Els arqueòlegs han descobert un nou tram de muralla del segle XII que formava part del primer castell de Sant Iscle de Vidreres (Selva). Es tracta d'un pany de 12 metres, adjacent a les restes que van aparèixer per sorpresa l'any passat, i que permeten endinsar-se dins la primera fase d'aquesta fortificació que pertanyia al Vescomtat de Cabrera.
Aquesta campanya d'excavacions, la quinzena que es fa a l'indret, també ha permès localitzar unes tisores i una punta de llança del segle XV (que es trobaven dins dues sitges situades a la banda oest del castell). Per últim, els participants al camp de treball han acabat els treballs a la sala de la cisterna, on han aparegut nou enterraments més. Segurament corresponents a la necròpolis dels segles IX-X que hi havia a l'indret abans no s'hi aixequés la fortificació.
El castell de Sant Iscle es va construir al segle XII
El castell de Sant Iscle, que formava part del Vescomtat de Cabrera, es va construir al segle XII. De fet, la primera evidència històrica que se'n té és del 1194. Apareix com a 'Castrum Sancti Asciscli' en un pacte que van segellar l'aleshores vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast. La fortificació va perdurar fins al segle XVII, quan va perdre les seves funcions defensiva i militar.
la quinzena excavació que es porta a terme al castell.
S'han trobat 64 inhumacions
Aquest estiu, els treballs s'han centrat en quatre zones del castell. Una d'elles, entre la façana sud i el fossat, on l'any passat van aparèixer per sorpresa les restes de dos panys de muralla i d'una torre del segle XII, totalment desconegudes. Aquest any, els participants del camp de treball han continuat excavant-hi, i han desenterrat un nou pany de la muralla primigènia. «S'ha continuat documentant al llarg de 12 metres més en direcció est», explica Llinàs, de l'empresa Atri Cultura i Patrimoni SLU.
nou nous enterraments
64 les inhumacions que s'han trobat a l'indret. cinc contenien esquelets de nens petits
Tisores i punta de llança
La tercera zona del castell de Sant Iscle on s'ha treballat és al costat oest de la fortificació (que es va ampliar durant el segle XIV, l'època de màxima esplendor del Vescomtat de Cabrera). Aquí, s'hi han excavat dues sitges del segle XV. Tenien més de 2 metres de fondària i emmagatzemaven cereals; però un cop queien en desús, es reomplien amb terra, runa i deixalles.
abundant material arqueològic: ceràmica, vidre, ossos i objectes de ferro,unes tisores o una punta de llança»