«La independència dependrà de si una majoria àmplia de catalans la desitgen, de la resposta dels espanyols a la desafecció catalana i dels encerts i errors d'uns i altres». L'exconseller Santi Vila fa aquesta reflexió al llibre 'Vencer y convencer' (Península Atalaya, 2020), on relata la seva experiència al judici al Suprem per l'1-O, i apunta diverses propostes per «recuperar el consens». Vila considera «legítim» defensar el dret a construir una «societat separada, èticament millor», si Espanya no vol ser reformada.
A més, proposa que Barcelona sigui «cocapital» d'Espanya —juntament amb Madrid—, i que a més sigui seu del Senat i alguns ministeris. L'exconseller també aposta per reformar la Constitució.
Critica els sectors «més integristes» del nacionalisme català
Al llibre, Vila també critica els «sectors més integristes del nacionalisme català» per haver-lo deixat «al marge» de les aportacions econòmiques de l'anomenada 'caixa de solidaritat' per a pagar les fiances dels presos.
L'exconseller agraeix els amics catalans a Madrid i madrilenys, i simpatitzants que el van ajudar. Vila també explica que Jordi Sànchez va ser dels primers que el va defensar en públic, i que ha anat mantenint una bona relació amb d'altres presos com, sobretot, Jordi Cuixart.
Santi Vila, sobre Torra: «Tinc la impressió que m'evitava»
En canvi, critica el president del Govern, Quim Torra, per no haver-li dirigit la paraula quan van coincidir al judici del Suprem: «Tot i que tinc la impressió que m'evitava, vaig prendre la iniciativa d'anar-lo a saludar i, potser perquè el vaig agafar desprevingut, em va correspondre, tot i que de manera escarida. 'Gràcies per acompanyar-nos, president', li vaig dir en català, mentre li estenia la mà. Torra es va limitar a saludar-me, sense dir res», relata Vila.
L'exconseller també admet que, «vist amb perspectiva», resulta «bastant inqüestionable» que no hauria d'haver acceptat formar part del Govern tan «eclèctic i inestable» que es va formar a partir del gener de 2016, després de les eleccions del 2015 amb JxSí.
El futur de JxCat passa per un «moviment-partit nou»
Finalment, Vila apunta que un dels escenaris possibles que veu per a l'espai de JxCat i PDeCAT és la refundació del centre catalanista al voltant d'un «moviment-partit nou», amb centristes, liberals i socialdemòcrates.
Aquesta nova formació hauria de tenir «clar» que Catalunya és una nació però que també tingui present que la política s'ha de centrar en la «millor socialització de la riquesa i la protecció social».