Aquest diumenge 14 de febrer, més de 5 milions i mig de catalans estan cridats a les urnes a les eleccions al Parlament de Catalunya. En l'última dècada, s'han celebrat comicis importantíssims, alguns d'ells arribats a considerar-se plebiscits. Les del pròxim diumenge, segurament seran les més extraordinàries que es recorden en la història recent, però no ho seran només per context polític o econòmic. I és que la pandèmia de coronavirus que fa gairebé un any que colpeja tot el món, marcaran sens dubte aquesta contesa electoral.
Més enllà del repte que tenen els aspirants a la presidència de la Generalitat de gestionar una situació com l'actual, les eleccions de diumenge es veuran afectades per la situació epidemiològica que viu el país. Des del canvi obligat de data electoral fins a la polèmica de les meses electoral, passant pels protocols de votació o l'augment dràstic del vot per correu, són molts les qüestions logístiques que caracteritzen aquests comicis.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
Ball de dates
Que el coronavirus ens ha obligat a adaptar-nos constantment ho podem veure fàcilment amb la concreció de la data de les eleccions. En un primer moment, els comicis estaven fixats per aquest 14 de febrer. Tot i això, el Govern va decidir a mitjans de gener aprovar un decret per tal d'ajornar-les al 30 de maig, a conseqüència de la tercera onada de Covid-19 que en aquells moments estava causant estralls a la sanitat catalana. Un seguit de denúncies i recursos, però, va obligar a pronunciar-se el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va acabar esvaint els dubtes i va anul·lar el decret de la Generalitat, mantenint les eleccions pel 14 de febrer.
El vot per correu
Anar a un col·legi electoral en plena pandèmia no vindria a ser la cosa més recomanable del món. De fet, així han insistit en les darreres setmanes els principals experts sobre salut del país. Per tal d'evitar les aglomeracions als centres de votació, molta gent ha optat per votar anticipadament per correu i estalviar-se, així, el tràngol d'haver d'anar a un espai poc o molt massificat (sobretot si formes part d'algun grup de risc). Això ha provocat que per aquest 14-F s'hagi batut el rècord de vot per correu en unes eleccions a l'estat espanyol. En les últimes dades publicades, han votat per correu un total de 265.647 persones.
On votar?
Tot i que diversos experts van recomanar el vot per correu, sobretot per aquelles persones que tinguin el virus, es trobin en quarantena o siguin població de risc, la gran majoria de la població anirà a votar presencialment al col·legi que li pertoqui. Abans que res, cal tenir clar quin centre de votació t'ha tocat per dipositar el teu vot. I és que, a causa de les mesures anticovid, hi ha hagut canvis en algunes poblacions. Per aquest motiu, cal mirar bé la targeta censal, on s'especifica la informació sobre el teu centre de votació. Cal tenir en compte, també, que ens podem trobar amb algun canvi al col·legi respecte a altres cites electorals. I és que la JEC ha autoritzat aquesta setmana que diumenge es plantin meses a espais a l'aire lliure del recinte en qüestió (com el pati de l'escola), però en cap cas seran a la via pública.
Quines recomanacions he de seguir per votar?
En línies generals, cal seguir la resta de mesures aplicades per evitar la propagació del virus. A l'hora d'entrar al col·legi electoral, serà obligatori l'ús de la mascareta, així com posar-se gel hidroalcohòlic quan s'accedeixi al local i quan es vagi a agafar la papereta. Tot i això, les autoritats recomanen dur la butlleta des de casa -la Junta Electoral Central va autoritzar la utilització de butlletes descarregables que es poden imprimir a casa-. Altres mesures seran que només podrà entrar al col·legi el votant en qüestió -sense acompanyant-, amb l'excepció de si es tracta d'una persona que necessita assistència. A més, caldrà respectar les distàncies socials i respectar les cues que, de ben segur, es formaran. També cal tenir en compte que els membres de les meses, que també tenen un seguit de recomanacions, evitaran en tot moment tocar el teu sobre i el teu DNI.
Quan anar a votar?
Les recomanacions de les autoritats en aquest sentit han estat, per un costat, que la gent que formi part de la població de risc vagi a votar en les primeres hores de la jornada electoral. D'altra banda, les persones que puguin tenir el virus o bé es trobin en una fase de quarantena, tenen la recomanació d'anar a votar de 19.00 a 20.00 hores, que serà quan els membres de les meses aniran equipats amb uniformes EPI.
Hi haurà membres suficients a totes les meses electorals?
Aquí hi ha un dels punts més polèmics d'aquesta jornada electoral. Tot i l'obligatorietat d'assistir a les teves obligacions com a membre de la mesa, no es descarta una absència massiva de gent a qui li havia tocat formar-ne part. Per deixar clara aquesta qüestió, la Junta Electoral Central (JEC) va fer públics els criteris que hauran de seguir les Juntes Electorals de Zona (JEZ) per assegurar-se que es formin totes les meses. En el cas que es generi una vacant en alguna mesa, aquesta serà coberta per un dels suplents -és a dir, com és habitual en les cites electorals-. Tot i això, si no s'aconsegueix constituir una mesa, la JEZ podrà cobrir-les suplents d'altres meses o col·legis propers. Si, en aquest escenari, tampoc es poden constituir totes les meses, la JEZ té autoritat per «ordenar que en formin part algun dels electors que es trobi present al local». Això sí, ja es va deixar clar que no es reclutarà qualsevol persona, sinó que es tindran en compte factors com la franja d'edat o formar part d'un grup de risc.