La independència de Catalunya, el procés per a la seva futurible consecució, són una de les qüestions que ha marcat la política a Catalunya en els darrers set anys. Les eleccions municipals de l'any 2015 ja van venir marcades per aquest debat que es produïa arreu del país i que, com avui, segueix marcant el compàs de la política catalana.
Aquest 2019, però, la polarització es fa molt més evident en les candidatures electorals de les municipals: les posicions dels partits estan molt més definides, després de les eleccions del 27-S de 2015 i, sobretot el referèndum de l'1-O de 2017 o les eleccions del 21-D d'aquell mateix any. Respecte a fa quatre anys, Convergència i Unió ja no existeix i el seu gruix a escala municipal es presenta sota el paraigua de Junts per Catalunya, bé lluint la marca, bé amagant-la.
Un de cada quatre municipis tarragonins només podrà triar llistes independentistes
Junts per Catalunya és nítidament independentista a diferència de la CiU de 2015, i se suma a ERC i la CUP com a principals partits secessionistes que concorren a les eleccions municipals. El tradicional domini territorial convergent l'ha heretat, majoritàriament, Junts. Això s'ha sumat al gran desplegament d'ERC pel territori i al creixement de la CUP, més al sorgiment puntuals d'altres candidatures minoritàries independentistes.
Amb tot, el mapa de les comarques de Tarragona ens revela que a un de cada quatre municipis, els electors només podran votar llistes independentistes. Concretament, aquesta situació es produeix a 50 de les 184 localitats tarragonines, el 27,2% del total. Això, només tenint en compte les candidatures amb segell independentista: no hi hem comptat les candidatures o agrupacions d'electors independents que, en alguns casos, també estan clarament posicionats a favor de la independència.
Perquè ens en fem una idea: a quants pobles passa el contrari, és a dir, que només es presentin llistes constitucionalistes (PSC, PP, Cs o VOX)? A un de sol: Vilanova de Prades, on l'alcalde Artur Miró és l'únic candidat sota les sigles dels socialistes. La implantació territorial de les formacions independentistes no té, doncs, punt de comparació amb les unionistes.
A la meitat dels municipis en qüestió només s'hi presenta una candidatura
Si analitzem, un a un, els cinquanta municipis que només podran triar candidatures independentistes, ens trobem que el gruix majoritari tenen una sola candidatura i, per tant, ja saben del cert qui en serà l'alcalde. Aquesta circumstància es dona a 25 pobles, exactament el 50% dels municipis en qüestió.
El domini d'aquestes viles monocolor és de Junts per Catalunya o de les marques blanques que concorren sota aquest aixopluc, que governaran quatre anys una quinzena de municipis tarragonins: Montferri, la Masó, Nulles, la Riba, Salomó, l'Argentera, Pradell de la Teixeta, Capçanes, Bellmunt del Priorat, Marçà, Barberà de la Conca, Vallfogona de Riucorb, Vilaverd, Alió i la Pobla de Massaluca.
Els pobles on només hi ha candidatura d'ERC o que duguin el seu 'cognom', Acord Municipal (AM), són una desena: Cabacés, Vilaplana, Blancafort, Rocafort de Queralt, Solivella, Alfara de Carles, Xerta, Ginestar, la Torre de l'Espanyol i Caseres.
Una vintena de municipis hauran de triar Junts per Catalunya o ERC
Als 25 municipis restants, predomina la dicotomia entre Junts per Catalunya i ERC —o els seus succedanis, en cada cas. Triïn el que triïn, però, l'única opció és la d'un partit independentista. El 'dilema' entre republicans i neoconvergents serà el 'quid' del proper dia 26 en una vintena de pobles de les comarques de Tarragona.
El duel independentista per excel·lència es produirà a la Nou de Gaià, Bràfim, el Pont d'Armentera, Rodonyà, Vallclara, Vimbodí i Poblet, la Fatarella, Freginals, la Galera, Horta de Sant Joan, el Perelló, Almoster, Cornudella de Montsant, Garcia, Maspujols, el Molar, la Palma d'Ebre, Poboleda, Riudecols i Ulldemolins.
Cinc pobles podran escollir entre tres llistes independentistes
Ens resten cinc municipis on les úniques opcions a triar el proper 26 també seran exclusivament independentistes. Repassem-los. Un cas particular és el de Capafonts, on el duel entre Junts i ERC de la vintena de pobles esmentats es 'radicalitza' d'una de les bandes. En aquest poble del Baix Camp, que no arriba al centenar d'habitants, Junts per Catalunya rivalitzarà amb una candidatura de la CUP per assolir l'alcaldia.
Només a una vila hi haurà duel independentista a 'tres' entre Junts per Catalunya, ERC i la CUP. La situació es produirà al Pla de Santa Maria, un l'històric alcalde d'Unió, Mateu Montserrat, assumeix ara les sigles de Junts. S'enfrontarà a la CUP, l'única força opositora fa quatre anys, i a una nova llista satèl·lit d'Esquerra Republicana.
Junts i ERC també s'hauran de disputar l'electorat amb Convergents, escissió del PDECat liderada per l'exconseller de Justícia Germà Gordó. Es tracta d'una formació que es defineix com a nacionalista i independentista, però que rebutja estratègies unilaterals. Es presenten a diversos municipis de la regió, però a Arnes i a Torroja del Priorat és on hauran de competir amb JxCat i ERC.
Finalment, postconvergents i republicans tindran un altre rival independentista a la localitat de Rasquera, a la Ribera d'Ebre. En aquesta vila, que no arriba als 800 habitants, ha sorgit una candidatura de Primàries per la República, que entrarà en joc per l'alcaldia amb Junts i ERC.