El telèfon d’Èdgar Badia, ja exporter del CF Reus Deportiu, bull. Les xarxes socials, les aplicacions de missatgeria i les moltes trucades fan que el telèfon del barceloní esgoti ben de pressa la seva bateria. Badia, el guardià de la porteria, ja ha posat el punt final a la seva etapa com a roig-i-negre amb el desenllaç més amarg possible. Sis temporades, 196 partits, un ascens i milers de records que ja formen part del seu ADN: «És dur, se’m farà estrany vestir una altra samarreta», explica en fred el ja exfutbolista reusenc.
Un mètode de pressió amb un final gens desitjat
Èdgar Badia ha atès la trucada de TarragonaDigital per compartir el seu punt de vista de tot el que ha succeït en els darrers dies a la capital del Baix Camp. El porter afirma que «no volia sortir en aquests moments però veient les circumstàncies segurament ha estat el millor». I és que aquells que s’han quedat al vestidor viuran ara una situació esportiva encara més límit. Alguns excompanys, aquells que ara es queden defensant el CF Reus, li feien veure a Badia durant el seu comiat: «Alguns em deien que quina sort tenia perquè a mi no m’havien pagat, perquè nosaltres mira com ens quedem. I tenen tota la raó».
No seran pocs aquells que poden pensar que si Badia no volia sortir del club, no hauria d’haver denunciat. El futbolista explica la seva postura i la dels seus companys: «Vam denunciar per un tema humà, esportiu i personal. La situació del dia a dia era insostenible. Pensàvem que el senyor Oliver faria la venda més ràpida si denunciàvem i per desgràcia no ha estat així. Havíem de seguir posant pressió». El barceloní se sincera i assegura que «vam donar per fet que cobraríem», fet que finalment no es va produir. Qüestionat per si hauria retirat la denúncia si Oliver o algú del seu entorn els hagués avisat de la impossibilitat de pagar i la consegüent sortida del CF Reus, Badia afirma que «m’ho hagués pensat però no et puc dir que hauria fet perquè no es va produir i, per sort, no vaig haver de prendre aquesta decisió».
Escolta l'entrevista a Èdgar Badia, ja exporter del CF Reus Deportiu
Les dues versions d’Oliver
Joan Oliver va assegurar al vestidor el dijous 20 de desembre que el club estava venut. Nou dies després i davant els mitjans de comunicació, el propietari de la SAE va dir el contrari. Badia explica com va viure aquesta circumstància: «A nosaltres ens va dir després de pagar els onze primers que havia arribat a un acord pel club i que el donava per venut. I com ens va dir això vam denunciar per a què ens pagués. Estic segur que ell estava convençut que el club estava venut però no ho hauria de tenir signat, no vull creure que ens volgués mentir».
Una de les qüestions més criticades de la gestió d’Oliver és la política de comunicació. La falta de transparència pública del CF Reus pot agradar més o menys però el club és una empresa privada i no hi ha cap obligació a explicar-ho tot. Ara bé, internament l’entitat ha estat un desgavell on la informació només rajava d’una aixeca i ho feia amb comptagotes. Badia creu que el final de tota la història hauria estat diferent si hi hagués hagut més fluïdesa dins dels estaments del club: «Segurament però cada propietari porta la seva empresa com vol, en aquest cas crec que Joan Oliver s’ha equivocat».
Èdgar Badia ha tractat moltes altres qüestions en l’entrevista a TarragonaDigital com, per exemple, que la plantilla va demanar a LaLiga que també es fes càrrec de les mensualitats degudes als treballadors, al cos tècnic i al futbol base. També fa un repàs del moment més dolç de roig-i-negre i comenta el que pot dir sobre el seu futur. Tot ho pots escoltar en el reproductor de la part superior al text.