Urbanisme, infraestructures i pactes territorials marcaran el futur de Reus. Aquest és un dels missatges que ha transmès l'alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, en una conferència que ha omplert la Sala dels Miralls del Círcol durant els tres quarts d'hora de discurs. Entre el públic hi havia gairebé tot l'equip de govern local, inclosa la vicealcaldessa i presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó i el secretari primer de la mesa del Parlament, Eusebi Campdepadrós.
[predef]reus-144[/predef]
Durant l'habitual presentació del ponent se n'ha repassat el recorregut reusenc i polític, des de president de la Jove Cambra o d'Unió de Botiguers, fins a senador, diputat, regidor i primer alcalde no socialista de Reus. S'ha definit Pellicer com un «treballador incansable, meticulós, perfeccionista i molt exigent amb ell mateix i amb els altres». En l'àmbit més personal s'ha recordat la seva afició per la moto, la importància que ha tingut en la seva trajectòria la seva dona, Cori Vidal, o algunes escenes de joventut, com les anades de festa a Salou amb un Meari descapotable.
Entre el públic, fos assegut o dempeus, també han seguit el discurs membres d'entitats i institucions de Reus i de la comarca, així com Tomàs Barberà, amb qui Pellicer va començar de regidor a l'Ajuntament de Reus, o Marc Arza, un dels homes forts de l'equip de govern de l'anterior mandat. Amb el títol El futur és avui, Carles Pellicer, ha pronunciat aquest vespre la seva conferència al Círcol. Ho ha fet en el marc del cicle de conferències institucionals que, el passat mes de novembre, va portar Noemí Llauradó, en aquell cas com a presidenta de la Diputació, a la Sala dels Miralls.
Pellicer insisteix en el govern de 21
Aquest dijous ha estat el batlle de la ciutat qui ha volgut exposar, des de l'entitat reusenca, la idea de Reus i del paper que ha de jugar en un futur que, segons ha mantingut, anirà indispensablement lligat al de l'àrea metropolitana i la regió del sud de Catalunya. Pellicer ha volgut deixar clar a l'audiència que, el govern de Reus, és un equip de treball sòlid i amb ganes de treballar. De fet ha començat la xerrada sobre el futur de la ciutat mirant al passat. Ha recordat les eleccions municipals, i com van deixar un plenari on es podien aconseguir els seus dos objectius: repetir el pacte de govern, ara amb majoria, i assolir «un govern de 21 per al segle XXI».
De fet els números quadraven, i Pellicer veu en el PSC els sis regidors necessaris per passar dels quinze de govern als 21, això sí, des de l'oposició. Tot i mencionar la CUP, que també considera una força «important» a la ciutat, és amb els socialistes amb qui vol teixir aliances per reclamar al Govern català i al central les inversions en infraestructures que necessita la ciutat i el territori.
Tot i haver-ho plantejat des del principi, i el PSC haver tancat la porta a un acord per incrementar l'estabilitat del govern des de l'oposició, Pellicer ha anunciat que la setmana vinent convocarà l'equip d'Andreu Martín per insistir-hi. Vol que serveixi per a altres àmbits, com l'habitatge, que «ha de ser el següent gran acord polític». Per seguir convencent el públic de la solvència del govern, ha recordat que va aprovar els pressupostos del 2019 «durant el primer mes de mandat» —que s'aplicarien durant el menys de mig any que quedava—.
Urbanisme, medi ambient i empresa
Les ordenances fiscals, els pressupostos del 2020 i el Pla d'Acció Municipal també han servit a l'alcalde com a exemples de l'eficàcia del govern municipal que han centrat la primera part del discurs. Passat el capítol polític, Pellicer ha entrat de ple en els projectes urbanístics. Com si fos un míting electoral, ha volgut destacar obres previstes, com la del passeig nord, la reforma del passeig de Mata i el carrer Ample, la vianalització del raval de Santa Anna o l'entorn del Mercat del Carrilet.
Els nous centres cívics, la piscina municipal coberta, l'edifici que ha d'ocupar l'antiga Hispània —a la zona blava de la riera d'Aragó— o el Centre Social El Roser han completat la part de recordatori de projectes engegats, com també el trasllat del CMQ i, tot i no ser de competència municipal, el desdoblament del CAP Sant Pere cap a un nou equipament al barri del Carme. Un darrer capítol l'ha ocupat el medi ambient, on ha destacat el Parc per a Famílies del Roquís i la reforma del Parc de Sant Jordi, tots dos previstos.
El de la Boca de la Mina és un dels projectes, engegats el darrer mandat, que s'emmarquen, ha afirmat, «en aquesta visió ecològica i verda de la ciutat». Pellicer també hi ha inclòs una futura Zona de Baixes Emissions a la qual el govern és reticent, però que es podria acabar imposant des de la Moncloa. Ha mantingut, encara en aquest apartat, un dels projectes estrella de la campanya electoral: «una companyia elèctrica pública» de la qual, a hores d'ara, no s'ha transcendit cap detall.
Aquesta part del discurs, amb aire de míting electoral, l'ha tancat l'àmbit econòmic i empresarial anunciant la licitació de parcel·les al polígon AgroReus per assolir «la plena ocupació a la zona nord-est de la ciutat». En línies més conceptuals, el govern vol consolidar Reus com «un referent al país» en els àmbits de la indústria agroalimentària, del sector tecnològic i del de la logística.
Les infraestructures, bàsiques
Bona part de la conferència s'ha centrat a recordar els projectes que, depenent de Madrid, calen a Reus i a l'àrea metropolitana de Tarragona, per tirar endavant. En clau municipal ha destacat l'estació de Bellissens; «fins ara era un baixador, ara és una estació», ha recalcat en relació amb la reivindicació del projecte. Ha repetit que a la capital del Baix Camp li cal una estació al nord, l'actual, i una altra al sud, pol de creixement de la ciutat.
Confia tenir resposta d'Adif durant el mes de febrer i, de fet, el govern ja ha demanat una reunió amb l'empresa estatal. Reunió a la qual, preguntat per la premsa, confia acompanyar-s'hi de la vicealcaldessa, Noemí Llauradó, la regidora d'Urbanisme, Marina Berasategui, i de Sandra Guaita, regidora del PSC i també diputada al Congrés. En aquest àmbit, però, ha insistit especialment en la necessitat de constituir un lobby territorial i d'aparcar «les batalles de campanar».
«Ens cal reprendre les cimeres bilaterals amb Tarragona», però també les trobades a cinc que inclouen Cambrils, Salou i Vila-seca, la pròxima de les quals se celebrarà aquest divendres. «Madrid ens veu, però no ens mira», ha declarat, una situació que vol que canviï amb aquest front comú de municipis de l'àrea metropolitana. «A l'Oficina Territorial de Projectes li podríem encarregar la planificació del ferrocarril de la regió, i també que estudiï com reconvertim l’autovia de Reus a Tarragona en el nou Passeig del Camp».
Aquest front comú hauria de permetre, confia l'alcalde, que AENA converteixi l'Aeroport de Reus en la quarta pista del Prat per ampliar-ne l'horari comercial i recuperar el transport de mercaderies. Tot plegat, a més, mantenint l'aposta pels sectors químic, turístic i tecnològic, que són clau, a parer de Pellicer, per a futur de la regió.
Reus en una Catalunya-ciutat
Ha repetit l'anunci fet fa quinze dies, que Reus ha reclamat formar part de la primera corona de risc químic, i que s'agafin d'exemple altres polígons petroquímics del món envoltats de nuclis urbans per «revisar contundentment la seguretat, reconvertir la indústria i excel·lir». En l'àmbit del turisme ha plantejat «una transformació sense precedents» que s'ha de viure els pròxims anys. Pel que fa a la tecnologia, ha posat en relleu el Clúster TIC Catalunya Sud, ubicat al Tecnoparc, una eina que vol entendre en clau territorial, «sumant sinergies amb empreses d’altres municipis i cercant complicitats amb la universitat, la química i el turisme».
S'ha deixat pel final l'àmbit més gran de reflexió, el del futur del país i el paper que hi ha de jugar Reus. Pellicer s'ha mostrat convençut que cal deixar de centrar-se en «una autoanàlisi demagògica que sempre ens ha portat al 'no se’ns té en compte' i 'el Sud no existeix'». «Els alcaldes i els ajuntaments, les empreses, la ciutadania, hem fet prou?», s'ha preguntat en veu alta. «Defenso configurar l’Aliança del Sud, un espai polític, social i econòmic que exerceixi amb fermesa de pal paller per vehicular les reclamacions, no només d’infraestructures i mobilitats, sinó que també culturals, socials, econòmiques i mediambientals».
Pel que ha explicat, sota aquest concepte s'hi recull la voluntat de fer front comú, tant de cara a la Generalitat com de cara a Madrid, però també de portes endins. «Catalunya necessita dirigents moderns, no necessàriament joves, persones amb visió i cultura de país, que entenguin que amb tan sols tres hores podem creuar el Principat». Una estructura de relacions que serveixi per als grans projectes, però també per al dia a dia i, segons ha conclòs, en aquest tauler de joc, apunta, Reus hi ha de tenir «un paper i una posició destacada».