Vestits amb caçadores vermelles i boines del mateix color, els Guardian Angels van aconseguir disminuir l'onada de crims i delictes al barri del Bronx de Nova York durant la dècada dels 80. Actualment, ja ofereixen el seu servei en 13 països i ara Barcelona ha cridat la seva atenció. Així mateix, segons informa 'Metrópoli Abierta', la plataforma 'anticrim' novaiorquesa hauria viatjat a la capital catalana el passat cap de setmana per donar el seu suport i aconsellar les patrulles ciutadanes catalanes.
Pel que sembla, l'objectiu de les organitzacions autòctones que lluiten contra el crim a Barcelona és el de valorar la situació i veure quines poden ser les solucions per a garantir la seguretat dels turistes i els ciutadans. Cal destacar que aquest tipus de reunió no és la primera vegada que té lloc, sinó que el passat juliol els 'àngels guardians' van mantenir contacte en persona, clandestinament, amb el projecte d'Eliana Guerrero, la caçacarteristes que va cobrar popularitat en el metro de Barcelona.
La líder de la lluita contra els furts i robatoris en el transport públic de la ciutat encapçala tota una horda pacífica de petits herois que alerten als turistes i assenyalen a les màfies que perpetren aquesta sèrie de delictes. Fa poc va sortir a la llum una nova aliança entre el grup de Guerrero i el projecte de Tito Álvarez, el protagonista en la reivindicació dels drets del gremi dels taxistes.
Els col·lectius 'anticrim'
A l'activisme ciutadà contra la delinqüència, en confluència amb Barcelona Residents Against Robbery, més coneguts pel seu acrònim Broar, cal sumar també la participació d'Helpers, una plataforma cívica amb un acompliment per a informar incessantment a través de Twitter sobre successos aportant material audiovisual amb l'objectiu de mostrar els responsables de les infraccions; i, paral·lelament, Hartos de Hurtos, un col·lectiu similar a l'anterior, ja que també divulguen vídeos i imatges, però més centrat en aquests delictes.
La política i les autoritats, en contra de la lluita ciutadana
L'Ajuntament de Barcelona, no obstant això, no veu amb bons ulls l'activitat d'aquestes entitats i, en paraules d'Albert Batlle, el màxim responsable en seguretat en el consistori, va amenaçar amb «combatre-la» al·legant que «l'autoorganització» és impensable davant «un tema tan sensible que és responsabilitat de les administracions». Segons Batlle, el fenomen ciutadà podria donar lloc a «màfies de patrulla d'autoorganització».
Ara bé, malgrat que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i els Mossos d'Esquadra —qui tenen potestat per al control de la seguretat del metro juntament amb la Guàrdia Urbana—comparteixen totalment l'opinió de les altres autoritats veuen positiva la col·laboració ciutadana amb l'objectiu d'informar i alertar sobre robatoris, furts i altres successos en les seves competències.
Cal destacar que la irrupció d'aquestes plataformes cíviques es deu evidentment a la problemàtica en l'escassetat de seguretat en paral·lel a l'abundància delictiva. I és que cada setmana es registra la preocupant xifra de mil denúncies per robatori en l'entorn del transport públic. L'arribada dels Guardian Angels a Barcelona i el seu assessorament als altres col·lectius pot suposar un canvi en la lluita per recuperar la ciutat, encara que, a la seva manera, les necessitats del Bronx no van ser les mateixes en els 80 que actualment ho són en la capital catalana.
Una ONG combativa amb una necessitat
Els 'àngels' novaiorquesos sorgeixen del projecte de Curtis Silwa, qui va organitzar un grup de veïns farts de la situació del barri el 1979 per a combatre el crim. Actualment, integrats en el teixit social nord-americà i amb presència a tretze països diferents, duen a terme programes de rehabilitació d'espais públics i habiliten col·lectius d'auxili ciutadà.
Ells es defineixen com a «models a seguir en la comunitat» i asseguren que «els problemes no es resolen sols en una societat i requereixen la cooperació de tots els seus membres». Així mateix, i no per una bona raó, Barcelona ha cridat l'atenció de l'ONG estatunidenca, que establirà contacte directe amb els líders de la lluita ciutadana.