Tot és a punt per a les eleccions generals d'aquest diumenge, que han de decidir la composició dels nous Ajuntaments per al període 2019-2023. Després de tota la jornada electoral i de l'escrutini de les eleccions europees, començarà el recompte de les eleccions municipals a tots els municipis de l'Estat i, per tant, també als de les comarques de Tarragona. Serà el moment en què tot es decidirà: a partir del nombre de vots obtinguts, es calcularà el nombre d'escons que obté cada partit.
Sembla un càlcul senzill, però no ho és tant, i és que el repartiment no es fa de manera proporcional. Als vots se'ls aplica la Llei d'Hondt, que és la fórmula que distribueix escons en funció dels vots. A més, hi ha una norma prèvia que és fonamental: les candidatures que no arriben al llindar del 5% dels vots queden automàticament descartades del repartiment i, per tant, no obtenen representació.
Així funciona la Llei d'Hondt
Les candidatures que superen el 5% dels vots entren al joc, però això no els garanteix representació. Com s'aplica la Llei d'Hondt? Per explicar-la, prendrem com a exemple els resultats d'un ajuntament fictici on cal escollir 5 regidors i on han votat 220 persones. Són aquests:
| Partit | Vots | Percentatge |
| A | 75 | 34,09% |
| B | 53 | 24,1% |
| C | 27 | 12,27% |
| D | 21 | 9,55% |
| E | 13 | 5,91% |
| F | 12 | 5,45% |
| G | 10 | 4,55% |
| H | 9 | 4,1% |
Primera norma a aplicar: els partits G i H, que no arriben al 5% dels vots, ja no compten a efectes de repartiment d'escons. Queden exclosos i, en no superar aquesta barrera, ja és segur que tindran 0 regidors. Així doncs, com més alta és la participació, més s'eleva la barrera del 5% i, per tant, més complicat és accedir als ajuntaments.
Fet aquest pas, cal aplicar, ara sí, la Llei d'Hondt. El primer que cal saber és quants càrrecs electes —regidors, en aquest cas— s'escollien en aquest consistori: ja hem dit que eren 5. Doncs bé, Caldrà dividir el nombre de vots per cada partit entre tots els números fins a arribar a 5. Mostrarem els resultats en una taula:
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | |
| A | 75 | 37,5 | 25 | 18,75 | 15 |
| B | 53 | 26,5 | 17,66 | 13,25 | 10,6 |
| C | 27 | 13,5 | 9 | 6,75 | 5,4 |
| D | 21 | 10,5 | 7 | 5,25 | 4,2 |
| E | 13 | 6,5 | 4,33 | 3,25 | 2,6 |
| F | 12 | 6 | 4 | 3 | 2,4 |
Un cop feta la taula dels resultats, ens queda el darrer pas, repartir el nombre de càrrecs electes que pertoca: cinc en aquest cas. Cal fixar-nos només en els resultats i triar, doncs, les cinc xifres més altes.
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | |
| A | 75 | 37,5 | 25 | 18,75 | 15 |
| B | 53 | 26,5 | 17,66 | 13,25 | 10,6 |
| C | 27 | 13,5 | 9 | 6,75 | 5,4 |
| D | 21 | 10,5 | 7 | 5,25 | 4,2 |
| E | 13 | 6,5 | 4,33 | 3,25 | 2,6 |
| F | 12 | 6 | 4 | 3 | 2,4 |
Així doncs, el partit A tindria 2 regidors; el B, 2 més; i el C, 1. Cal veure, doncs, que malgrat la diferència de vot entre el partit A i B, empaten en escons, i que els partits D, E i F, tot i superar el 5% dels vots, es queden també sense representació. Són els 'capricis' de la Llei d'Hondt que, com aquest exemple demostra, 'retoca' la proporcionalitat dels vots i fa de la nit electoral, com la que viurem aquest diumenge, un autèntic cacau de càlculs per veure com acaben sent els nostres ajuntaments i quines majories es donen.