Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Dos anys del 17-A, la tragèdia que va commoure Catalunya

Els atacs terroristes van causar la mort de 17 persones | La relació entre l'imam de Ripoll, el cervell de la cèl·lula, i el CNI encara desperta incògnites
Avui es compleixen dos anys de l'atac terrorista a Catalunya | CatalunyaDiari.cat

 

«Mai es passa pàgina». Tal com va dir Carles Puigdemont recordant els atemptats a Catalunya, els estralls del terrorisme deixen profundes petjades gairebé inesborrables. Avui es compleixen dos anys de la terrible tragèdia que va commoure el món. El 17 d'agost de 2017, sis terroristes, adeptes del fonamentalisme islàmic, van atemptar a Barcelona i, posteriorment, a Cambrils. En l'atac a la capital catalana es van produir 16 morts i 130 ferits, mentre que en el municipi tarragoní va morir una dona després de ser atropellada pels terroristes.

 

Al voltant de les 17.00 d'aquell fatídic dia, una furgoneta, conduïda per Younes Aboyaaqoub, va envestir contra la multitud que passejava per la Rambla de Barcelona. Els Mossos d'Esquadra, en un operatiu per a impedir la fugida del terrorista, va acordonar l'àrea i va desallotjar la plaça de Catalunya mitja hora després dels fets. Infructuosament, la Policia va intentar detenir a Abouyakoub, qui va escapar pel mercat de la Boqueria. Posteriorment, va apunyalar a un home de 35 anys, Pau Pérez Villán, veí de Vilafranca del Penedès, i va robar el seu vehicle.

 

Paral·lelament, Moussa Oukabir, Said Aallaa, Mohamed Hychami, Houssaine Abouyaaqoub i Omar Hychami, mentre viatjaven en un cotxe pel Passeig Marítim de Cambrils, es van trobar amb un control dels Mossos d'Esquadra cap a les 1.15 de la matinada. Poc abans, havien atropellat a cinc vianants i a un agent. No obstant això, van ser abatuts a trets abans de poder causar més víctimes.

  

El 21 d'agost, 4 dies després dels fets, Abouyaaqoub, el terrorista que va assassinar brutalment a 16 persones i va fugir del lloc dels fets, va ser localitzat en unes vinyes en el municipi de Subirats, en l'Alt Penedès, on va ser també abatut per una patrulla.

 

L'operatiu policial a la Rambla de Barcelona va aconseguir evitar més víctimes però no va localitzar el terrorista | CatalunyaDiari.cat

 

Es Satty, cervell de la cèl·lula i confident del CNI

El cervell de l'operació, Abdelbaki Es Satty, havia mort dies abans dels fets en una explosió de bombones de butà en realitzar proves en un xalet d'Alcanar. Exercia d'imam a Ripoll i allí va radicalitzar als joves i els va convèncer de dur a terme l'atemptat. Fa poc va sortir a la llum que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) va ajudar Es Satty a convertir-se en sacerdot en el municipi de ripollenc. Per a conservar-ho com a confident i aconseguir que s'infiltrés en cèl·lules internacionals, segons alguns mitjans, el CNI va fer desaparèixer l'historial delictiu i de relacions provades amb grups gihadistes de l'imam un dia després dels atemptats, fet que va impedir que els Mossos no poguessin accedir a les seves dades en la investigació.

  

A banda d'això, mentre complia condemna en la presó de Ceuta, Es Satty va rebre la visita de la Guàrdia Civil per tancar l'acord de convertir-lo en confident a canvi de no deportar-lo. Així mateix, l'entitat tenia constància del pla terrorista, tal com va informar Catalunya Diari anteriorment a través de les fonts de 'Público', ja que un informant del CNI que va avalar a Es Satty davant la comunitat islàmica de Ripoll va realitzar nombroses trucades a Younes Aboyaaqoub durant els dies que va estar desaparegut després de la seva fugida.

 

Es Satty, el cervell de l'operació terrorista, era un important confident del CNI | Cedida

 

Els Estats Units, clau en la desarticulació de la cèl·lula

Brussel·les, per la seva banda, va revelar que els Estats Units van proporcionar «pistes clau» en la investigació cedint informació financera dels comptes bancaris dels terroristes, facilitant així la seva recerca. L'informe europeu explica que Washington va facilitar una quarantena de dades crucials relacionades amb el cas després que l'Europol demanés ajuda al Departament del Tresor dels EUA. 

 

El cas de Barcelona és un dels exemples que posa la CE per defensar que la cooperació amb els EUA juga un «paper important» per resoldre investigacions d'aquest tipus i per identificar «les xarxes de suport financer» darrere d'organitzacions terroristes.

 

La reacció davant la relació entre l'imam i l'Estat

Ara com ara, continuen havent-hi incògnites respecte al cas i a l'interès del CNI, sobretot perquè no van avisar de l'amenaça terrorista a les autoritats catalanes. En conseqüència, ERC i JxCAT van emetre peticions per a la creació d'una comissió d'investigació en respecte a les víctimes i els seus familiars i la democràcia, evitant, tal com va dir Ada Colau, les teories de la conspiració davant els secrets d'estat.

 

També et pot interessar...

Comentaris