La sensació entre els usuaris del metro de Barcelona és que cada cop són més els robatoris que es produeixen en aquest mitjà de transport. Els carteristes ja no només fixen els seus objectius en els turistes que visiten la capital catalana. A més, tenen una clara metodologia de treball, que els fa tenir uns llocs, moments del dia i formes d'actuar preferits. Saber quins són pot ser la millor manera d'evitar viure una mala experiència en el suburbà barceloní.
Les estacions amb més robatoris
Els principals punts on es produeixen robatoris al metro de Barcelona són en les grans estacions, aquelles més transitades i on els passatgers poden fer transbord entre diferents línies. Les més habituals serien Sants Estació, Plaça Catalunya, Plaça Espanya, Passeig de Gràcia o Diagonal, on a més del Metro, també es poden agafar altres transports com Rodalies o els FGC.
Encara que no amb tanta circulació de persones, altres estacions barcelonines com Paral·lel, Urquinaona, Sagrada Família o Universitat es troben entre les més 'visitades' pels carteristes. A l'Hospitalet, estacions d'enllaç com Torrassa o Collblanc són llocs perfectes perquè es produeixin petits furts.
Els seus 'modus operandi'
Una de les seves maneres més habituals d'actuar és aprofitar el moment just quan es tanquen les portes dels combois. Un primer implicat acostuma a fer de tap, mentre un altre aprofita per agafar la cartera d'un passatger que acaba d'entrar. Si ha funcionat, les portes queden tancades i la víctima marxa dins del vagó sense que s'hagi adonat. Per evitar ser enxampats, sempre hi haurà un tercer implicat que s'acaba quedant amb el botí.
Els carteristes també aprofiten altres imprudències dels usuaris del Metro. És habitual que estiguin a prop de les màquines dispensadores de bitllets. Tenen molt fàcil poder observar el número PIN de les targetes i veure on guarda la cartera una possible víctima. Un altre sistema senzill que utilitzen és robar els telèfons mòbils d'aquells usuaris que duen auriculars. Aquests acostumen a portar-los en butxaques exteriors i no saben que estan donant una gran pista als lladres perquè els prenguin el dispositiu fàcilment.
Les trampes a les escales, normals o mecàniques, o ascensors formen part també del repertori dels delinqüents del metro. En les primeres, acostumen a mostrar la seva bona voluntat per ajudar a viatgers amb grans maletes o molt equipatge. Això és només un parany per poder fer una estrebada a una bossa o a una càmera. En el segon cas, molts cops polsen els botons de stop per causar una petita topada amb la víctima i que un segon lladre agafi tot el que pugui. Els espais reduïts dels ascensors són ideals per actuar dissimuladament.
Actuen sobretot a les hores punta
Els lladres cerquen, lògicament, que hi hagi el nombre més gran possible de gent al metro per dos principals motius: tenir més víctimes i poder passar més desapercebuts. Per això les hores punta, sobretot de 7 a 9 del matí, són quan es deixen veure més.
Però, existeix una segona franja no tan concorreguda, de dos a tres de la tarda, on també es disparen els robatoris. Els lladres professionals tenen molt estudiat que durant aquesta hora es produeix el canvi de torn entre els mossos de paisà que patrullen per la xarxa de metro.