L'oposició en bloc de l'Ajuntament de Reus votarà en contra de l'expedient d'ordenances fiscalsque el govern aprovarà aquest divendres al plenari. Com ja havien fet el PSC i Cs, la CUP també ha exposat, aquest dimecres a la tarda, el seu posicionament. Consideren la proposta de JxR, ERC i Ara Reus una «vergonya» i un atac al petit comerç local.
Marta Llorens, portaveu cupaire, anuncia que no presentaran al·legacions a l'expedient «perquè criem que no hi ha marge per posar matisos». El govern, tot i els vots en contra de l'oposició, podrà tirar endavant l'expedient d'ordenances gràcies a la majoria absoluta que té al plenari.
Reclamen una fiscalitat progressiva
«Són unes modificacions d'ordenances que les podríem catalogar de modificacions de la vergonya», ha etzibat. «És imperdonable que un govern en el qual gairebé el 50% dels seus membres són d'Esquerra Republicana, que es van presentar a les eleccions amb una agenda, segons deien, social», ha afegit.
No és la primera vegada que la CUP acusa ERC de sotmetre's als postulats de JxR i Ara Reus per acabar aplicant polítiques, afirmen, de dretes. En aquest cas, Llorens ha carregat contra els republicans per no aplicar la fiscalitat progressiva que es plantejava al Pla d'Acció Municipal.
Ha exposat que, en el marc de les reunions per elaborar el Pla de Reactivació Econòmica i Social, la regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella, hauria explicat que, des del confinament, hi ha 1.300 famílies —unes 4.000 persones— que no tenen accés als subministraments bàsics.
«Gairebé un 4% de la població reusenca està al llindar de l'exclusió social», ha reblat. Una situació que va arribar a col·lapsar el sistema d'aprofitament i repartiment d'aliments de Reus, tot i que, segons va anunciar el govern, es va poder actuar per pal·liar-ho.
Les ordenances, des del punt de vista de la CUP, són «una escenificació, un rentat de cara; estan utilitzant de manera molt perversa la situació crítica que tenim en aquests moments a la ciutat». Una crítica que fonamenten en dos exemples, la construcció del Mercadona a l'antiga Sedera i els ajuts per a la rehabilitació d'habitatges.
Les ordenances, en contra el petit comerç i de l'habitatge públic
Les bonificacions fiscals anunciades pel govern local promouen, segons argumenta Llorens, «que grans superfícies puguin establir-se a Reus amb una bonificació de l'IAE; a nosaltres ens sona que hi ha la projecció d'una gran superfície a la Sedera».
Unes bonificacions que, segons critica, si beneficien les grans superfícies és perquè van «en contra del que defensaven que s'havia d'impulsar el petit comerç de la ciutat». En aquest cas, afirma, el futur supermercat del passeig de Misericòrdia s'ajusta als criteris establerts per a les bonificacions fiscals; «quines empreses de la ciutat poden donar feina a 25 treballadors i treballadores?», es pregunta.
En matèria d'habitatge també consideren que no s'actua de la manera adequada. «No entenem que el govern no hagi plantejat unes modificacions d'ordenances que facilitessin, encara molt més, la rehabilitació». La portaveu de la CUP es refereix a l'actual projecte de l'antiga Hispània i als ajuts anunciats per rehabilitar habitatges buits i posar-los a disposició de la borsa de lloguer municipal.
«Fa uns dies vam rebre la notícia de la Hispània, un projecte que potencia un 70% d'habitatge lliure en detriment d'un 30% d'habitatge de protecció oficial», ha criticat. Pel que fa als ajuts, argumenta que «hi ha un topall de 10.000 euros i totes sabem que rehabilitar segons quines característiques d'un habitatge, les obres requereixen una inversió que va molt més enllà».
Manca d'anàlisi i de criteris feministes i mediambientals
Més enllà de la falta de previsió sobre l'impacte que puguin tenir aquestes bonificacions en el pressupost municipal, des de la CUP també es troben a faltar altres plantejaments. Per una banda, «no s'han analitzat des del punt de vista feminista pel que fa a la contractació de les treballadores i treballadors d'aquestes empreses».
Afegeix, també, que «no s'ha analitzat des de la perspectiva mediambiental». Valoren que calia plantejar, com a criteri per accedir a les bonificacions, «criteris estrictes en temes mediambientals». Llorens s'ha remuntat a la reacció produïda arran de l'explosió d'IQOXE.
«Es va dir que hi havia d'haver un replantejament a la indústria i que no es deia que no a la indústria, sinó que s'havia d'apostar per una indústria verda». Troben a faltar, per tant, que hi hagi criteris per accedir a les bonificacions que acotin l'impacte ambiental de les empreses que les sol·licitin.