Las licencias de Colau a los MANTEROS han hecho que se crean por encima de las leyes, de la Guardia Urbana y de los TURISTAS.
Esta mañana MANTEROS PEGANDO A TURISTAS como lo más normal @pp_bcn@josebouvila#CiutatVella#Barcelonapic.twitter.com/XeRX8F2PVR— Elísabeth Jiménez Cara (@ejimenezcara) 28 de julio de 2019
Un nou enfrontament protagonitzat pels manters ha tingut lloc a Barcelona. Aquesta vegada, en comptes de la Policia, ha estat entre un grup de manters i diversos turistes. La trifulga es va produir el passat diumenge, al matí, al Port Vell de la ciutat, vora l'estàtua de Colom. En un principi, els testimonis creien que la baralla era interna, és a dir, entre els mateixos manters, per una possible disputa del territori. Aquesta hipòtesi, que era plausible perquè les agressions entre els venedors ambulants són habituals en la zona, va ser desmentida en veure la implicació directa d'alguns turistes, tal com es pot apreciar en el vídeo.
Al lloc dels fets s'hi van desplaçar diverses patrulles dels Mossos d'Esquadra i una ambulància del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) per atendre els ferits. Els comerciants de la zona van ser els que van alertar les autoritats; per la seva banda, lamenten la greu situació que viu la ciutat, concretament en aquest indret: «És una zona cada vegada més insegura. Passa cada setmana», relata Hector Guillermo en declaracions a 'Metropoli Abierta'.
Una hemeroteca d'incidents que preocupa les autoritats i els venedors
La problemàtica té antecedents i és que, sense anar més lluny, el passat dilluns 15, els manters es van enfrontar a diversos agents de la Guàrdia Urbana en una baralla al passeig de Gràcia. Aquesta va tenir lloc amb motiu d'un dispositiu contra la venda ambulant il·legal. Tot i això, cap dels implicats va resultar ferit ni detingut i, per tant, l'incident va ser tancat com a lleu.
La presència de manters significa un tema controvertit per les autoritats barcelonines, ja que aquesta provoca situacions d'inseguretat i, paral·lelament, perjudicis econòmics pels comerciants locals, que lamenten la passivitat i la permissivitat de les administracions públiques.