Identificats gairebé 50 medicaments no oncològics que podrien fer-se servir en el tractament de càncer. Un grup d’investigadors ha analitzat els efectes de 4.518 compostos del ‘Centre de Reutilització de Medicaments’ de Broad Institute (Estats Units) en 578 línies cel·lulars de càncer humà i han descobert que 49 d’aquests medicaments no oncològics tenen la capacitat de matar les cèl·lules canceroses, segons l’estudi presentat l’octubre del 2019 i publicat a la revista ‘Nature Cancer’ aquest 20 de gener.
Tot i que cal continuar investigant, aquest descobriment ajudarà a retallar els temps de desenvolupament d’una medicina i en l'abaratiment de costos, ja que no caldrà començar des de zero, sinó que es podran aprofitar els medicaments que ja es troben a mercat. I és que poden passar deu anys des del moment en el qual es comença a desenvolupar un fàrmac fins que finalment es comercialitza i, a més, suposa una inversió de més de dos mil milions d’euros.
Efectes antitumorals en medicaments no oncològics
En concret, els investigadors han fet servir el mètode PRISM desenvolupat en el laboratori Golub, amb el qual han etiquetat cada línia cel·lular amb un codi de barres d’ADN i així poder mesurar la taxa de supervivència de les cèl·lules canceroses. D’aquesta manera, l’equip ha aconseguit identificar 49 medicaments que es comercialitzen per altres malalties, com la diabetis, el colesterol, l'artritis o la inflamació, però que també han demostrat una sorprenent capacitat antitumoral.
Todd Golub, director científic de l’estudi –el més gran realitzat mai d’aquest tipus–, ha explicat: «Creiem que seríem afortunats si trobàvem un compost amb aquestes propietats», però finalment n’han trobat 49. En general, els medicaments contra el càncer bloquegen proteïnes, ara, però, s’està descobrint que «podrien actuar a través d’altres mecanismes com l’activació d’una proteïna o estabilitzant la interacció entre proteïnes».
En aquest cas, els investigadors han vist que l’activitat antitumoral dels medicaments no oncològics es va produir en relacionar-se amb un objectiu molecular prèviament no reconegut. És a dir, per exemple la tepoxalina, que és un antiinflamatori que també es fa servir per tractar l'osteoartritis en gossos, havia eliminat cèl·lules de càncer després d’haver colpejat un objectiu no conegut d’unes cèl·lules que sobreexpressen la proteïna MDR1 que generalment augmenta la resistència als medicaments de quimioteràpia.
Excited to share our latest work: testing thousands of non-oncology drugs for anti-cancer activity using barcoded cell lines. https://t.co/Kh42OF92gX
— Steven Corsello (@corsellos) January 20, 2020