El litoral de la Costa Daurada, un dels grans puntals de l'atractiu turístic estatal cada estiu, és un dels símbols majúsculs dels estralls del coronavirus a l'economia espanyola, catalana i, en particular, la tarragonina. En un any marcat per les restriccions, les limitacions i la distància, el gran motor econòmic de la zona s'ha hagut de conformar a funcionar a mig gas. Fa només uns dies es coneixia que l'ocupació hotelera de la Costa Daurada va enfonsar-se en un 80% durant el mes de juliol, tradicionalment el segon més fort del curs només a l'ombra de l'agost. La pitjor dada històrica des que existeixen registres.
Aquesta setmana, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha fet públiques també les dades d'ocupació extrahotelera, és a dir, càmpings i apartaments turístics, del mes de juliol. Les xifres afegides de l'agost encara hauran d'esperar unes setmanes. La conclusió és clara: importantíssima sotragada, però no s'arriba a tocar fons com sí ha passat al subsector dels hotels. El nombre de clients a apartaments turístics de la Costa Daurada ha caigut un 63% en comparació amb l'any anterior, mentre que als càmpings el descens ha quedat amortit al 33%. Són dades oficials, insistim, del juliol d'aquest 2020 ple de foscor.
Els càmpings de la Costa Daurada perden un 33% de visitants respecte a l'any anterior
El múscul turístic de la Costa Daurada mira amb especial interès al subsector del càmping, no només pel seu valor econòmic sinó també per un valor històric arrelat a més de 50 anys de tradició. Aquests establiments han rebut durant el juliol uns 127.000 visitants a les comarques de Tarragona, una xifra allunyada dels 190.000 de l'any anterior però lluny també de caure a zero. S'han aconseguit salvar dos de cada tres visitants, amb les dades a la mà. I això només ha estat possible gràcies a la carta del turisme de proximitat, el gran reclam al qual s'abraçava el sector per salvar els mobles i que representa prop del 90% del total de clientela rebuda.
Tarragona continua sent una de les destinacions predilectes per marxar de càmping de tot l'Estat, malgrat les dificultats. Les dades de l'INE exposen que és la segona província de tot l'Estat que acumula més pernoctacions, amb prop de 650.000 casos i només per darrere de Girona i la seva Costa Brava. La Costa Daurada i les Terres de l'Ebre han tornat a reivindicar-se —juntes i també per separat— amb prop del 40% de les parcel·les ocupades, no excessivament lluny del 60% i 50% que, respectivament, van omplir el juliol passat.
Tarragona, Mont-roig i Cambrils, entre les destinacions de càmping més escollides de tot l'Estat
Una dada complementària de valor és el fet que, entre els onze municipis de tot l'Estat amb més pernoctacions de càmping aconseguides, apareixen tres noms del territori: Tarragona (en segon lloc), Mont-roig del Camp (quart) i Cambrils (onzè). Les dades globals a Catalunya són també d'un subsector que cau però no s'estavella, amb prop de 426.000 visitants i més de dos milions de pernoctacions totals. La baixada final és d'un 32% de visitants menys, uns números amortits per la complicitat del turisme de proximitat. L'estranger ni hi ha estat, ni se l'esperava.
Totes les previsions apuntaven a aquest model adaptat de turisme d'emergència: números a la baixa, tendències molt diverses, realitats molt petites i un accent de proximitat imprescindible. Un reportatge recent de TarragonaDigital ja dibuixava amb precisió aquestes línies durant la segona quinzena de l'agost. Paga la pena reivindicar també la resiliència d'un turisme rural i d'interior a qui les cartes han jugat a favor. És l'exemple d'un descens mínim, de només l'1,4% a Catalunya, i de no veure's afectat pels efectes d'una Covid-19 que no amenaça el model de turisme oxigenat i pausat que el caracteritza.
La demanda als apartaments turístics de Tarragona s'estavella i baixa en un 63% respecte al 2019
A l'ombra d'hotels i càmpings també avancen els apartaments turístics, els tercers en discòrdia als balanços del sector a les comarques de Tarragona. Els 70.000 visitants que van acollir durant el juliol de 2019 a les comarques de Tarragona s'han convertit ara en prop de 26.000, un descens del 63% de l'ocupació i els ingressos que els ha deixat l'economia contra les cordes. La dada va en consonància amb el desgavell que han patit a tot Catalunya, amb una caiguda del 61% i menys de 100.000 clients totals.
Malgrat això, però, Tarragona també es manté entre les deu destinacions més demandades per allotjar-s'hi. 20.000 dels 26.000 clients rebuts provenen d'altres ciutats de l'Estat, mentre que només una part molt mínima són visitants estrangers. Amb poc més de 100.000 pernoctacions totals, l'ocupació màxima a les comarques de Tarragona no ha superat en cap moment el 30%, ni tan sols en els caps de setmana.
La Costa Daurada s'ha revelat vulnerable i, frenada per l'aeroport més tocat per la pandèmia de tot l'Estat, s'haurà d'acontentar amb salvar els mínims en una temporada turística desastrosa, marcada pels cinturons estrets i per la subsistència: uns ànims gens habituals en plena temporada alta. El juliol ha deixat una ocupació hotelera ensorrada, uns apartaments turístics majoritàriament buits i uns càmpings tocats però que aguanten el tipus, malgrat tot. Les dades de l'agost, però, seran les definitives per tal de calibrar les conseqüències d'un estiu negre que pot marcar el termòmetre econòmic del territori de la dècada dels anys vint.