Estranya, atípica, insòlita o excepcional són alguns dels adjectius que, aquests dies, s'aniran repetint per definir la Festa Major de Sant Pere 2020 de Reus. El coronavirus i les mesures implantades per fer-hi front han trastocat gairebé tot el programa. Hi ha alguns elements, però, que s'han pogut mantenir, tot i que també han patit condicionants.
Un exemple són els tocs de campanes. Els Campaners seguiran anunciant a la ciutat que és Festa Major, com ja van fer-ho per Corpus. Des d'ahir, amb el pregó i l'inici de la festivitat mantindran els tocs habituals com un reducte dels actes presencials que no s'han vist directament suspesos.
- GALERIA DE FOTOS:Les imatges del Pregó i el Toc de Campanes del dia 24
Així ho explicava una integrant del col·lectiu de Campaners, Anna Serrano, quan faltava un mes per Sant Pere. Com la resta d'entitats implicades, els Agrupaments Escolta i Guia Misericòrdia i MontsantCim es van resignar a la situació, amb l'excepció, en el seu cas, de poder mantenir els tocs generals i de festa per posar dos exemples.
Mantenir «una petita part de Festa Major»
Dins del col·lectiu de Campaners no és estrany que els seus integrants també formin part, per exemple, d'elements del Seguici Festiu com ara el Ball de Prims o el de Mossèn Joan de Vic. És el cas de Marina Vallverdú, que admet que «és un any diferent, i per mi particularment ho serà del tot».
En el seu cas, i tot i lamentar no haver pogut celebrar una Festa Major ordinària, li ha suposat pujar al Campanar en moments en els quals no ho podia fer. «No he pogut tocar mai per la Processó, per exemple, perquè ballo amb Mossèn Joan de Vic; enguany només m'hauré de posar la samarreta de campanera, ens agafem a un ferro roent per poder fer alguna cosa».
En la mateixa situació es troba Laura Vallverdú, que també valora l'impacte positiu que pot tenir en la tasca dels Campaners la situació actual, sense deixar de lamentar-la. «Ens ha agradat, per una part, el fet que Campaners es veiés més, perquè potser som els grans oblidats de la Festa Major, segons com sembla que ningú se'n recorda que hi ha algú allà dalt tocant campanes», reflexiona.
Explica que «el primer dia que vam tocar, que va ser per Corpus, veies moltes històries a Instagram i molta gent que et deia que estaven pendents dels Campaners, i hem sortit més als mitjans». A títol individual, i sense poder sortir amb el Seguici, sí que s'ho han pres de la manera més positiva possible; «d'alguna manera has pogut tenir aquella petita part de Festa Major».
Les mesures preventives, també al capdamunt del Campanar
Si a la via pública i als locals d'accés públic hi ha hagut restriccions d'aforament, obligació de guardar distàncies de seguretat i de portar mascareta si no es pot, el Campanar de la Prioral no és una excepció. Per als Campaners ha suposat adaptar la seva dinàmica habitual.
«Les coses han canviat perquè hem tingut limitacions que no teníem altres anys», exposa Laura Vallverdú. Marina Vallverdú afegeix que «no podem pujar tots els que pujàvem normalment perquè l'espai és reduït, normalment pugem més gent per fer més relleus, i ara pugem els mínims».
Quan abans pujava un grup més nombrós, ara se'ls ha limitat a entre cinc i vuit persones en funció de si han de fer el Toc de Festa o el Toc General. A més, cadascú s'ha de portar els seus guants i tots han de dur mascareta quan els tocs de campanes els han de fer massa a prop d'algú altre, una dificultat afegida en algun cas.
Marina Vallverdú posa d'exemple que «la petita és més difícil, perquè quan has de fer les tirades llargues necessites anar agafant aire, és la part més molesta». I no només en aquest cas concret, sinó que també ha tingut impacte en la comunicació durant els tocs de campanes.
Laura Vallverdú explica que «dificulta a l'hora de tocar, estem molt acostumats, quan estem algú en una campana i l'altre a l'altra, anar-t'ho comptant per anar coordinats, i la cosa canvia, has de fer més contacte amb la mirada». Sigui com sigui, els Campaners tenen clar que aprofitaran aquesta petita parcel·la de Festa Major habitual per gaudir-la, i perquè ni que sigui amb tots els condicionants actuals, la ciutat i la seva gent tinguin ben present que, malgrat tot, és Sant Pere.