Noemí Llauradó, Carles Pellicer i Marina Berasategui a la sala de premsa de l'Ajuntament de Reus

La reforma de la zona sud de Reus preveu que hi hagi mercat, alberg i equipament cultural

El govern de Reus planteja una «gran reforma» entre el Mercat del Carrilet i el futur Baixador de Bellissens

El govern de Reus preveu una «gran transformació» de l'àrea que va del Mercat del Carrilet fins al futur Baixador de Bellissens. Aquest projecte es preveu per al mandat vinent, i fins al 2023 es redactaran els documents tècnics amb un pressupost de 800.000 euros. Contempla un mercat, un alberg, pisos i un equipament cultural entre altres actuacions.

La reforma s'havia anunciat feia mesos, de fet ja formava part d'alguns dels programes electorals del 2019. S'havia parlat de crear, en aquella àrea, una «nova centralitat», però no se n'havien donat gaires detalls. Urbanísticament es veu com la part final de l'eix vertical de la ciutat.

S'entén conjuntament amb les reformes previstes al passeig de Mata i el carrer Ample, i també al raval de Santa Anna. Tot plegat ha de servir per reformar l'eix que anirà entre l'estació de trens actual i la que Adif construirà entre Mas Iglesias i el Campus Bellissens de la URV.

Pel que fa a aquesta zona sud, no se n'havien donat gaires detalls fins ara. El que sí que s'havia explicat era que hi haurà un punt de venda de producte fresc i de proximitat. Aquest dilluns al matí, la vicealcaldessa de Reus, Noemí Llauradó, ha sentenciat que «n'hi podríem dir mercat».

Una reforma de vuit anys

El projecte que s'ha presentat aquest matí no tindrà impacte només sobre els carrers i equipaments directament afectats. Marina Berasategui, regidora d'Urbanisme i Mobilitat, assegura que «aquesta peça té una posició clau en el recosit de diferents barris de la ciutat». Els carrers del voltant de l'àrea del Carrilet també se'n beneficiaran.

Ha d'anar lligat a «la pacificació de les rondes d'alta capacitat com Sant Bernat Calvó i l'avinguda President Macià». Tot plegat pot suposar «una transformació urbana molt important que ens pot ajudar a relligar barris com la Pastoreta, el Carrilet i Mas Iglesias», apunta.

Pel que fa als equipaments, es plantegen diversos edificis. Segons la projecció inicial, no tindran tots la mateixa mida ni la mateixa forma, i s'entendran per si sols. «Plantejaran la convivència de diferents equipaments» segons ha explicat Berasategui. A la pràctica això pot implicar, per exemple, que hi hauria una sala polivalent de la qual en podrien fer ús diversos equipaments.

Durant el que queda de mandat, fins al 2023, es licitaran les redaccions dels documents tècnics. Els 800.000 euros previstos de pressupost han de servir per modificar el planejament urbà, per fer l'avantprojecte tècnic de tota la zona i el projecte bàsic i l'executiu de la primera fase de les futures obres. Les primeres obres es preveuen, directament, per al pròxim mandat.

Tot i que encara no s'ha concretat el projecte, sí que se sap que s'executarà per fases. Berasategui explica que es pot preveure «per l'abast de l'àmbit i de la quantitat d'usos que hi volem articular». Aclareix, de fet, que «és una transformació que es va en vuit anys com a mínim, estem parlant de dos mandats».

Imatge del carrer de l'escultor Rocamora vist des de la part inferior, amb el Mercat del Carrilet a l'esquerra
La reforma ha d'afectar, principalment, l'àrea de l'actual Mercat del Carrilet i l'estació d'autobusos | Àngel Ullate

Mercat, alberg i centre cultural al nou Carrilet

El govern de Reus ha presentat, aquest matí, els eixos que regiran el projecte de reforma de tota aquesta àrea. Inclourà diversos equipaments, però la seva distribució final no arribarà fins que passi el procés participatiu previst pel mes de setembre. El que sí que s'ha anunciat és quins seran aquests equipaments.

Per una banda, un punt de venda de producte fresc. Amb aquesta nomenclatura ja s'havia anunciat que hi hauria algun espai. Avui, però, Llauradó ha sentenciat que «n'hi podríem dir mercat perfectament».

«Haurem de concretar on (s'ubica) i la fórmula (de gestió i funcionament)», ha conclòs. El que no aclareix és el model que seguirà, una característica que es decidirà en un procés participatiu, segons ha assegurat. Llauradó resumeix els objectius d'aquesta reforma dient que es vol aconseguir «més connectivitat, més mobilitat sostenible i més vida».

«Volem portar més vida quotidiana a la zona del Carrilet, volem que hi faci més vida la gent que ja viu a la zona i que també en fem la gent que no hi vivim», ha insistit. «Per fer-ho hem de generar dinamisme social i econòmic», ha afegit. Per fer-ho es vol obrir «espais de coworking vinculats a la gen jove» i «espais per a la restauració» segons ha apuntat Llauradó.

Un dels objectius principals és «atraure jovent» en procés d'emancipació, motiu pel qual es planteja la construcció d'«habitatge per a jovent». «Estem parlant de persones joves individuals, parelles joves i famílies en els primers anys de criança dels seus fills», ha aclarit la vicealcaldessa. I també es vol atraure jovent de fora de la ciutat a través d'un alberg que s'integri a la xarxa de la Generalitat.

Aclareix que es vol «un equipament que durant el curs escolar funcioni de residència per a estudiants». A més, però, el govern local confia que «els caps de setmana i el període estival estigui adreçat a famílies amb canalla petita». Un model que, assegura Llauradó, «ja funciona a altres punts del país i té sentit a la nostra ciutat», on ara mateix no n'hi ha cap.

També hi haurà un equipament cultural de nova creació. Comptarà amb espai per a entitats i un altre espai per a artistes segons l'esbós que en fa el govern de Reus. «Anirem anant detallant de manera participada com es concreta cada activitat», exposa. «Evidentment que hi haurà d'haver interrelació amb el CIMIR», assegura.

Estació d'autobusos de Reus
El projecte anunciat avui ha de tenir un gran impacte en la mobilitat de la ciutat | Miguel Cabrerizo

S'activarà un procés participatiu «de cara al setembre»

El mercat, l'equipament cultural, l'alberg i la reforma de l'estació d'autobusos quedaran en mans de la ciutadania a través d'un procés participatiu. De fet hi quedarà tot l'esbós actual del projecte. El que el govern ha anunciat avui són els «grans eixos» i les «línies mestres» que es treballen per a la zona.

Aquests fonaments es discutiran a través d'un debat ciutadà del qual se'n donaran els detalls passat l'estiu. Serà al setembre quan la ciutadania del Carrilet i la de tot Reus podrà dir-hi la seva. Carles Pellicer, alcalde de Reus, ha afirmat que «passat l'estiu es posarà en marxa el procés participatiu per acabar de definir aquesta transformació».

Noemí Llauradó ha situat l'inici del procés «de cara al setembre». Servirà per «acabar de definir tota aquesta transformació». Una primera fase es limitarà a la participació de la ciutadania del Carrilet.

Serà la segona fase quan s'obrirà la possibilitat que hi participi tota la ciutadania de Reus. Quan acabi haurà d'haver servit per «debatre canvis necessaris en el plantejament de partida del govern i detectar necessitats que tinguin els veïns i veïnes».

En converses amb la Generalitat per reformar l'estació d'autobusos

«L'estació d'autobusos ha de guanyar protagonisme», ha sentenciat Pellicer. És un dels puntals d'aquest projecte, després que LLAVORS la Generalitat fes obres de manteniment. Les obres que es facin a l'equipament corresponen al Govern català, amb qui el de Reus ja faria temps que manté converses al respecte.

Marina Berasategui assegura que «es tracta d'una transformació física de l'estació». «El que estem posant sobre la taula de la Generalitat és la transformació d'aquesta estació», aclareix. De fet assegura que «fa temps que hi parlem i ja estem en contacte amb la secretaria general per agilitzar la proposta».

En l'àmbit de la mobilitat també prendrà protagonisme el carril bici. Se n'havia projectat un que permetés connectar el que puja per l'avinguda de Salou amb el tomb de ravals. Va quedar aturat mentre Aigües de Reus feia actuacions de manteniment a les instal·lacions de la zona. Les obres d'aquest carril bici no s'han reprès, sinó que s'inclouran directament en el dibuix d'aquest nou projecte.