Aquests últims dies, la gestió de les platges als municipis del Vendrell i Calafell ha estat notícia per diferents motius. Un d’ells ha estat la decisió del Vendrell de renunciar a demanar les banderes blaves per aquest estiu, fet que ha originat un debat entre partidaris i detractors d’aquesta decisió.
L’altre motiu ha estat per les estratègies que segueixen els dos municipis per revertir la situació d’erosió que pateixen les seves platges des de fa anys. Va ser l’estiu del 2017 quan es va fer evident que el mar guanyava terreny a les platges a marxes forçades. Al Vendrell la zona més afectada era la del Francàs, mentre que a Calafell ho va ser la del Mas Mel.
Des d’aleshores, els dos municipis han seguit estratègies que han estat similars en alguns punts, però diferents en altres. Així, ambdós consistoris han expressat que aposten per la naturalització de les seves platges per invertir la tendència dels últims anys, apostant per la vegetació marítima i autòctona com una manera de consolidar les platges.
Però fins aquí les semblances. Mentre a Calafell tot això es va començar a posar en pràctica ben ràpidament, amb una prova pilot el març del 2018, al Vendrell encara s’està esperant que la teoria es comenci a aplicar sobre el terreny. La prova de naturalització de Calafell es va demostrar efectiva abans de l’estiu del 2019, cosa que ha permès reduir l’impacte de l’erosió els últims estius.
A més a més, Calafell no té cap inconvenient en combinar aquesta actuació amb una redistribució de la sorra a les platges, traslladant la que cada hivern es queda acumulada al costat del Port de Segur o al mur del Passeig Marítim fins a les zones on la platja ha quedat més reduïda. Al Vendrell, ja fa dos anys que s’ha decidit no fer aquestes actuacions —que es consideren «artificials»—, tot i que el fet que la sorra de la platja del Francàs es quedi acumulada als dos ports que la flanquegen tampoc sembla que sigui massa «natural».
Arribats a aquest punt, a Calafell sembla que la situació està ben encaminada i no s’han repetit les imatges del 2017, mentre que al Francàs la cosa va de mal en pitjor. Ja no és que hi hagi zones sense platja, és que l’aigua està cada cop més a prop dels habitatges, provocant destrosses de consideració com la d’aquest passat hivern. Tot i que l’aposta del Vendrell també suposa consolidar la platja a través de la vegetació autòctona, al ritme que es va, quan es comenci a actuar potser ja no quedarà platja en algunes d’aquestes zones.