María Hernando, la mare que presumptament va assassinar a les seves filles a Girona, no era coneguda pels seus veïns, no sortia de casa ni volia que les seves filles fossin escolaritzades. Ella i la seva família feia cinc anys que vivien a Salitja, un petit poble que pertany a Vilobí d'Onyar (Girona), però tot i això, a dures feines sortia de casa.
María tenia 38 anys i era llicenciada en magisteri i psicologia. Tenia una actitud ermitana que va voler estendre a l'educació de les seves dues filles M. i J., de 5 i 6 anys respectivament. Les nenes no estaven escolaritzades, la seva mare les educava a casa seva, lloc on malauradament van ser assassinades.
El terrible succés va tenir lloc el divendres 13 de desembre. Josep Juanola, el pare de les criatures i marit de María esperava trobar-se la seva família a taula, preparada per dinar amb ell, però després de recórrer els quinze quilòmetres que separen el concessionari on treballa del seu domicili, es va trobar una terrible escena.
Una escena terrible
Segurament el pare no s'hauria pogut imaginar mai una situació tan terrible com la que va viure el divendres, quan es va trobar les seves dues filles mortes a cops d'aixada. No obstant això, de la mare no n'hi havia cap rastre, no era a casa i tampoc contestava a les trucades desesperades del seu marit.
La dona havia fugit de casa i va ser trobada poc després agonitzant sobre l'asfalt de l'A-7. Segons indiquen alguns testimonis, la presumpta assassina ja anava tacada de sang quan es va llençar per un dels ponts de l'autovia just quan passava un camió. Potser ho va fer en aquell instant per si no moria de l'impacte, almenys fer-ho atropellada. Aquella mateixa tarda, María moria a l'Hospital Josep Trueta de Girona.
Els veïns i veïnes de la localitat no entenen com pot haver passat una cosa semblant, segons expliquen a 'El Español'. Tots ells han assegurat que la mare era una persona molt taxativa i que no volia relació amb ningú, però en canvi, expliquen que el pare sí que freqüentava els carrers i conversava amb alguns d'ells. En Josep era venedor de vehicles d'ocasió en un concessionari Mercedes de la capital i també era apassionat de la BTT. Per això, sovint sortia al carrer amb les seves filles, la bicicleta i el gos, l'únic que va sobreviure aquell divendres al matí a la casa.
Una veïna parla sobre María: «Jo la vaig veure una tarda i vaig haver de preguntar qui era, perquè en aquest poble ens coneixem tots i no em sonava». Explica que li va donar la sensació com si estigués «malalta», «anava desarreglada, mirant a terra, amb la vista una mica perduda» assegura. Un fet que alguns del seu entorn apunten que podria estar relacionat amb el fet que estava passant per una depressió fruit de problemes de parella: el seu marit li havia demanat el divorci.
El divorci i una possible depressió
Josep li va demanar el divorci fa tres mesos i possiblement la difunta va veure com el seu món s'ensorrava. Tot i tenir dues titulacions, María no exercia i tenia un caràcter «estrany que se li havia agreujat amb el temps» assegura la cambrera d'un bar del municipi amb qui tenia bona relació. Aquesta també explica que María ensenyava a les nenes a casa perquè «no estava disposada al fet que aquesta societat les arrossegués».
«Ningú s'imaginava res», segueix la coneguda, qui sembla que tenia afecte a la mare. «Les estimava molt. Si no les duia a l'escola, era precisament per protegir-les» conclou. A Espanya l'escolarització no és obligatòria fins als 6 anys, però la filla gran n'estava a punt de complir 7, de fet, la seva mare la va matar el dia abans del seu aniversari, quan estava preparant-li la festa.