El 2020 serà recordat com un any molt dolent per a la xarxa d'aeroports de tot l'Estat i com un any catastròfic a l'Aeroport de Reus. La pandèmia de la Covid-19 ha ferit greument la salut econòmica del sector turístic i dels territoris més abraçats a ell, però ha fet estralls en una Costa Daurada que encapçala la llista de damnificats. Lluny de ser una porta d'entrada, l'aeròdrom reusenc ha mutat enguany en una espècie de trampa per a ratolins.
Tots els aeroports de l'Estat estan rebent molt menys passatgers del què van moure a aquestes alçades de l'any passat, com és evident. Casos com El Prat de Barcelona o Barajas a Madrid són els que monopolitzen els xifres, amb una caiguda del 69 i el 65%, respectivament, uns percentatges que pugen en especial a altres destinacions turístiques com la Costa del Sol (79%), l'aeroport de Palma de Mallorca (79%) o la Costa Brava gironina (88%).
Els aeroports de l'Estat perden un 67% de passatgers, però Reus en perd un 96%
Al bell mig de l'anàlisi, però, les dades demanen pas. L'Aeroport de Reus és el que ha perdut més passatgers respecte a l'onada de 2019 —dades actualitzades a 31 de juliol— amb un 96,4% menys de visitants. És a dir, que només ha pogut mantenir a les seves instal·lacions un 3,6% del total de visitants de l'any anterior. Un balanç desastrós que no es produeix amb tanta intensitat en cap altre aeroport català ni espanyol.
Les pèrdues de l'aeròdrom reusenc són de prop de 20 punts més altes que la mitjana estatal, on la caiguda de visitants se situa al voltant del 67%. Un escenari dolentíssim, però molt més optimista que el de Reus: negre i sense pal·liatius. La traducció és encara més demolidora: durant els primers set mesos de 2020, l'aeròdrom únicament ha mogut 21.147 persones. Dos terços dels quals han estat al juliol, el mes que ha confirmat la desfeta.
L'adéu als turistes estrangers accentua la caiguda de la Costa Daurada
Les característiques de la Costa Daurada ajuden a contextualitzar l'anomalia. El territori és un dels grans atractius turístics de la península Ibèrica i basa la seva riquesa en un 50% de turistes nacionals i un 50% de turistes internacionals. La primera part de la variable s'ha desinflat a límits simbòlics. I la segona variable, directament, enguany ha quedat esborrada del mapa.
El tancament de les fronteres transoceàniques i també amb Rússia han suposat tancar l'aixeta de l'aigua d'or per a Salou, Cambrils o la Pineda, per posar tres exemples d'alçada. I el fet que totes les destinacions vigents des de Reus —Regne Unit, Irlanda, Alemanya i Bèlgica— hagin marcat quarantena obligatòria per a qui vingui d'Espanya suposa una llosa més a la motxilla.
Quarantena obligatòria a totes les destinacions vinculades a l'Aeroport de Reus
Les previsions turístiques ja apuntaven que la pandèmia tindria un efecte especialment negatiu a les comarques tarragonines, com finalment s'ha anat confirmant a mesura que el calendari avança. L'any del turisme de proximitat s'ha reduït a l'any dels pocs turistes de proximitat, i subsectors paral·lels com l'hostaleria, la restauració o el taxi insisteixen que passen les setmanes i no els surten els números de cap manera.
El juliol ha despullat els indicis i les ferides segueixen lluny de cicatritzar. Amb només 20.000 persones que embarquen i aterren a Reus, la infraestructura està enguany a anys llum del milió de passatgers que acostuma a rebre cada any i s'acontentaria enguany amb salvar un 10% del total, una hipòtesi que es preveu complicada atesa la magnitud de la tragèdia. La tendència de la Costa Daurada, a hores d'ara i amb les dades oficials a la mà, és la pitjor de tot l'Estat amb molta diferència.