Queda tot el 2020 per endavant i sembla que totes les desgràcies que havíem de viure aquest any ja hagin passat. Quin gener més tràgic hem patit. Primer va ser l’explosió química d’IQOXTE i després el temporal Gloria. A més, se li ha de sumar la situació ferroviària del territori, que ha quedat en evidència amb l’estrena del Corredor Mediterrani, i en el món de l’esport: la tràgica pèrdua d’una de les llegendes del món del bàsquet com és Kobe Bryant.
Però amb aquest bitllet vull afegir un altre fet: aquest gener s'ha complert un any d’inactivitat esportiva al CF Reus Deportiu, amb un futur d’allò més incert. I sí. Realment, per molts reusencs i reusenques aquesta és una desgràcia més. El gener del 2019 és un mes que recordaran per sempre els aficionats i simpatitzants del CF Reus Deportiu. El club roig-i-negre va jugar el seu darrer partit de la temporada davant el CD Numancia a l'Estadi Municipal i uns dies més tard va tenir lloc l’arribada dels americans Russel Platt i Clifton Onolfo a la SAD. Una falsa salvació que va culminar amb l’expulsió per tres anys del futbol professional. Per tot plegat, un mes que va significar la mort esportiva del club roig-i-negre.
Si Joan Oliver i companyia es van encarregar de deixar el club pràcticament mort, amb una gestió econòmica nefasta i digna d'estudi i d'investigació, Clifton Onolfo and company el van acabar de sentenciar. D'aquí a uns anys, si una persona busca per Google «Com NO gestionar econòmicament un club de futbol» estic segur que el primer que trobarà com a exemple serà el cas del CF Reus Deportiu. La ferida que han provocat l'antic i l'actual màxim accionista als aficionats i simpatitzants del club roig-i-negre és irreparable. I no és una sensació particular meva, sinó que és el que m'han transmès, com a extreballador del club, una gran quantitat de persones que se senten tristes, decebudes i enfadades amb tot el que ha passat.
Han tractat una entitat centenària de la ciutat, amb 110 temporades sobre l'esquena, com una joguina. A més, la nova propietat l’ha utilitzat, en diverses ocasions, per protagonitzar un show mediàtic lamentable. El més preocupant de tot és que el futur és tan incert que ningú sap què passarà i això ha provocat un sentiment de resignació entre els aficionats. Veurem que passa. De ben segur que en els pròxims mesos hi haurà alguna novetat ja que caldrà estar atents si la RFEF acata la darrera comunicació del Tribunal Administratiu de l'Esport i el conjunt roig-i-negre és readmès a Segona B, tal com es va informar el passat mes d'octubre.
Però enmig d’aquest silenci sepulcral, a excepció d'alguns tweets en anglès de Clifton Onolfo, vull mencionar la important tasca de la Fundació Futbol Base Reus. Ells són els legítims hereus del sentiment roig-i-negre i els encarregats de preservar el seu llegat. Els responsables de mantenir viva la flama del Reus.