tornaríem enrere no ho fa menys greu. I més d'un any després, el que abans es justificava per la suposadament comprensible improvisació, ara ja no s'aguanta, almenys amb aquesta justificació.
No s'entén (almenys jo no entenc) que se segueixin imposant les mesures pel broc gros, com si tots els catalans visquéssim a Barcelona en famílies de quatre membres. Ni plantejar-se ajustar mesures a la realitat d'això que en diuen territori, on hi ha comarques senceres amb una proporció irrisòria dels habitants que viuen en un sol barri de la capital.
I ni pensar que hi ha gent que viu sola i que, si van fer cas al Procicat, es van passar una setmana tancats a casa o saludant la família i els amics des del carrer perquè no els deixaven veure's amb ningú. Per ajudar a entendre-ho tot, ara tornem a no poder veure la família que viu a deu quilòmetres, però li podem dir a qualsevol andorrà que els porti alguna cosa de part nostra.
I com que no ens queda altra que veure-les venir i deixar-nos sorprendre per la seva creativitat, jo ja espero el nou de maig en candeletes, per veure quina se n'empesquen per allargar el que ara fan sota l'empara de l'estat d'alarma si realment s'acaba, que tampoc m'hi jugaria res. Perquè n'estic convençut, que s'allargarà tot plegat, i espero equivocar-me tant com vaig fer-ho va cinc mesos i mig.