Catalunya afronta un dels octubres més durs dels últims anys. Just acabat de celebrar el segon aniversari de l'1-O, l'independentisme es prepara per respondre a la sentència del Suprem als presos, que segons el mateix Marchena s'emetrà abans del 16 d'octubre, data lògica tenint en compte que Espanya repeteix eleccions generals el 10-N i, en principi, es vol fer pública abans. Comença ja el compte enrere per conèixer el veredicte de l'Alt Tribunal.
I l'espera avança en un panorama complicat. La justícia acaba d'empresonar set CDR acusats de terrorisme, fet que Torra i Puigdemont atribueixen a la intenció de crear «un relat de violència» per part de l'Estat per justificar així la sentència, que l'advocat Gonzalo Boye preveu «dura i sense indults o amnisties posteriors». Mentre Jordi Cuixart, des de la presó de Lledoners, recorda que «l'única sentència possible és l'absolució», l'independentisme prepara una «desobediència civil i pacífica» com a resposta «col·lectiva».
La tensió està assegurada i la policia ultima l'estratègia per fer front a manifestacions i possibles disturbis. Però aquesta vegada, amb l'ombra del 155 encara sobrevolant Catalunya i el major Trapero pendent de judici acusat de rebel·lió, els Mossos preparen un operatiu que eviti a tota costa la imatge de l'1-O, d'agents enviats per l'Estat espanyol pegant manifestants, segons avança el diari 'Ara'. El mitjà apunta a 1.600 efectius de Guàrdia Civil i Policia Nacional, que arribaran a Catalunya, però que actuaran sota dels ordres de la policia catalana.
La principal diferència amb l'organització policial de l'1-O és, per tant, que els agents enviats per l'Estat espanyol seran l'«últim recurs», segons fonts de la direcció de Mossos, i només actuaran a petició seva.
Els responsables dels tres cossos policials semblen haver-se acostat i, de fet, segons el mitjà citat, celebren trobades periòdiques a Barcelona per organitzar aquesta resposta a la sentència. L'última trobada hauria tingut lloc aquest passat dilluns.
L'operatiu que els Mossos tenen preparat es basa en dues actuacions. La primera, la de protegir les infraestructures clau que els manifestants es disposin a ocupar. Segons l'estratègia prevista, els agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional estaran dins dels edificis, quedant els Mossos fora, a «primera línia». La policia catalana va adquirir justament fa poc tanques d'un metre i mig d'altura per garantir la seguretat d'aquestes infraestructures, que inclouen també, per exemple, estacions de tren.
I les altres actuacions que recauran també en mans dels Mossos seran els desallotjaments, operacions que solen generar allaus de crítiques per presumpte abús de l'ús de la força dels agents i que han posat més d'una vegada la policia catalana a l'ull de l'huracà. En tot cas,els Mossos defensen, segons l''Ara', que es limitaran a fer la seva feina amb criteris tècnics per mantenir l'ordre públic.