Daniel Rubio al faristol de la sala de premsa de l'Ajuntament de Reus

L'Ajuntament de Reus aportarà 480.000 euros fins al 2023 per engegar Reus Energia

El nou servei assumirà projectes com la comunitat energètica del barri Gaudí, que rebaixa les expectatives inicials

L'Ajuntament de Reus destinarà 480.000 euros entre ara i el 2023 per posar en marxa Reus Energia. Es tracta de la nova divisió de Reus Serveis Municipals que es dedicarà a generar i distribuir energia elèctrica verda. Durant els primers anys, el receptor únic o gairebé únic d'aquesta energia serà el mateix Ajuntament de Reus.

Daniel Rubio, regidor de Medi Ambient, ha explicat que aquesta quantitat s'aportarà en forma de subvenció. De fet, «s'anirà incrementant a través de les partides de pressupostos». Aquesta aportació municipal vol servir per accelerar la posada en marxa del nou servei.

Un dels objectius, assegura el regidor, és «minimitzar la dependència energètica que tenim del mercat regulat». Reus Energia assumirà els sis projectes que ja estan engegats o s'estan treballant en l'àmbit de l'energia verda. Es tracta dels cinc centres educatius als quals s'han instal·lat plaques solars i la comunitat energètica que s'està impulsant al barri Gaudí.

Reus Energia assumirà els projectes engegats i embastats per l'Ajuntament

En aquest darrer cas s'instal·larà un equip de plaques de 40 quilowatts. Servirà per alimentar les instal·lacions de Mas Carandell i del Centre Cívic Mestral. Inicialment s'havia apuntat que alimentaria també l'institut, l'escola i el polilleuger, però s'ha preferit començar amb precaució.

«És una instal·lació de 40 quilowatts; comencem amb instal·lacions que sabem que serem capaços de gestionar-les», ha explicat Rubio. És per això que s'han rebaixat les expectatives inicials d'aquesta comunitat energètica. «Cobrirem dos centres públics i, amb la resta de l'energia, mirarem de fer la primera experiència d'aquesta comunitat energètica», afegeix.

El punt de vista del govern, per tant, és el de «ser prudents, volem fer les coses ben fetes». Es planteja realment com una prova pilot inicial, «necessitem començar per projectes modestos, si se'm permet la paraula». També es vol veure la reacció de la ciutadania a un model energètic «molt nou» i que no té precedents a la regió.

Tot i començar amb Mas Carandell i el Centre Cívic Mestra, també es contempla que hi hagi prou excedents perquè l'energia arribi als veïns situats a 500 metres a la rodona. Tampoc servirà per cobrir el subministrament d'una llar, però sí per rebaixar-ne la factura.

Segons s'ha exposat des del principi, a llarg termini també es vol convertir Reus Energia en una eina social. Els primers cinc anys es dedicarà l'activitat a subministrar energia als espais i equipaments municipals. Segons denunciava la CUP, el pla de viabilitat marca que fins d'aquí a vuit anys no es podrà començar a obrir a la ciutadania.

Abans que arribi aquest moment s'estan estudiant altres modalitats perquè la ciutadania s'impliqui en el projecte. A llarg termini, segons ha sentenciat Rubio, l'objectiu és «que Reus Energia sigui un instrument més que pugui oferir un preu just per l'energia». S'està estudiant la creació d'una segona comunitat energètica, en aquest cas industrial.

Seria entre el Mas de les Ànimes i el polígon AgroReus i serviria, segons es va presentar, per generar hidrogen verd a través dels excedents energètics. En aquest cas, ja d'entrada s'implicaria el sector privat, tant a l'hora d'invertir en el projecte com d'instal·lar plaques solars.

Aquesta iniciativa es presentarà a les candidatures de fons europeus Next Generation. «És un projecte ben vist pels coordinadors de la Vall de l'Hidrogen de Catalunya», afegeix Rubio.