Homer va donar inici a la seva cèlebre Odissea amb aquestes paraules: «Conta'm, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim errà...». Així doncs, el clàssic per excel·lència de la literatura grega ja nombrava al començament les muses, que li expliquen a Homer —a cau d'orella— el periple d'Ulisses i tots els obstacles que va trobar abans de poder tornar a casa seva. Si segueixes llegint, t'explicarem tots els secrets d'aquestes figures gregues tan inspiradores.
Les muses, qui són?
Al llarg de nou nits —una rere l'altra— Mnemòsine, que era una titànide encarregada de personificar la memòria, va concebre amb la divinitat suprema, Zeus, nou muses que serveixen per proporcionar inspiració, en nou àmbits diferents. En un començament, però, únicament se'n van reconèixer tres: Mnemea, per a la memòria; Meletea, per a la meditació; i, finalment, Aedea, per al cant.
Més endavant, però, el seu nombre va acabar ampliant-se fins a nou i les va anomenar l'escriptor Hesíode. Dins del món de la mitologia hel·lènica, aquestes figures acompanyen el seguici del déu Apol·lo, que es relaciona directament amb l'art, i viatgen fins a la Terra per tal d'inspirar tota la gent que les convoca. La persona que va fer que fossin les intermediàries entre les divinitats i les persones que creen, de fet, va ser el conegut filòsof Plató.
A partir d'aquest moment, es pensa que quan es demana ajuda a les muses, a l'artista li costarà menys aconseguir la inspiració i les idees necessàries per a les seves obres. A l'antiga Grècia, de fet, el culte a les muses va ser indispensable per tal de desenvolupar les arts, i aquestes figures van aconseguir atraure l'interès de poetes i de músics fins que el cristianisme es va instal·lar i va propiciar que desapareguessin.
La seva representació es feia com la d'unes criatures que residien a l'Olimp, que cantaven i tocaven instruments mentre les divinitats menjaven. A més, se les vinculava amb el déu Dionís i la poesia d'estil dramàtic, tot i que també les van relacionar amb Apol·lo. La mitologia hel·lènica, de fet, explica que Apol·lo hauria tingut relacions amb totes les muses, i que junts haurien concebut descendents.
Les nou muses de l'antiga Grècia
Tot i que actualment el fet d'invocar les muses és totalment simbòlic, antigament a Grècia les persones que es dedicaven a les arts les invocaven amb profunda sinceritat. En concret, cada musa estava associada amb una dimensió diferent de l'art. A continuació, t'explicarem les característiques més rellevants de cadascuna d'elles.
1. La musa Cal·líope, associada amb la poesia
Amb un aspecte que transmet majestuositat, Cal·líope apareix amb una corona daurada al cap. Diversos autors, com ara el conegut Hesíode, van explicar que gaudia d'ascendència sobre la resta de muses. I, com a musa suprema, inspirava eloqüència i poemes èpics —com la Ilíada i l'Odissea—, dues dimensions essencials dins de la cultura grega antiga.
Aquesta musa, segons explica la mitologia grega, va contraure matrimoni amb el rei de Tràcia, Eagre. D'aquesta unió en van néixer quatre germans: Linos, Ialem, Màrsies —que hauria gosat desafiar el déu Apol·lo en un concurs de música— i Orfeu —conegut per haver rescatat de l'inframón la bella Eurídice. Ara bé, Cal·líope igualment s'ha associat amb la divinitat Apol·lo, i es pensa que alguns dels fills de la musa haurien nascut de la seva unió amb aquest déu de la música.
Igualment, la musa Cal·líope també destaca pel seu gran vincle amb Hèracles: no només es va enamorar d'ell, sinó que a més va ajudar-lo a aprendre a cantar durant els banquets.
2. La musa Clio, associada amb la història
Clio és una musa que ens apareix amb una corona de llorer i que inspira els historiadors. Fruit de la seva unió amb Píer, monarca de Macedònia, va engendrar un infant que va rebre el nom de Jacint. Igualment, aquesta musa normalment apareix agafant una trompeta amb una mà i, amb l'altra, sosté un llibre de l'historiador grec Tucídides, molt cèlebre perquè, a través de la seva narració de la guerra del Peloponès, en què va participar com a militar d'Atenes, va innovar pel que fa al mètode historiogràfic.
També és significatiu que en algunes ocasions apareix representada amb el temps i el globus de la Terra al seu voltant, dos símbols que impliquen que la història es concebi com un element temporal i també geogràfic.
3. La musa Èrato, associada amb l'amor i la poesia
A les 'Argonàutiques', Apol·loni Rodi ens explica que la musa Èrato, associada amb l'amor i també amb el món de la poesia, s'anomena així perquè agafa el nom d'Eros, la divinitat grega de l'amor que és l'homòloga de la divinitat romana Cupido. Precisament per aquest motiu, normalment les representacions que se'n fan mostren una imatge totalment idíl·lica: amb una mà agafa una cítara o lira, que és l'instrument musical de corda que Hermes va crear, i amb l'altra sosté tant roses com murta. Serveix d'inspiració als artistes pel que fa a l'erotisme i a l'amor.
Igualment, en algunes ocasions Èrato apareix representada amb una fletxa de color daurat, cosa que es vincula directament a Eros i a la seva funció de disparar fletxes als enamorats per unir-los.
4. La musa Euterpe, associada amb la música
Euterpe es vincula amb la inspiració en el camp musical, i es representa sempre coronada amb flors i agafant un doble flautí. Contràriament a allò que passa amb Cal·líope, que fa d'inspiració per als poetes èpics, Euterpe s'encarrega de conferir inspiració als poetes lírics, i també n'hi ha que diuen que va ser qui va idear el doble flautí. Ara bé, en altres casos algunes persones atribueixen aquesta invenció a la deessa Atena.
El riu Estrimó va deixar embarassada aquesta musa, i fruit d'això en va néixer un rei traci molt conegut: es tracta del rei Resos, el qual apareix a la Ilíada d'Homer. En concret, el conegut text ens explica com Diomedes va acabar amb la vida d'aquest monarca fill d'Euterpe, a Troia.
5. La musa Melpòmene, associada amb la tragèdia
En un començament, Melpòmene era considerada musa del cant. Ara bé, més endavant va acabar esdevenint la musa de la tragèdia, i això va fer que esdevingués una font d'inspiració per a tot allò relacionat amb el món teatral. És aquest fet el que va convertir-la en companya del déu de la tragèdia, Dionís, i determinades mitologies expliquen que s'hauria unit amb la divinitat marina Forcis i, amb ella, haurien engendrat les sirenes.
La història mitològica d'aquesta musa és la següent: Melpòmene disposava de tot allò que les dones anhelaven: fortuna econòmica, grans coneixements i una bellesa impressionant. Tot i això, li era impossible assolir la felicitat, i la seva existència era sempre tràgica. Apareix representada com una dona vestida de manera molt elegant i amb una màscara a la mà, en referència al teatre. Ara bé, també se'ns mostra sempre amb un posat d'allò més seriós.
6. La musa Polímnia, associada amb els cants sagrats
La mitologia hel·lènica ens explica que Polímnia és la musa dels cants sagrats, que són l'anomenada poesia lírica-sacra. Igualment, es diu que aquesta musa va dur a terme la invenció de l'agricultura i de la lira. A banda d'això, també està relacionada amb la inspiració d'altres arts com la dansa, la geometria i la història, i l'atribut que més la caracteritza és el de proporcionar inspiració i també idees per a la creació d'obres sacres.
La imatge de Polímnia normalment és la d'una donzella que apareix amb un vestit de tonalitats blanques, que està recolzada al damunt d'un pedestal amb el colze i que ens mostra el seu dit al damunt de la boca, cosa que simbolitza la meditació. En alguns casos, aquesta musa també apareix representada amb un vel per fer-nos entendre que és pura i per vincular-la amb la sacralització.
7. La musa Talia, associada amb la comèdia
Hem vist que Melpòmene es vincula amb la tragèdia; doncs bé, la musa Talia també es relaciona amb el món teatral, tot i que en aquest cas es relaciona amb la comèdia. Igualment, també és musa d'un gènere que constava de gran popularitat a l'època de la Grècia antiga: la poesia pastoral o bucòlica.
La imatge de Talia és la d'una dona riallera i perspicaç, amb ulls burletes. Coronada amb heura, a la mà hi du una màscara còmica. Igualment, i fruit de la seva unió amb el déu Apol·lo, aquesta musa va ser mare dels Coribants, uns ballarins que duien un casc i que professaven culte a la divinitat dels frigis Cíbele.
8. La musa Terpsícore, associada amb la dansa
Tot i que originàriament Terpsícore en realitat era una nimfa que s'associava amb el món natural, i que diverses històries diuen que va engendrar les sirenes, una gran part dels relats existents afirmen que era una nimfa sorgida de la unió entre Mnemòsine i Zeus. Per últim, va acabar-se vinculant amb la inspiració de la dansa, una art que constava d'una gran rellevància dins del món grec.
Per això, la mitologia hel·lènica va establir que aquest personatge tan dotat d'agilitat, jovialitat i amb una figura ben esvelta que apareix representat de forma molt harmoniosa, amb una lira a la mà i coronada amb flors, seria musa de tot allò relacionat amb el món de la dansa.
9. La musa Urània
Urània és la musa menor, i s'encarrega de servir d'inspiració tant per a l'astrologia com per a l'astronomia. Per aquest motiu, normalment apareix representada amb vestits de tonalitats blaves que es relacionen amb els colors del cel, a banda de dur al cap una corona d'estrelles. Fruit de la seva unió amb Apol·lo, va donar a llum a Linos.
A causa de la seva relació amb el món astronòmic, aquest nom es fa servir en diversos observatoris d'astronomia del món, com els de les ciutats de Zuric, Viena i Berlín. Igualment, es tracta d'una denominació molt habitual dins del món astrològic i esotèric. Sigui com sigui, com que a Grècia la ciència i el seu desenvolupament tenia una gran transcendència, la veneració de la musa Urània era també molt rellevant.
Hèrcules i les muses
La cinta d'animació 'Hèrcules', de Disney, va incloure la figura de les muses dins del llargmetratge, amb una posada en escena carregada d'originalitat que va aconseguir hipnotitzar els espectadors a través de la dansa. Quan es va estrenar, l'any 1997, va arrasar a les taquilles tant per l'execució que presentava a nivell artístic com per la màgia de la seva inspiració en el món mitològic grec.
A la producció, hi trobem la presència de cinc muses que es dediquen a acompanyar el protagonista de la història, Hèrcules, a través del seu periple i de totes les aventures que viu: es tracta de Terpsícore, Cal·líope, Melpòmene, Clio i Talia.
Cada vegada que apareix alguna d'aquestes cinc muses, la dansa i el ball envaeixen la pantalla. Un exemple d'això és que són les encarregades d'aturar la narració de l'heroi acusant-lo de massa dramatisme. En aquell moment, decideixen donar un toc més animat als fets cantant «The Gospel Truth», per tal d'explicar com Zeus va aconseguir derrotar els titans.
Igualment, acompanyen el personatge de Megara en el moment en què finalment confessa que estima l'Hèrcules, a través de la cançó «I Won't Say (I'm in Love)», i expliquen les grans proeses del protagonista de la pel·lícula amb la peça «Zero to Hero». A banda, durant els darrers instants de la producció, es produeix la proclamació d'Hèrcules com a heroi i, aleshores, les muses canten «A Star is Born».
Per últim, no podíem acabar sense explicar una curiositat interessant relacionada amb les muses i aquesta pel·lícula: en un moment donat, es va proposar que la popular banda de les Spice Girls cantessin els temes que les muses interpretaven durant el llargmetratge, tot i que finalment es va descartar aquesta opció.