L'Ajuntament de Tarragona està decidit a augmentar l'aposta pel seu equip de Serveis Socials de forma immediata. La crisi del coronavirus ha deixat al descobert la importància d'aquest servei públic per tal de fer de xarxa d'emergència per evitar que milers de famílies naufraguin quan l'economia els ha donat l'esquena. En alguns casos, després d'una trajectòria angoixant. En d'altres, de forma sobtada.
«Hem detectat un increment de les necessitats i de les demandes d'ajuda per part de molts ciutadans», confirma a TarragonaDigital la consellera Carla Aguilar-Cunill, responsable d'aquesta àrea de govern. «I des del principi vam saber que havíem de ser presents per acompanyar i ajudar a qui ens demanava un cop de mà», exposa. Mans esteses en època de punys tancats.
Aguilar-Cunill: «Els serveis socials han de ser un servei molt potent»
Aguilar-Cunill reconeix que el «canvi sobtat i abrupte» del març va obligar a reconvertir l'Institut Municipal de Serveis Socials (IMSST) en telemàtic en qüestió de dies, es van ampliar els horaris d'atenció i es va prioritzar «l'agilitat i la rapidesa en tràmits i gestions» per arribar allà on de cop i volta calia arribar.
La voluntat del govern, però, no és la de limitar-se a aturar el cop. «Hem d'aprofitar tots aquests esforços per consolidar-los, per reinventar-nos», analitza, «i garantir que podem donar resposta a les noves necessitats que ens van apareixent». La consellera considera innegociable «l'eficiència de la tasca» i defensa que «els serveis socials han de ser un servei potent, molt potent» amb capacitat d'acció i reacció.
El servei és un salvavides per a centenars de famílies amb les necessitats bàsiques a la intempèrie
L'equip municipal de Serveis Socials té la tasca d'oferir assessorament, tramitar ajuts, resoldre tràmits i cercar solucions a les necessitats de les famílies més vulnerables. Un salvavides per a qui no en té. En el cas de la ciutat de Tarragona, en les primeres setmanes d'emergència [dades del 23 d'abril]ja s'havien lliurat prop de 900 targetes moneder a famílies sense recursos i es prestava servei de teleassistència a 917 persones per tal d'avaluar el seu risc de vulnerabilitat de forma periòdica.
El Servei d'Atenció Domiciliària (SAD) fregava ja els 500 serveis actius i les famílies que rebien aliments a domicili per cobrir les seves necessitats bàsiques eren ja més d'un centenar. «Hi ha moltes persones que han perdut tota font d'ingressos i que encara no han accedit a cap prestació pública i que necessiten urgentment aquesta mà estesa», explica Aguilar-Cunill. No amaga neguit, ni tensió. Però en cap moment perd el to pausat i ferm.
Usuaris crònics, recaigudes i cares noves: la crueltat de la Covid-19 no fa distincions
La consellera, però, matisa que les atencions i trucades revelen tres perfils d'usuaris diferenciats. D'una banda, persones que ja eren usuaris previs del servei i que «noten com les seves necessitats d'ajut han augmentat».
Per altra banda, el retorn de famílies que havien estat usuàries en el passat «i que ara ja no ens necessitaven, si bé es mantenien com a col·lectius fràgils» amb risc de recaiguda. I, en tercer lloc, persones «noves, que no havien vingut mai» i que, de cop, s'han trobat a la intempèrie econòmica.
«Són, fonamentalment, persones amb uns salaris molt ajustats a viure el dia a dia», explica l'edil. «I moltes persones que sobreviuen a l'economia submergida i que, en perdre-ho tot, ara mateix no tenen accés a cap recurs al qual es puguin acollir», lamenta. Aguilar-Cunill detecta que «ens calia més estructura i més múscul» per millorar la resposta de l'institut i anuncia que la seva conselleria ja treballa en reforçar l'equip humà amb la incorporació de 16 nous professionals a molt curt termini.
L'Ajuntament vol fer un estudi sobre les necessitats dels tarragonins més fràgils
La intenció, però, és que arribin per quedar-se i aquesta estructura ampliada es consolidi «a anys vista», i no es limiti al calendari que marqui la Covid-19. L'Ajuntament està començant a moure fitxa també per a l'elaboració d'un estudi socioeconòmic que reveli les necessitats i el grau de vulnerabilitat de Tarragona durant la crisi del coronavirus, «per tal de tenir a les mans un diagnòstic clar» que indiqui cap a on enfocar els recursos públics. Una pregunta, però, encara aviat per respondre.
«La intuïció és que ens cal molt més coneixement sobre la situació de les nostres persones grans, les més vulnerables, i que hem de saber cuidar molt i molt bé», s'avança a interpretar. «Perquè, a més de la vulnerabilitat econòmica, també apareixen agreujants com l'aïllament o la solitud», recorda, amb mirada àmplia. «El sentit dels nostres serveis socials i dels nostres programes d'ajuda pren ara una nova volada», analitza, de la mà del nou context que s'imposa.
El tercer sector avisa: el risc de pobresa s'incrementa dia rere dia
La mà esquerra i la cara social del govern de Tarragona reivindica també la xarxa de treball que Serveis Socials ha consolidat amb entitats del tercer sector com la Creu Roja, la Fundació Bona Nit —per gestionar l'alberg—, Càritas —projecte del Cafè Caliu—, la Fundació Formació i Treball —per al menjador social del carrer Cervantes— o l'associació Joventut i Vida —responsable del menjador social de Bonavista—.
«Tots ells han respost d'una manera fantàstica des del primer dia», celebra la consellera, «per trobar solucions ràpides a les situacions concretes que se'ns han anat presentant», cas per cas. Una xarxa, el de les entitats socials, que en un reportatge recent a TarragonaDigital ja alertava que els indicis d'una nova allau de famílies en risc de pobresacomencen a ser ja un fet cada cop més visible.