Emotiu comiat a Max, el gos més estimat de la protectora d'animals de Barcelona

Ha passat nou anys sense trobar família i els quatre últims, en braços de la seva mare adoptiva, que no l'oblidarà
Max no dormia mai en gàbia i només portava morrió per sortir a passejar | Lliga protectora d'animals i plantes de Barcelona

 

«El rei del pati». Així era Max, el gos més especial de la protectora de Barcelona. I és que mai dormia en una gàbia i només portava morrió per sortir a passejar, expliquen els seus cuidadors. Però durant nou anys ningú va voler endur-se'l a casa. Només es va fixar en ell Albena Atseva, que l'adoptaria de vell, amb 11 anys de vida. Max ha mort aquest desembre d'un tumor cerebral i la seva mare adoptiva ha volgut homenatjar-lo amb una foto a 'La Vanguardia'.

 

Albena ha explicat al mitjà citat la seva història amb un company de vida de quatre potes que mai oblidarà. «El meu estimat gosset», recorda, orgullosa d'haver compartit quatre anys amb ell i haver-ne après tantes coses. «Era molt feliç, sempre somreia, sempre estava content i mai va mossegar ningú ni es queixava, des que estava amb mi», explica. Els últims dies, Albena el pujava i baixava d'un cinquè en braços diverses vegades cada dia perquè Max ja no podia moure's.

 

Però la Lliga Protecció d'Animals i Plantes de Barcelona també ha volgut posar un granet de sorra al comiat amb un comunicat que demostra que Max, durant els seus anys a la protectora, tot i les seves malalties, també era estimat i feliç, tot i mostrar a vegades la inseguretat pròpia de gossos sense família que no confien en ningú fins que algú no els hi dedica temps.

 

El comiat de la protectora

 

Aquesta setmana rebíem la trista notícia de la defunció de Max, un gosset del qual no podrem oblidar-nos. Estem molt agraïts que una de les nostres voluntàries l'adoptés i li donés l'oportunitat de viure estimat i cuidaty fins al seu últim dia.

 

  

El pas de Max pel refugi va ser massa llarg i els records i històries que deixa en els voluntaris i cuidadors són innombrables. Passava amb Max com passa amb els altres animals de llarga estada en la Lliga, l'afecte i les atencions es prioritzen, són part de la nostra família. Max va estar amb nosaltres durant 9 llargs anys en què va ser molt estimat.

 

 

 

Tant és així que fins i tot tenia un grup de voluntaris organitzat que li portava diàriament pollastre a la planxa fet del dia, a causa dels seus problemes de salut. Max es mostrava desconfiat amb els desconeguts a l'inici, com molts altres gossos, però podies guanyar-te la seva confiança si li dedicaves una mica de temps i atenció.

 

 

Durant tot el temps que va compartir amb nosaltres, va ser el rei del pati i mai va haver de dormir en una gàbia, ni tampoc portar morrió, excepte en els passejos durant els seus últims anys en el refugi. Tots els treballadors i voluntaris que vam tenir el plaer de conèixer-lo realment, que vam ser molts, saben que era un gosset sensible, alegre, afectuós i extremadament fidel.

 

 

Sempre que sentia arribar alguna de les seves persones preferides, pujava corrent al banc a esperar-la, movent la cueta amb aquella cara de felicitat que només ell sabia posar, esperant que se l'acariciés i se'l portés a passejar. Moltes gràcies a totes les persones que vau cuidar d'ell i el vau fer sentir estimat. Va ser un gosset molt especial i el recordarem sempre amb moltíssim afecte.

  

 

 

  

Moltes gràcies al seu adoptant per oferir-li una llar aquests seus últims anys.

 

  

  

Fins sempre, preciós...

 

 

També et pot interessar...