La Fiscalia General Federal d'Alemanya ha acceptat la denúncia contra Josep Borrell, el ministre d'Afers Exteriors del govern espanyol, pel presumpte espionatge a la Generalitat, segons informa 'Nacio Digital'. La demanda fou interposada per la delegada del Govern a Alemanya, Marie Kapretz, el passat juliol després que Borrell sol·licités al Tribunal Superior de Justícia Catalana (TSJC) el tancament de les delegacions de l'executiu català.
En la documentació presentada pel ministre al tribunal, figuraven comunicacions establertes entre les ambaixades espanyoles al Regne Unit, Suïssa i Alemanya en què constaven els moviments, reunions i activitat en el dia a dia dels delegats de la Generalitat. Ara, la justícia alemanya ha decidit posar en marxa el procediment per a investigar el suposat espionatge del ministeri.
L'òrgan judicial alemany té la funció d'estudiar els delictes que posin en perill la seguretat exterior i interior de l'estat i, sobretot, s'encarrega d'investigar delictes polítics com l'espionatge o el terrorisme.
Kapretz assegura que Borrell va intervenir el seu correu
La denúncia de Kapretz acusa el ministre d'Exterior d'haver ordenat seguiments en persona, així com una violació de la privadesa en espiar el correu electrònic de la delegada del Govern. Per sostenir la seva demanda, Kapretz va assenyalar que en la documentació aportada per Borrell al TSJC per sol·licitar el tancament de les delegacions del Govern es detallava l'hora exacta de l'arribada de la política al recinte judicial berlinès el 7 d'abril del 2018, quan es va realitzar una conferència de Carles Puigdemont. L'expresident acabava de sortir de la presó de Neumünster.
En la seva defensa, Borrell va negar rotundament la intervenció dels correus electrònics al·legant que el ministeri «no té capacitat ni voluntat per fer aquestes coses».
La petició desestimada podria veure un recurs processal
El TSJC, paral·lelament, va desestimar el passat 29 de juliol la petició del ministre espanyol de tancar com a mesura cautelar les delegacions governamentals catalanes per motius «secessionistes». El tribunal català va considerar la demanda d'«extemporània», ja que l'any 2018, després de presentar un recurs contra el decret que restablia diverses delegacions, i el passat gener, havent-se formalitzat l'escrit, l'executiu espanyol no va sol·licitar cap mesura cautelar.