Quan falten dos dies perquè finalitzi l'estat d'alarma a Espanya (diumenge, 9 de maig, a les 00:00 h), molts experts advoquen per allargar unes setmanes més les mesures dels últims mesos i així evitar el risc que el nombre de contagis de covid es torni a disparar.
La Societat Espanyola d'Epidemiologia avisa del perill que pot comportar la relaxació de mesures i l'arribada de l'estiu. «Amb incidències acumulades estancades per sobre dels 200 casos per cada 100.000 habitants, la pandèmia encara està lluny de ser controlada. Ens preocupa especialment l'estancament de la incidència acumulada i que la majoria de les comunitats autònomes estan situades en nivells de risc de rebrots de 3 o 4», afirmen a 'Nius Diario'.
«Els 15 dies posteriors a l'acabament de l'estat d'alarma s'haurien de mantenir»
Ildefonso Hernández, portaveu de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administracions Sanitàries, explica que comparar les dades és falsejar la realitat, perquè «cal comparar l'efectivitat de l'estat d'alarma amb no fer res». Per a Hernández, que hi hagués tres onades de covid en ple estat d'alarma no va ser a causa d'una estratègia errònia, sinó que «sobretot a les comunitats en què no hi va haver una onada tan alta al març de 2020, hi havia certa confiança, no s'era conscient del que podia passar», i no es van executar certes mesures o no es van complir per part de la població. «Els 15 dies posteriors a l'acabament de l'estat d'alarma s'haurien de mantenir la major part de mesures possible, que són totes les que no afecten drets fonamentals: distància, aforament, mascareta, comensals per taula. I demanar l'autorització judicial per a altres mesures», assegura.
«A l'octubre, moltes regions no havien patit tants casos de covid com altres, i en molts llocs s'han pres mesures bastant extremes, molt més que a la desescalada, per exemple. L'estat d'alarma ha permès a les autoritats delegades fer pràcticament el que volien. I fer-ho ràpidament. L'altra opció era la que es planteja a partir d'ara: demanar autorització judicial per a restringir drets. És molt més lent i feixuc», confessa.
Sense l'empara de l'estat d'alarma «estaríem molt pitjor del que estem»
Rafael Ortí, president de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Higiene (SEMPSPH) és categòric i posa en valor les mesures contundents que va implementar la Comunitat Valenciana per a disminuir el nombre de contagis. «Si l'estat d'alarma s'aplica, clar que funciona», considera.
Óscar Zurriaga, vicepresident de la Societat Espanyola d'Epidemiologia, exposa que sense l'empara de l'estat d'alarma «estaríem molt pitjor del que estem», tot i que admet que és vital disposar d'un instrument legal similar durant unes quantes setmanes «que permeti prendre mesures on siguin necessàries». A més, adverteix que «ni les mesures han estat iguals a tot arreu ni el compliment ha estat homogeni. No hem arribat a l'objectiu de tenir una incidència que indiqui risc baix de futures onades, així que no, la fi de l'estat d'alarma no és la fi de la pandèmia».
La clau està en el ritme de vacunació
Per als experts amb qui 'Nius Diario' ha parlat, la vacunació és vital perquè «vacunant a un ritme molt ràpid, les possibilitats d'incidències altes baixen. Cada setmana guanyem temps per a evitar que hi hagi una pujada important d'incidència», apunten.
Rafael Ortí parla de la necessitat de mantenir 15 dies més l'estat d'alarma, per a «donar una empenta a la vacunació. Hi ha bastantes persones de grups de risc que encara s'han de posar la segona dosi. Amb uns dies més podríem tenir completats els majors de 70 anys, i amb 15 dies, més de la meitat dels majors de 60. Es podrien haver esperat un mes. Ens hauria donat una seguretat molt important de cara a evitar possibles rebrots», adverteix. I finalment, posa sobre la taula la importància de mantenir dues setmanes més l'estat d'alarma, perquè baixi el nivell de pressió assistencial a les UCIs. «Si tenim només els menors de 60 sense vacunar, tindrem molt pocs ingressos als hospitals i encara menys a les UCIs. Hi haurà algun ingrés, però no tindrà res a veure amb el que hem vist fins ara», conclou.