Puigdemont acusa Espanya d'aplicar una «línia autoritària» amb Catalunya imitada per la Xina i Turquia

En canvi, ha lloat les passes seguides pel Canadà o el Regne Unit amb el Quebec i Escòcia
Puigdemont ha publicat un article d'opinió al 'New York Times' | Catalunya Diari

Carles Puigdemont ha defensat, en un article d'opinió a 'The New York Times', que la línia «autoritària» d'Espanya està essent emulada per països com Turquia, on el govern ha «justificat» el cessament de càrrecs electes kurds dient que «seguia la petjada espanyola».

 

L'expresident de la Generalitat afegeix que a la Xina s'ha defensat que la violència policial a Catalunya «legitima la seva repressió» contra els manifestants de Hong Kong.

 

Ha subratllat que, «en lloc d'establir un desig pel control», mantenir o actualitzar les fronteres «hauria de ser un exercici de democràcia i descentralització» que permetés les poblacions «marginades» desbancar les fronteres «imposades per la història».

 

Una Catalunya independent dins l'UE

Aquest model «antidemocràtic» d'afrontar les disputes frontereres o els moviments independentistes estableix un precedent que «provocarà problemes territorials» arreu del món, atès que «valida la violència institucional contra les minories».

 

Puigdemont Opina també que «seria millor» la viabilitat d'una Catalunya, com a estat independent, sota el paraigua de la Unió Europea. L'expresident de la Generalitat considera el referèndum del 2017 un record «crític» de la importància de la sobirania per als estats petits i les regions autònomes del món. 

 

Defensa seguir el model canadenc o britànic

En contraposició, Puigdemont recorda les vies canadenca, país que no podrà visitar, i escocesa. «Permetre» dos referèndums al Quebec, el 1980 i el 1995, o organitzar un vot com el que va acordar la Gran Bretanya, «no només són exemples» de democràcia, sinó també «un principi» per als països del món entorn de la manera com s'han de resoldre, al seu parer, les disputes territorials.

  

Finalment, Puigdemont ha defensat que la ciutadania hauria d'estar «al capdavant» de la redefinició de les fronteres del món. «Si poden escollir el seu propi futur, els estats que obtinguin la independència per mitjans no violents i democràtics obriran el camí perquè la democràcia liberal floreixi arreu del món», ha considerat.

 

També et pot interessar...